Sebastian Coe: el rei del mig fons, els seus èxits i el seu entrenament secret

Sebastian Coe va néixer el 29 de setembre de 1956 a Londres, encara que es va criar a Sheffield. Va començar a córrer amb 12 anys i va aconseguir els seus primers èxits en les categories juvenil i júnior. En aquells anys, segons el seu pare i entrenador, l\’enginyer Peter Coe, un tipus extraordinàriament intel·ligent, Sebastian era un atleta prim i molt nerviós que tenia problemes d\’ansietat precompetitiva, uns problemes que tal vegada van provocar que, d\’una banda, Sebastian no guanyés finalment l\’or olímpic en la seva prova favorita, els 800 m, però que, per altra banda, portés a terme una venjança brutal contra les seves derrotes, arribant a desenes de rècords del món, ors olímpics en proves amb menor pressió per a ell i la condició de rei del mig fons mundial.| Primers èxits mundials El primer triomf internacional de Sebastian Coe important va ser als 800 m dels Europeus indoor de Sant Sebastià el 1977. Coe va vèncer amb autoritat i va assolir un nou rècord britànic (1:46.5). El 1978, Coe també va participar en els Campionats d\’Europa a l\’aire lliure de Praga en la prova de 800 m, on va ser 3er després de l\’alemany Olaf Beyer (or) i el britànic Steve Ovett (plata). Aquella va ser la seva primera gran derrota en uns campionats internacionals a la seva prova favorita: els 800 m. Però, el 1979, Coe va venjar la seva derrota i va batre en l\’interval de 41 dies els rècords del món dels 800 m (1:42.33), els 1.500 m (3:32.03) i la Milla (3:49.0). Les seves derrotes en els 800 m i les seves venjances posteriors serien la tònica habitual de la carrera esportiva de Sebastian Coe. La diferència entre un bon atleta i els millors és que els últims es nodreixen de les derrotes, les necessiten, i responen a les mateixes sense venir-se abaix. És una constant. Moscou 1980 i nous èxits mundials Sebastian Coe va arribar als Jocs Olímpics de Moscou 1980 sent el principal favorit, al costat de Steve Ovett. En principi, Coe era de nou el gran favorit en els 800 m, mentre que Ovett tenia més opcions en els 1.500 m. Però les coses van ser al revés. Ovett va guanyar l\’or en els 800 m i Coe en els 1.500 m. De nou, després de la derrota, va arribar la venjança i, en aquest cas, l\’or olímpic. L\’estiu de 1981, Coe per a arrodonir la seva resposta va batre els rècords mundials dels 800 m (1:41.73), els 1.000 m (2:12.18) i la Milla en dues ocasions (3:48.53 i 3:47.33). El seu rècord dels 800 m duraria 16 anys. Atenes 1982 i Los Ángeles 1984 En els Campionats d\’Europa de 1982, celebrats a Atenes, Sebastian Coe va patir una tercera derrota en uns campionats internacionals en els 800 m a les mans del gairebé desconegut alemany Hans-Peter Ferner. També en els Jocs Olímpics de Los Ángeles 84, Coe va resultar derrotat en els 800 m en aquesta ocasió pel brasiler Joaquim Cruz. En els 1.500 m, el principal rival era el campió mundial Steve Cram, també britànic, i al que la majoria dels mitjans del seu país donaven com a favorit a l\’or. Molts criticaven la participació de Coe en aquesta prova, ja que deixava fora de l\’equip a Peter Elliott, qui havia quedat per davant seu a les proves de selecció preolímpiques. No obstant això, a la final Coe va demostrar de nou que era simplement el millor i va derrotar als seus rivals amb una autoritat incontestable. La prova es va trencar amb un atac mancant 500 metres de l\’espanyol José Manuel Abascal, a qui Coe i Cram van poder resistir. Finalment, Coe es va dur la medalla d\’or amb un nou rècord olímpic de 3:32.53. Era la seva última venjança davant les seves derrotes en els 800 m. Fins avui, Sebastian Coe és l\’únic atleta que ha guanyat dues vegades els 1.500 m en els Jocs Olímpics. Última etapa En els Europeus a l\’aire lliure de Stuttgart, celebrats el 1986, Coe va guanyar per fi l\’or en els 800 m. En els 1.500 m, però, Coe no va poder amb el seu compatriota Steve Cram, i va haver de conformar-se amb la plata. Va ser l\’única vegada que Coe va triomfar en aquesta prova, amb l\’excepció dels 800 m dels Europeus indoor de Sant Sebastià el 1977. A partir de llavors, Coe va entrar a l\’etapa final de la seva carrera esportiva, marcada per les lesions i els resultats discrets. La seva última competició van ser els Jocs de la Commonwealth de Auckland el 1990, retirant-se després de l\’atletisme. L\’entrenament de Sebastian Coe Poca gent està informada de l\’entrenament secret de Sebastian Coe. Parlem del secret dels 5 ritmes, segons ho va nomenar Frank Horwill. Parlem d\’un entrenament que va tenir un cert seguiment a Anglaterra els anys setanta del passat segle XX. Es tracta d\’alternar cinc ritmes d\’entrenament diferents en tan sols dotze dies, la qual cosa és especialment dura. Aquest entrenament amb els ritmes tremends de Coe és un exemple del que ell feia per a arribar a la seva millor posada a punt i els seus rècords mundials i victòries. Aquest entrenament és útil per al mig fons, amb les distàncies i els ritmes definits per cadascun segons la seva capacitat. Dues dècades després de Coe, el mateix entrenament va ser utilitzat per l\’anglès McDonald, entrenador de Noah Ngeny. I aquest va guanyar l\’or olímpic dels 1.500 metres a Sidney… derrotant a El Guerrouj! Sebastián Coe en nombres Millors resultats : Europeus Indoor de Sant Sebastià 1977 – 1er en 800 m (1:46.5) Europeus de Praga 1978 – 3er en 800 m (1:44.8) Jocs Olímpics de Moscou 1980 – 2on en 800 m (1:45.9), 1er en 1.500 m (3:38.4) Copa del Món de Roma 1981 – 1er en 800 m (1:46.16) Europeus d\’Atenes 1982 – 2on en 800 m (1:46.68) Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984 – 2on en 800 m (1:43.64), 1er en 1.500 m (3:32.53) Europeus de Stuttgart 1986 – 1er en 800 m (1:44.50), 2on en 1.500 m (3:41.67) Copa del Món de Barcelona 1989 – 2on en 1.500 m (3:35.79) Rècords del Món 800 metres: 1:42.33 – Oslo, 05-Jul-1979 1:41.73 – Florència, 10-Jun-1981 Pista coberta 1:46.0 – Cosford, 11-Feb-1981 Pista coberta 1.44.91 – Cosford, 12-Mar-1983 1.000 metres: 2:13.40 – Oslo, 1-Jul-1980 2:12.18 – Oslo, 11-Jul-1981 1.500 metres: 3:32.03 – Zurich, 15-Ago-1979 Pista coberta 3:32.8 – Oslo, 17-Jul-1979 Milla: 3:49.0 – Oslo, 17-Jul-1979 3:48.53 – Zurich, 19-Ago-1981 3:47.33 – Brussel·les, 28-Ago-1981 4×800 metres: 7:03.89 – Londres, 30-Ago-1982