Les dones i la Marató

No és estrany que les angleses o les nord-americanes corrin més maratons que les espanyoles. La primera, a Anglaterra, ho va fer l’any 1926, i la d’Estats Units el 1959, justament quan aquí, l’atletisme femení estava prohibit pel franquisme. L’anglesa va ser Violet Perci el 1926; la nord-americana Arlenne Pieper el 1959, en una cursa de muntanya (en ruta, la primera, Kathrine Switzer, va fer-ho a Boston l’any 1967). La primera espanyola va ser la basca Lourdes Gabarain a l’octubre de l’any 1977 a Bordeus. Les primeres catalanes que van participar en una marató van ser Matilde Gómez, Montse Camps i Ester Inés Mañé. Ho van fer les a Palafrugell l’any 1978.| No es sorprenent, deia, el retràs que existeix respecte d’altres països. La dictadura no va deixar, des de 1941 i fins el 1960, que les dones espanyoles fessin cap prova atlètica. Consideraven que l’atletisme era un perill perquè podia complicar-los-hi la maternitat. I fins i tot, podia afavorir la masculinitat de la dona.