ISINBAYEVA: “VULL DEIXAR EL MÉS ALT POSSIBLE EL RÈCORD PERQUÈ DURI 100 ANYS ABANS QUE UNA ALTRA EL SUPERI”

Entrevista en exclusiva amb la plusmarquista mundial de salt amb perxa que mai ha competit a Barcelona i es perfila com la gran estrella del Campionat d’Europa
Barcelona, 1 de març de 2010 Yelena Isinbayeva, la gran estrella mundial de l’atletisme femení, prepara curosament el seu primer gran compromís d’aquest any 2010, el Campionat del Món de pista coberta que se celebrarà a Doha en menys de dues setmanes. Només ha saltat en una ocasió aquest hivern. Va ser a Moscou (7 de febrer) i va aconseguir la millor marca mundial de la temporada amb 4,85 metres. | Enrere quedava la desil·lusió de Berlín, on va ser una de les grans derrotades. “Sempre s’aprèn de les derrotes –ha explicat a una entrevista en exclusiva que ha concedit al web de Barcelona 2010 (ww.bcn2010.org)-. El que va passar a Berlín va ser una mala experiència. Al principi em va afectar molt. Va ser com un shock. Però també va significar una trucada, una alerta. Alguna cosa així com un avís de què en l’esport res t’ho donen fet. Inclús estant en bona forma i mentalment preparada has d’estar a punt pel moment precís. Després de Berlín vaig analitzar la situació amb deteniment amb el meu entrenador i la gent més propera del meu cercle d’amics i tot va quedar enrere superat. De fet, una setmana més tard vaig poder batre el meu propi rècord mundial a Zurich, que sembla haver-se oblidat”. Aquesta setmana, la saltadora de perxa russa competirà a Donetsk, Ucraïna, al míting que organitza el llegendari Sergey Bubka. Serà la seva segona i penúltima actuació sota sostre, ja que després participarà al concurso de Doha i centrarà tota la seva atenció en la temporada a l’aire lliure i, clarament, en Barcelona 2010, el seu màxim objectiu de l’any. Isinbayeva mai ha competit a la Ciudad Comtal, raó per la que confessa que li fa molta il—lusió defensar a Montjuïc el títol conquerit al 2006 a Göteborg. “No he actuat a Barcelona, però sempre he saltat molt bé a Espanya. A Madrid inclús vaig batre un dels meus rècords del món”, aclara la russa, una estrella universal que al nostre país ha aconseguit fa uns mesos el guardó més prestigiós que pot obtenir un esportista, el premi Príncep d’Astúries. Per Isinbayeva, un campionat com el d’Europa és un gran repte i s’ha de preparar molt bé”. La deixeble de Vitaly Petrov, que als seus 27 anys llueix al seu increïble palmarès dos títols olímpics, dos del món i un europeu, vol arribar a Barcelona “en molt bona forma”. Com ella ha dit en més d’una ocasió, quan està en aquest moment de màxim esplendor físic i mental “sempre tinc la possibilitat de millorar el rècord del món”. Fins el moment, la russa ha superat el rècord mundial en 27 ocasions comptant les plusmarques en pista coberta i a l’aire lliure. En aquesta carrera per aconseguir les 35 plusmarques que va firmar Bubka al llarg de la seva carrera, Isinbayeva es motiva de forma espectacular: “Aquest és el meu gran objectiu. Espero batre dues vegades cada any el rècord tant indoor como a l’aire lliure per arribar a aquesta gran xifra”. Per aconseguir aquesta proesa tindré temps fins l’any 2013, data en què comenta que posarà fi a la seva carrera. Un any abans defensarà el seu títol olímpic als Jocs de Londres i al 2013 participarà al Campionat del Món, que aquell estiu es disputarà precisament a Moscou. Curiosament, la gran senyora de l’atletisme mundial mai ha pogut batre un rècord del món al seu país, Rússia. Primera dona, i única de moment, en superar la fantàstica barrera dels 5 metres (2005), Yelena Isinbayeva ha saltat ja 5,06, alçada que li permetrà seguir somiant amb el màxim que creu raonablement possible: 5,20 metres. “El meu entrenador segueix pensant que serà possible aconseguir aquesta alçada i jo tinc molta confiança en ell”. La formidable atleta russa, que al futur vol seguir relacionada amb l’esport internacional, encara que no precisa en quina posició, somia amb “deixar el més alt possible el rècord perquè duri una altres 100 anys abans que una altra el superi”. Les seves pròpies compatriotes i les poloneses (Anna Rogowska va ser la que li va batre al 2009 a Berlín) han de ser les seves principals adversàries a Barcelona 2010, però ella prefereix no parlar de cap d’elles: “En realitat no penso en cap altra atleta com les meves rivals a Barcelona. La meva màxima rival sóc jo mateixa.