BLANKA VLASIC: “NO ÉS FÀCIL VÈNCER CADA VEGADA, A CADA COMPETICIÓ, SENSE DRET A TENIR UN MAL DIA”

La campiona del món de salt d’alçada, la croata Blanka Vlasic, és la gran preferida a obtenir la medalla d’or a la seva prova d’aquest cap de setmana al Campionat del Món de pista coberta que es celebrarà a Doha. No obstant, el seu cap ja està pensant en Barcelona, on tornarà a reviure els seus duels amb les millors del món de les darreres temporades. Croàcia, des que va obtenir la independència, no ha aconseguit encara una medalla a un Campionat d’Europa d’Atletisme. Vlasic vol guanyar la primera| -Recordes quantes vegades has intentat millorar el rècord del món d’alçada i quan i a on has estat més a prop de superar-lo (2,09 metres, Stefka Kostadinova des de fa 23 anys)? -No compto els intents. El meu pare és qui porta totes les meves estadístiques. El que sí recordo que a Brussel—les al 2007 i l’any passat a Thessaloniki, a la final del Grand Prix, és a on he estat més a prop de batre aquesta marca. -Què donaries per batre aquest rècord? -Ja estic donant-t’ho tot per batre’l al treballar dur cada dia i dedicant-me a aquesta feina al cent per cent. És la meva millor inversió i la única forma de saltar per sobre del rècord algun dia. -Què significa un centímetre a la vida d’un saltador professional com tu? -Ja, ja. Un centímetre representa tot per mi. Vol dir que estic molt a prop de l’objectiu. Però si aconsegueixo batre el rècord mundial no pensaré: “Ja està fet”. Si sento que puc arribar més lluny seguiré intentant superar els meus límits. -Parlant del Campionat del Món de Berlín de 2009, que suposo ha estat la teva millor competició, com va anar la prova i com et vas sentir al final? -He estat sota una gran pressió, però només ho vaig notar el dia abans de la final. Va ser molt pitjor dos anys abans a Osaka. Allà l’escenari va ser terrible: em costava inclús adormir-me. Però al 2009 estava molt ben preparada mentalment i sabia que seria una de les més dures competicions de la meva carrera. Quan vaig arribar a l’estadi em vaig concentrar pensant en la meva tècnica i en la següent alçada. Sempre en la següent alçada. Em vaig sorprendre a mi mateixa veient com gestionava la situació, relaxada, amb calma. Les emocions van arribar al final. És llavors quan penses en lo dur que ha sigut el procés de preparació i el desig que tens de guanyar. Per sobre de qualsevol cosa. Va ser una nit màgica i va concloure amb el major triomf a tota la meva carrera esportiva. -Com va ser l’últim instant, al pòdium, una vegada campiona del món? -Aquest va ser el sentiment més gran que mai he tingut. És quan comença a passar pel teu cap tota la pel—lícula dels anys de treball i més treball. I perquè allà al pòdium et sents tan bé és pel que vols que l’experiència es repeteixi de nou una i altra vegada. -Entre els mals moments que deurien passar pel teu cap estaria també el fatídic final de la temporada 2008 amb les derrotes de Pequín i el final de la Golden League 2008… -Per ser sincera, estic agraïda a cada moment de la meva carrera esportiva. Bons o dolents perquè tots ells m’han fet més forta i m’han donat més experiència. A Pequín vaig saltar 2,05 al segon intent i Tia (Hellebaut) ho va fer al primer. Aquesta va ser la diferència. Quan vas a una competició i rendeixes al teu nivell has de pensar que has fet un mal treball? En quant a Brussel—les, a la final de la Golden League, crec que no només jo sinó la resta d’atletes que tornàvem de Pequín estàvem ja exhaustos. Friedrich era la més fresca perquè no havia saltat a Zuric dies abans i va ser la que millor va competir. Per desgràcia em vaig sentir una mica cansada i no pot saltar el que havia planejat. Però, què són els diners comparant-los amb la tremenda experiència que vaig treure de tot allò? Sempre hi ha possibilitats de seguir millorant i inclús vaig pensar que no tenia res de què lamentar-me. Vaig trobar alguns punts dèbils i em vaig posar a treballar per millorar-los. -Com es superen dos cops d’aquesta magnitud tan seguits? -Me’n vaig anar de vacances i vaig poder començar molt fresca la preparació hivernal. No va ser un cap tan fort per mi com la gent pensava. Vaig seguir vivint per la senzilla raó que sabia que havia donat tot el que vaig poder per vèncer en aquests dos concursos. Jo crec que no és fàcil vèncer cada vegada, a cada competició, sense dret a tenir un mal dia i no estar un dia al cent per cent. Es tracta de viure la teva vida. Això només és una petita part de mi. Però vaig aprendre com sortir d’una situació així. -Parlem del futur. Tu ets de Croàcia, un país amb similars condicions climatològiques a les d’Espanya a l’estiu. Creus que et trobaràs com a casa teva el dia de la final d’alçada a Barcelona? -Estic convençuda! M’encanta Espanya i estic molt feliç de visitar Barcelona. Serà la meva primera visita a aquesta ciutat. També estic segura que serà una gran competició. -Fins a quin punt és important per tu el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010? -Encara no he pogut guanyar una medalla a un Campionat d’Europa, fixa’t si és important. I he d’intentar aconseguir una per la meva col—lecció. Però a més durant aquest any també tindrem la Diamond League. Serà un estiu ple de grans esdeveniments. -A Madrid vas saltar 2,05 metres al 2006 i un centímetre més al 2007. ¿Creus que pots aconseguir aquestes marques també a Barcelona? -Per suposat que puc, però qui pot assegurar-ho. Si no tingues fe en que puc fer-ho no seguiria saltant. Però per anar molt alt necessito unes bones condicions. I aquestes condicions només les trobes en molts pocs concursos durant l’any. -És cert que parles espanyol? -L’entenc molt bé, però necessito treballar molt més per mantenir una conversa. Suposo que vaig aprenent moltes paraules en espanyol veient les sèries que posen a la televisió. -Quins creus que seran les teves principals rivals a Montjuïc? -Vegem: jo sempre dic que cada estiu hi ha alguna sorpresa. O millor encara, aquesta pregunta me la tornes a fer al juliol. -Ruth Beitia competirà a casa. Creus que té possibilitats d’aconseguir una medalla? -Crec que té una gran oportunitat davant seu. És una gran motivació saltar davant dels teus. Estic convençuda que arribarà molt ben preparada i saltarà molt alt. -Tia Hellebaut ha anunciat la seva tornada a les pistes. Com has rebut la noticia? -Amb sinceritat, no ha estat una noticia per mi. No he tingut cap emoció especial. Si ella és feliç tornant a la competició jo també ho estic amb la seva decisió. Per la nostra prova és bo que les millors estiguin competint. -Quin és el moment de la teva preparació? -Les coses m’han anat molt bé aquest hivern. Estic molt satisfeta. No tinc lesions i darrere meu queda un període hivernal de molts bons entrenaments i molts bons moments a les competicions que he disputat. Moltes vegades és suficient amb fer el que t’agrada i ser feliç. Crec que hem fet tot lo necessari per afrontar aquesta nova fase de la temporada i ara serà emocionant veure en què es tradueix tota aquesta feina. -Quins són els teus principals objectius per 2010? -El principal: ser millor que l’any 2009. Sempre és el mateix objectiu. Segurament estaré bé al moment de les grans competicions, però al final el que em motiva és superar a la vella Blanka, la Blanka de l’any anterior. Aquesta és la major satisfacció que puc tenir.