Corea la Seoul International Wheelchair Marathon

Aquest matí amb uns 18 graus, humitat i havent dormit només de 22:30 a 01:00 (maleït jet lag) he disputat a Seul, Corea la Seoul International Wheelchair Marathon. Aquesta marato està considerada la segona més famosa darrera de la mítica cursa de Oita a Japó. Un marato només per cadira de rodes en una de les ciutats més habitades del planeta, us imagineu això a Barcelona o Madrid? Si ja amb 20.000 corredors posen traves per tancar els carrers imaginar-vos per a prop de 200 cadires. | La marato va començar com havia imaginat, l\’armada japonesa sortint en tromba però aquesta vegada la veritat que anava més comode del normal però ja en el quilòmetre 4 que havia la primera pujada m\’he quedat despenjat uns metres però en la baixada he pogut tornar a connectar, en la segona ha estat impossible i m\’he quedat despenjat amb dos japonesos. Més endavant atraparien a un altre japonès i un canadenc. Aquest últim va tenir la mala sort de punxar i em vaig quedar amb els 3 japonesos. Cap al final de la cursa es va quedar una japones i ens varem d\’haver de disputar a l\’Estadi Olímpic les places del novè al undecim amb la sort de fer la desena posició. Estic molt content del resultat ja que després de Boston vaig fer un aturada i just he tornat als entrenaments ja amb el cap en les competicions que disputare a finals de juny i principis de juliol als Estats Units. Una bona marca de 1h33:08 malgrat el meu mal estat de forma que em fa ser positiu per aconseguir una gran marca el proper 18 de juny a Duluth (USA).