FISONOMIA DEL RECORREGUT DE LA CURSA DE RIPOLLET

Si “Paris ben bé val una missa”, Ripollet ben bé val una cursa com aquesta.
No sé per què dic això, que és una referència a una frase d’un rei de França com és sabut, però és igual: no té res a veure però m’ha sortit així i ho deixo. I és que la cursa de Ripollet és de les que enamoren. El que subscriu l’ha fet alguna vegada i sempre l’ha acabat encisat. Fotut però encisat. Els que la munten són gent de la bona, coneixedors de la cosa aquesta del córrer, i es nota.| Sortirem a les 9 del matí de davant del Pavelló d’Esports Joan Creus, i això sol ja predisposa a que la cursa ens hagi d’agradar. No en debades el municipi ha fet una cosa poc freqüent, com és honorar al seus fills esportistes. Mentre que la majoria de ciutats posen noms de carrers a militars, polítics, guerrers o indians, Ripollet li ha posat a un local públic el nom d’un dels basquetbolistes més grans que ha donat Catalunya i tot l’Estat, nascut al poble. He dit “nascut al poble” i potser hauria d’haver dit “ciutat”. És millor, perquè Ripollet, que tenia 3.000 habitants fa cinquanta anys, ara en té 35.000, i la seva transformació fa que així se la consideri. Deixem-ho així: en Joan Creus, una llegenda en el món del bàsquet, va néixer a la ciutat de Ripollet l’any 1956, on hi va començar a jugar, per fer-ho més tard amb el Granollers, el Barça i el Manresa, en la pista del qual hi ha penjada la seva samarreta amb el número 7.