Tot i que seguim creixent, la part més turística del circuit es mantindrà. És el nostre principal reclam- Daquí a cinc anys mimagino a la Marató de Barcelona entre les quatre millors dEuropa
El barceloní Cristian Llorens, triatleta i maratonià de 33 anys, és el director de la Marató de Barcelona des de 2009. Dirigeix un gran equip humà format per professionals de diverses disciplines i especialitats. Jordi Vilapuig, Director de Marketing i Vendes gestiona amb el seu equip tot el patrocini de la Marató. Antonio di Pasquale dirigeix lExpo Sports. Marisa Tabares la Promoció i Laia Carod, Jaume Canut i Blanca de Foronda s ocupen de la comunicació. La Direcció Esportiva va a càrrec de Bep Solé. En definitiva, és la feina d un gran equip el que ha contribuït al creixement de la Marató, fins a convertir-se en la número u dEspanya i una de les millors d Europa.| Quin balanç global faries de la Marató de Barcelona 2011? – El balanç és molt bo per diversos motius. Perquè hem aconseguit batre el rècord de participació amb més de 15.000 corredors, una xifra molt gratificant però que no esperàvem. Perquè per segon any consecutiu hem aconseguit una gran marca amb atletes poc coneguts, 2.07.30 el 2010 i 2.07.31 aquest any, que ens consolida entre les maratons més ràpides d Europa, cosa que reafirma que la de 2010 no va ser una casualitat i que tenim un circuit en el que es pot córrer molt ràpid. I perquè el feedback que ens ha arribat dels corredors és molt bo. La majoria dels corredors, en general, ens van dir que els havia agradat molt córrer a Barcelona, i que els havia encantat el circuit i la resposta dels ciutadans. I això, lògicament, ens omple de satisfacció i és el més important per nosaltres. Barcelona és una ciutat preparada per albergar grans esdeveniments esportius com va succeir amb els Jocs Olímpics de 1992. Què valores més a nivell personal? El rècord de participació, la marca o la resposta de la ciutat? – És difícil escollir un ordre, però potser la marca és un tema més secundari. I entre el rècord de participació i la resposta ciutadana, crec que és igual d important tenir molts corredors que vinguin a gaudir de la cursa i de la ciutat com que hi hagi molta gent al carrer animant-los. Però personalment valoro molt la gran resposta dels ciutadans de Barcelona perquè és un aspecte que no depenia al cent per cent de nosaltres. Tot i que a través de la promoció i lorganització danimacions intentem posar els mitjans perquè la gent tingui ganes de sortir al carrer, la decisió final la tenen els barcelonins i aquest canvi de tendència que s ha produït, de pensar que la Marató molestava a bolcar-se i participar-hi activament, és una cosa que els que vam viure lanterior etapa ens ha produït una enorme satisfacció. Pensant en clau de futur, quins aspectes de lorganització creus que haurien de millorar-se en la pròxima edició? – En general hem de millorar detalls, que jo creo que sumen molt més del que a vegades costa fer-los. És a dir, penso que val la pena trencar-se les banyes per pensar en els petits detalls que fan que la valoració global de la cursa sigui millor per part dels corredors. I a nivell més particular, penso que haurem de fer alguns retocs al circuit fugint dalguns carrers que puguin ser massa estrets i seguir insistint en el tema de les animacions per aconseguir que hi hagi encara més gent al carrer i visqui la Marató com una gran festa. No només els que la corren, també els que els acompanyen o els que la veuen. Igualment haurem de cuidar els milers de voluntaris que any rere any ens ajuden, ja que la seva feina és imprescindible per al bon desenvolupament de la cursa. Tatreveixes a fer un pronòstic sobre participació? Pensar en arribar als 20.000 corredors és una quimera? – No. Crec que per primera vegada podem dir que el nostre objectiu és arribar als 20.000. El que veig molt difícil és que s hi arribi en la propera edició. Però així com