SERGIO SÁNCHEZ: “CREC QUE PUC BAIXAR DE 27 MINUTS ALS 10.000 METRES”

El fondista lleonès Sergio Sánchez s’ha destapat a la passada temporada hivernal i ha passat a ser un dels corredors més coneguts del nostre país. Als seus 27 anys, l’atleta de Ciñera de Gordón es va plantar a la final del Campionat del Món Indoor de Doha amb una magnífica preparació a la qual va destrossar les plusmarques europees de 2.000 i 3.000 metres i la va rubricar amb la medalla d’argent al 3.000m disputat a l’Aspire Dome qatarí. Sánchez reconeix que el seu principal objectiu pel pròxim estiu és “aconseguir l’or al 5.000 i el 10.000m a Barcelona, i ja estic molt nerviós i expectat per la cita”.| Al seu camí cap a Barcelona 2010, Sánchez continuarà amb la seva preparació a les pistes franceses de Font Romeu, on s’instal—larà al costat dels seus companys del grup d’entrenament de Lleó per continuar afinant el seu estat de forma durant tres setmanes a partir del pròxim diumenge 23 de maig, un cop prengui part a la Milla de Cayón (Cantàbria). “En aquests moments em sobre entre tres quilos i mig i quatre per estar al meu pes ideal per la competició”, assegura un Sánchez conscient de que “encara falta molt entrenament per posar-me a punt per Barcelona”. Després de quedar-se a les portes de la final de 5.000m al Campionat del Món de Berlín 2009, el lleonès va decidir fer un canvi important a la seva forma d’entrenament “fent un treball molt més seriós, amb jornades de tres entrenaments diaris, fent més volum i més recuperació”. El fondista creu que aquesta és la fórmula a seguir, ja que fins ara les lesions l’han respectat i pot digerir la dura preparació a la que s’ha estat sometent durant tota la campanya. Inclús assegura que la seva experiència ha servit com a exemple a d’altres esportistes, com és el cas del migfondista Arturo Casado, que també ha decidit seguir les seves passes. A les darreres setmanes, Sánchez ha disputat algunes de les principals milles urbanes que s’han celebrat per tot el territori espanyol. El fondista reconeix que “no és la meva distància i malauradament he de veure que altres em guanyen, però per aconseguir les meves aspiracions ara he d’estar carregat de quilòmetres i de dures sessions de força”. La seva tercera posició a la Milla de Cornellà, considerada com la millor cursa d’aquesta distància per la Real Federación Española de Atletismo a les darreres temporades, va ser una autèntica mostra del seu gran potencial després d’haver estat superat únicament per dos especialistes a les proves de migfons com Manuel Olmedo i Casado després d’haver corregut “una mica més ràpid del meu ritme habitual per despistar als meus rivals”. Aprofitant aquest pas per Barcelona, Sánchez no va deixar escapar l’oportunitat de visitar l’Estadi Olímpic Lluís Companys per conèixer la superfície sintètica a la qual aquest estiu espera fer el doblet a les dues proves més llargues que es correran a la pista del Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010. Només veure la cobertura blava de l’estadi, al qual ja havia participat al Míting Internacional Ciutat de Barcelona d’Atletisme i al Campionat d’Espanya de l’estiu passat, el fondista es va quedar impressionat amb el canvi i per poder caminar sobre una pista que encara no havia estat trepitjada per cap sabatilla de claus. El lleonès continua pensant en lluitar per una plaça a la final directa del 10.000m de Barcelona 2010 a les properes setmanes a la pista de Barakaldo o d’Avilés, a una prova “feta a la meva mida i a nivell de mar amb la que pugui aconseguir una marca de 27 baix i demostri que mereixo ser seleccionat”. Tot i així, no s’ha d’oblidar que aquest serà el primer 10.000m que Sánchez disputi a la seva carrera esportiva i que inclús podria plantejar-se lluitar per batre el rècord d’Espanya (27:14.44) a la seva primera participació a la distància, ja que està convençut de que amb una gran preparació “és factible baixar dels 27 minuts”. Sánchez sap que la seva lluita per aconseguir dues medalles d’or als 5.000m i els 10.000m a Barcelona 2010 és un repte molt ambiciós, i més tenint en compte que haurà de fer tres curses en només cinc dies. “El primer dia, el 27 de juliol, ja debutem amb la final directa del 10.000m, i després tindrem la semifinal del 5.000m dijous 29 i la final de dissabte 31”, assegura el plusmarquista europeu de 3.000m en pista coberta, que també reconeix que la seva aspiració per penjar-se el segon or passaria perquè “la semifinal fos més aviat lenta per tenir encara un marge per recuperar i lluitar per les medalles a la final”. Sánchez reitera que “el moment important de la temporada a l’aire lliure és a finals de juliol”, en clara al—lusió a d’altres atletes que estan demostrant un gran nivell a aquestes alçades de la temporada, i conclou que “per córrer el 5.000m i el 10.000m no he d’estar bé ara, sinó al juliol”. Sobre les declaracions que va fer sobre ell el campioníssim etíop Haile Gebreselassie, el fondista lleonès es mostra certament “encantat, ja que és un autèntic luxe que algú amb aquest palmarès hagi dit que sóc un atleta fascinant després de veure la final del 3.000m de Doha. A més, que em citi com un candidat a ser campió olímpic és un fet que m’anima a continuar entrenant amb molta il—lusió”.