L’atleta de Berga s’imposa a la Ultra Trail del Mont Blanc en un final d’infart
Picas ja havia aconseguit dos segons llocs a l’emblemàtica prova dels Alps i tornava aquest any per intentar aconseguir l’anhelada victòria
“Estic realment molt emocionada. Ha estat una cursa duríssima, i on més he patit ha estat al final. Una barreja d’emocions s’han barrejat, aconseguir aquesta victòria aquí és un somni fet realitat“, explicava
A la Núria Picas li quedaven pocs somnis per complir. L’UTMB era un d’ells, aquesta espineta que se li havia quedat en forma de dos subcampionats aconseguits el 2013 i 2014 i un abandó en 2015. Aquest any, l’atleta ha pogut completar el seu somni de proclamar-se campiona de la Ultra Trail del Mont Blanc ( UTMB), la cursa per excel·lència del trail running mundial amb un temps de 25h46’43 ”.
Amb aquesta victòria confirma el seu excel·lent moment de forma, i explicava “Estic realment molt emocionada. Ha estat una cursa duríssima, i on més he patit ha estat al final. He viscut una barreja d’emocions, aconseguir aquesta victòria aquí és un somni fet realitat, a més en una cursa especialment dura i que he hagut de lluitar fins al final “.
Núria Picas havia renunciat a participar l’any passat després de no recuperar-se d’una lesió i fa dos anys va abandonar en el primer terç de la cursa. Una sensació agredolça que Picas volia solucionar. L’atleta va preparar a consciència la prova, afrontant una temporada amb poques curses però totes específicament pensades per preparar el que seria el gran objectiu de la temporada.
La UTMB és una de les curses mítiques del circuit de trail running. Amb una distància de 170 quilòmetres i 9600 metres de desnivell positiu, la carrera es desenvolupa al voltant del massís del Mont Blanc creuant tres països (França, Itàlia i Suïssa) i en paratges espectaculars. Els millors atletes del món somien algun dia en córrer aquesta cursa, però només 2.300 corredors ho aconsegueixen cada any.
L’organització va decidir retardar la sortida de la prova i modificar lleugerament el recorregut a causa de les condicions meteorològiques adverses que s’han viscut a la zona durant tot el cap de setmana. Un cop més, l’UTMB ha rebut als seus corredors amb fred, pluja i fins i tot neu a cotes altes.
El temps va aguantar per a la sortida, però ja diluviava al pas per la primera zona d’assistència, a les Contamines (km 31). L’atleta de Berga arribava en primera posició i aprofitava per abrigar-se, hidratar-se i alimentar-se bé. Afrontava llavors una de les parts complicades de la cursa, la pujada des Notre Dame de la Gorge cap al Col de Seigne a 2.516m i explicava “Vaig tenir molta sort de fer part de la prova amb el meu company d’equip Pau Bartoló. Junts hem afrontat les parts més dures del recorregut i s’ha fet més suportable un recorregut molt dur amb molt de fred “Malgrat tot, Picas sabia que no podia relaxar-se ja que molt de prop la seguien les franceses Emelie Lecomte i la gran favorita, Caroline Chaverot, guanyadora en 2016 de la prova.
No obstant això, l’atleta aconseguia distanciar-se de la pressió i fer la seva cursa, amb molta concentració i amb un objectiu clar: el següent punt d’assistència a Courmayeur (km 77).
Arribava allà en plena nit, després d’haver creuat la frontera italiana enmig de la pluja i la boira, condicions favorables per a Núria Picas, que es plantava a Courmayeur amb 9h39 de carrera i 20 minuts d’avantatge sobre Caroline Chaverot, aprofitant el seu punt fort de baixada en el llarg descens fins al pavelló italià.
Les seves assistències no paraven de repetir-li que corregués amb seny, i Picas no només els va fer cas, sinó que va aconseguir remuntar la nit i anar augmentant progressivament el buit entre les dues fins a creuar la frontera suïssa al Grand Col Ferret.
Encara a Suïssa, l’atleta de Berga passava per l’avituallament de la Fouly (km 111) per assabentar-se que la seva rival Chaverot s’havia retirat per problemes físics uns quilòmetres abans i que l’ara segona classificada, la suïssa Andrea Huser, estava a més d’una hora. Això va donar encara més ales a Picas, que posava a partir d’allí la directa cap a Chamonix.
La forta pluja l’ha acompanyat durant tota la tarda mentre deixava Suïssa enrere després de l’avituallament de Trient i tornava a entrar a França a Vallorcine (km 153). Picas avançava amb comoditat i amb 45 minuts de distància de la segona tot i el desgast aparent després de més de 150km de cursa.
No obstant això, els últims 19 quilòmetres se li entravessaven i patia molèsties estomacals i físiques. Per la seva banda, la suïssa Andrea Huser aprofitava aquesta part per anar retallant distàncies i tots els espectadors de Chamonix no podien deixar de refrescar els seus telèfons mòbils per comprovar l’estat del crono. Les distàncies entre les dues atletes passarien dels 45 minuts de Vallorcine als 3 a l’entrada del poble.
Finalment, la tenacitat, el talent i l’experiència de Núria Picas s’imposarien i arribaria en primera posició a la meta. Chamonix es posava en peu per rebre en un bany de masses a la seva arribada a meta, que creuava amb els seus fills Arç i Roc, parant el crono en 25h46’43 ”. Emocionada, explicava: “Això és un somni fet realitat, després de quatre anys puc aconseguir el que un dia vaig somiar. Això no hagués estat possible sense el suport de tots els que m’envolten: la família, els amics, el meu equip, els meus patrocinadors…Amb ells, els somnis són possibles”
