José Manuel Abascal Gómez va néixer a Alceda, Cantàbria, un 17 de març de 1958. De seguida, després dels seus primers èxits com atleta juvenil, va arribar a Barcelona de la mà de Gregorio Rojo i es va instal·lar a la ciutat que el veuria créixer i triomfar com atleta. Pertanyent ja a la categoria júnior, Abascal va guanyar els 3.000 m del Campionat d\’Europa que es va celebrar el 1977 en Donestk, Rússia, el què va fer presagiar un futur brillant.| Després d\’uns anys d\’estancament en les seves marques, Abascal no es va rendir i el 1982 va confirmar les expectatives que en ell s\’havien dipositat. En aquell any, va aconseguir una medalla de plata en els 1.500 m del Campionat d\’Europa Indoor celebrat a Milà i una medalla de bronze també en els 1.500 m del Campionat d\’Europa disputat a Atenas. A dos anys dels Jocs Olímpics de Los Ángeles, el futur semblava prometedor, encara que alguns rivals com Sebastian Coe o Steve Ovett podien ser un obstacle molt difícil de superar en una final olímpica per l\’encara jove Abascal. Los Ángeles 84 i altres èxits esportius Però Abascal no va fallar i ens va emmudir a més d\’un al veure\’l aconseguir la tarda de l\’11 d\’agost de 1984, matinada a Espanya, la medalla de bronze a la final dels 1.500 m dels Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984. En aquest passat mes d\’agost, s\’han complert 25 anys d\’aquella matinada memorable, en què només els dos atletes britànics Sebastian Coe i Steve Cram va poder estar per davant del càntabre d\’or de l\’atletisme espanyol i català, quedant darrera o retirant-se atletes il·lustres com Steve Scott o Steve Ovett. Després de la seva medalla olímpica, Abascal encara va tenir forces per aconseguir dues medalles de plata en competicions internacionals, una a la milla de la Final del Gran Prix disputada a Roma el 1986 i una altra en el 1.500 m del Campionat del Món Indoor celebrat a Indianàpolis el 1987, i un or en el 5.000 m de la Copa d\’Europa de 1987. 45 vegades internacional absolut, va tenir en el seu poder quatre rècors d\’Espanya: 1.500 m (3:40.01 i 3:38.2 el 1977 i 3:33.12 el 1982) i 2.000 m (4:52.40 el 1986). Tanmateix, va ser Campió d\’Espanya en cinc ocasions. El 1992, Abascal va abandonar la pràctica professional de l\’atletisme, per entrenar a nous valors de la seva terra càntabra. Actualment, José Manuel Abascal porta anys allunyat de Barcelona, encara exercint d\’entrenador a Cantàbria i aconseguint fabricar campions com les germanes Fuentes-Pila, què van sorgir de les seves sàvies mans. Reconeixements Abascal va ser el primer medallista olímpic espanyol en una prova d\’atletisme disputada dins l\’estadi. I, per aquest motiu i una trajectòria impecable, el 1984 l\’Agrupación Española de Periodistas Deportivos el va considerar el millor esportista espanyol de l\’any. El 1985, per criteris similars, va ser guardonat amb el Premi Príncep d\’Astúries dels Esport. La filosofia que va conduir a Abascal als seus èxits excepcionals queda reflectida en les seves pròpies paraules: L\’únic camí per a triomfar és la força de voluntat, el sacrifici, la constància, l\’autodisciplina…, si a això unim unes petites dosis de senzillesa, humilitat i educació, a més d\’un gran atleta es pot arribar a ser un gran esportista. Avui dia, aquesta filosofia basada en l\’esforç, el sacrifici, la constància o la disciplina ha donat pas a una filosofia que busca prioritàriament sentir-se bé. Aquella era la filosofia dels vuitanta, aquesta és la del nostre temps. No és estrany que per això cada cop menys joves destaquin en proves on l\’esforç i el sacrifici són indispensables, per això no és estrany que cada cop més en els cents de proves en ruta de Catalunya i altres latituds els atletes veterans estiguin entre els primers. Els joves no volen esforçar-se, sacrificar-se, patir. Abascal és una icona dels vuitanta, encara que també un exemple, un gran exemple, de l\’únic camí que condueix als grans èxits atlètics.