fa uns anys ho veia com una utopia, ara ja penso que la Marató de Barcelona pot arribar a aquesta xifra. No sé si serà d aquí dos o tres anys, però crec que ho podem aconseguir. Això vol dir que per una marató amb 20.000 corredors shauria de fer retocs importants al circuit. Sestà plantejant aquesta opció? – Sí, el nostre director esportiu, Bep Solé, que és l encarregat de dissenyar el circuit, és conscient d això i sembla clar que bàsicament shaurien de modificar els primers quilòmetres, que és on hi ha més gent concentrada. Però crec que també és molt important no tocar la part més emblemàtica del circuit, la que passa pels principals punts dinterès turístic de la ciutat com la Sagrada Família, la plaça Catalunya, la torre Agbar, etc., perquè és una de les principals característiques i que sota cap concepte volem canviar aquesta filosofia. Tot i que creixem en participants volem que la Marató de Barcelona segueixi tenint un circuit de gran atractiu turístic, tot i que està clar que en els primers quilòmetres haurem de buscar algun carrer més ample per donar cabuda a tota la gent que esperem que vingui. En qualsevol cas, els canvis mai afectarien al punt de sortida i arribada, que seguiria estan a l Avinguda Reina María Cristina? – Sí és clar. Lescenari de lAvinguda Reina María Cristina, amb les fonts de Montjuïc i el Palau Nacional a un costat i la Plaça d Espanya a laltre, és impressionant. Tot i que hi hagi canvis, només afectarien els primers quilòmetres del circuit per poder absorbir a una major quantitat de corredors, però un 80 o un 90 per cent del circuit seguiria sent el mateix. Un altre dels grans èxits de la Marató de Barcelona 2011 ha sigut lExpo Sports, que aquest any sha ampliat i ha incorporat una zona de triatló. Es potenciarà lExpo incorporant noves disciplines esportives? – En aquesta passada edició vam tenir la millor Expo Sports de les que s han fet fins ara i estem molt contents per això. Volem potenciar-la de cara al futur, però no sé si això passarà per ampliar-la a altres esports, ja ho veurem. El que sí que puc dir és que l Expo ja té una vida pròpia com per anar creixent en tots els àmbits com són la superfície, expositors o visitants, independentment de la Marató. De cara a la Marató de 2012, hi ha alguna novetat important al marge que es canviarà la data i es celebrarà el 25 de març de 2012? – A dia davui, no. El més important de cara a la pròxima edició és millorar les coses que sabem que funcionen i que van bé, no fer grans canvis. Com l Expo Sports, la Breakfast Run va ser una altra de les coses que va funcionar molt bé en la passada edició. Hi va haver una gran participació, a la gent li va encantar entrar a l Estadi Olímpic i volem seguir potenciant-la el pròxim any. I després seguir incidint en petits detalls per mimar el corredor que van sumant i fan que la cursa sigui més atractiva per tots. Fent un exercici de visió de futur, com timagines que serà la Marató de Barcelona d aquí a cinc anys? – El futur és prometedor ja que les institucions i l Ajuntament de Barcelona en particular, ens estan donant el seu recolzament incondicional, així que tots remem en la mateixa direcció, motiu pel qual crec que d aquí a cinc anys la Marató de Barcelona hauria de ser una de les quatre millors d Europa. I, tot i que potser no tinguem 35.000 corredors i ens quedem en 25.000, estar casi al mateix nivell que les tres grans, que són París, Londres i Berlín. És a dir, que quan la gent parli de les millors maratons d Europa, inclogui la de Barcelona entre elles. De moment crec que ja hem fet la part més difícil del camí, i ara ens falta la segona. Però amb el potencial de la ciutat i el circuit que tenim no dubto que aconseguirem lobjectiu. La marca Barcelona pesa molt.
No posts to display
Sign in
Welcome! Log into your account
Forgot your password? Get help
Password recovery
Recover your password
A password will be e-mailed to you.