Robert Harting, actual campió del món de llançament de disc, prepara la seva participació a Barcelona 2010 pensant en millorar el seu anterior actuació al Campionat dEuropa dAtletisme, el que no és gens difícil (no va passar a la final a Göteborg 2006, quan comptava amb 21 anys), però amb la càrrega de ser ara el blanc de totes les mirades després del seu extraordinari triomf lestiu passat a Berlín 2009.| El jove discòbol alemany és un controvertit personatge cèlebre per tenir la llengua viperina. El mateix sautodenomina The Harting, mostra de com dexclusiu es considera. La pàgina web de Barcelona 2010 ha parlat amb ell abans de la que serà la seva primera visita a la Ciutat Comtal. Les seves respostes han estat curtes, contundents. Però precises. La preparació daquesta temporada és top secret, explica lalemany, que simposa un escrupolós silenci quan se li reclama algun que altre detall. Lúnic que puc dir és que consisteix en una preparació diferent a la de lany passat. Això és tot, adverteix. No només la preparació serà diferent pel llançador de Cottbus. La seva victòria a Berlín li atorga, per exemple, la condició de preferit a la principal competició de la temporada: Barcelona 2010. No me preocupa molt això. És veritat que molta gent espera que jo guanyi a Barcelona, però el realment important és que aconseguim el nostre objectiu, el que aconseguirem si tot va conforme als plans previstos, assegura mentre afegeix amb inesperada modèstia que lobjectiu es una medalla i no té per què ser la dor Harting va protagonitzar un dels moments estellars del Campionat del Món de 2009 celebrat a Berlín quan es va penjar la medalla dor a la final de disc gràcies a un llarguíssim últim tir que es va medir en 69,43 metres. Va avantatjar al polonès Piotr Malachowski en 28 centímetres i va poder donar una insòlita volta dhonor que va trencar tot els protocols. Va despedaçar la seva samarreta com si fos lincreïble Hulk i va alçar a la mascota de lesdeveniment, Berlino, en mig de la sorpresa de tots els espectadors. Ja quasi ningú senrecorda dallò. Es va oblidar molt de pressa, afirma. A més de Malachowski, a Barcelona es trobarà de nou amb Gerd Kanter, campió olímpic, i amb Virgilius Alekna, lhome que defensarà el títol aconseguit fa quatre anys a Göteborg. Harting coincideix amb la majoria dexperts en que la majoria dels grans llançadors procedeixen de lEuropa de lEst, però a continuació afegeix que aquesta tendència canviarà al futur. També dos espanyols lluitaran pel podi a Montjuïc: Frank Casañas i Mario Pestano. Els dos són dos llançadors molt forts, segons Harting, que a més adverteix que sap molt bé el que representa competir a casa: Sé que Pestano anhela aconseguir per fi un gran resultat internacional. Espero que la seva preparació vagi bé i que es pugui lluir a Espanya. Encara que i es riu- jo faré el possible per vèncel a la final. Criticat sovint per les seves aspres declaracions, el soldat de lexèrcit alemany és coherent en moltes de les seves posicions. Entre altres coses, és un ferm defensor del joc net. Al seu web (www.deharting.de) hi ha un espai que anomena Doping Free Zone que és molt eloqüent. La seva opinió sobre els atletes que han fet trampes i han estat sancionats és cristal·lina: Els odio a tots ells. Haurien de cremar-se a linfern. Matisant les seves rotundes posicions, Harting explica que només té una solució pels atletes que shan aprofitat del dopatge per triomfar: que siguin sancionats de per vida. Coneix la història dels anys negres del dopatge i és de la opinió de que tots els rècords aconseguits gràcies a la violació daquestes regles haurien de ser anul·lats. El missatge es dirigeix, i no fa falta ser un expert, al que encara avui és el posseïdor del rècord del món de disc, lalemany Jurgen Schult. Al 1986, com atleta de la República Democràtica Alemanya, va llençar 74,08 metres. La marca segueix invicta després de 24 anys. Per a Harting, no obstant, tot això es secundari. Lalemany confirma que la seva prioritat és aquest any el Campionat dEuropa, el seu màxim objectiu. Vull preparar-me molt bé, conclou.