JACKSON QUIÑÓNEZ: “ESTIC PREPARANT B10 AMB LA MATEIXA IL—LUSIÓ QUE UNS JJ.OO.”

El recordman espanyol de 110m tanques (13.33), Jackson Quiñónez, assegura estar plenament motivat per afrontar el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, el seu principal objectiu de la present campanya. Quiñónez, resident fa quantes temporades a Lleida, està preparant conscientment aquesta cita des de les pròpies pistes lleidatanes per intentar “aconseguir alguna cosa més que una simple plaça de finalista”.| Es podria dir que la planificació d’aquesta temporada ha estat atípica per tu Tenia molt clar des del començament de no anar al Campionat del Món indoor de Doha i que volia seleccionar molt bé les competicions en aquesta temporada hivernal. Portàvem unes quantes temporades preparant-nos molt fort, igual que al 2008 amb els Jocs Olímpics i necessitàvem un descans. Per això, per la pista coberta vam fer una preparació molt lleugera i vam decidit no anar a Qatar. Encara que així, a la final del Campionat d’Espanya van sortir 7.60 igualats amb Felipe (Vivancos). Llavors, el teu objectiu des d’un principi era Barcelona 2010? Clar, per mi ha estat el campionat més important de la temporada. Jo el preparo amb la mateixa il—lusió que uns JJ.OO. Encara que no estiguin alguns dels millors corredors de tanques del món, el fet que es competeixi a casa em dóna el punt extra de motivació per afrontar-lo amb més ganes que ningú. Després de l’experiència adquirida als darrers anys crec que estic en un punt molt bo de preparació i espero arribar al 27 de juliol al màxim. Com portes aquests mesos previs a Barcelona 2010? Doncs de moment ja he superat uns problemes físics que he tingut, una cosa que m’alegra. Sobre la nostra preparació per Barcelona, hem hagut de variar alguna cosa respecte a anys anteriors perquè la gran competició d’estiu sempre sol estar col—locada al calendari unes setmanes després. Ara estem fent una sèrie d’entrenaments més explosius i amb més qualitat, ja que ens ha tocat reduir les setmanes del cicle de les quatre habituals a només tres. T’has proposat alguna meta en particular? No m’estic marcant cap meta específica. El que sí vull fer és arribar a l’Estadi Olímpic podent córrer bé, és a dir sense cap tipus de lesions. Crec que si arribo bé a Barcelona 2010 puc aconseguir alguna cosa més que una simple plaça de finalista. Aquest any, a més, tindràs la complicació de semifinals i final a la mateixa sessió… Això dificultarà més la lluita per les medalles. S’haurà d’arribar en molt bon estat de forma per poder fer les tres rondes al màxim nivell. Tots sabem que fer les semifinals i la final a la mateixa tarda serà molt dur, però estem tots a les mateixes circumstàncies i tan sols arribaran al podi els més forts. Qui creus que serà el teu rival a batre? Tots! La veritat és que no serà gens fàcil i s’ha de tenir molt de compte amb aquells esportistes que no tenen res a perdre. Venen amb una il—lusió enorme i sempre s’han de tenir en compte. Creo que fins que no estem a la pista no sabrem realment qui està bé i qui no. El canvi de normativa a una sola sortida us beneficia o us perjudica? Crec que pot ser beneficiós i perjudicial. Quan es proposen aquestes coses des de les federacions internacionals és que ells saben que serà bo per l’espectacle. Actualment l’atletisme és poc atractiu en comparació amb altres esports i ells lluiten perquè millori. El cert és que jo no sóc un especialista en les sortides, pel que no aniré a mort per guanyar una centèsima. A més, a una prova com el 110m tanques la sortida no és tan vital como a l’indoor. Ja has debutat a l’aire lliure en aquesta temporada, ¿has notat bones sensacions? Sí, la veritat és que sí. Encara falten dos meses per Barcelona 2010 i hem de destinar tots els nostres esforços en aquesta data. A més, la meva victòria va ajudar al FC Barcelona a guanyar la Lliga Catalana de Clubs. Després d’aquesta cursa m’he pres un descans competitiu fins l’Iberoamericà de San Fernando (Cadis) d’aquest cap de setmana. Fa dues setmanes vas formar part de l’espot televisiu de Barcelona 2010, era la primera vegada que participaves a un? Doncs no, la veritat és que ja vaig estar al rodatge d’un altre fa dos anys, amb motiu del Campionat del Món indoor de València 2008. El cert és que això és bastant més dur que anar a entrenar.