S’haurien de “compensar” els resultats d’una cursa popular?

En la Marató del Mediterrani del 18 d’octubre s’engegarà una iniciativa interessant. S’establirà una classificació especial, paral·lela a l’oficial, de tots els participants, homes o dones de més de 35 anys, amb premi per als/les tres primers/as, que estarà determinada per una puntuació segons el temps, l’edat i el sexe, mitjançant la Taula Compensada de la IAAF per a la Marató, la qual contempla uns paràmetres diferencials que han estat acceptats per les diferents federacions internacionals.| Resultarà divertit, perquè, per posar uns exemples, els càlculs de la Taula estableixen el següent: Un corredor de 36 anys que acabi en 3h30 obté 59,55 punts Un corredor de 55 anys que acabi en 4h00 obté 60,83 punts Una corredora de 36 anys que acabi en 3h45 obté 61,36 punts Una corredora de 55 anys que acabi en 4h30 obté 63,30 punts Es a dir, que el temps d’un corredor que fa la marató en mitja hora més que un altre, però té 19 anys més, és millor. I el d’una corredora que la fa en tres quarts d’hora més que una altra que és 19 anys més jove, també és de més qualitat. I a més, el seu temps és el millor dels quatre de l’exemple. Resultarà divertit, però també equitatiu. La classificació d’una carrera popular, en la qual, per definició, participen corredors i corredores de totes les edats, ha d’ésser – hauria de ser- ponderada i compensada. Vull dir que no pot ser comparable i posat en el mateix sac el temps que realitza un atleta jove amb el d’un atleta veterà, i hauria de ser valorat. El que arriba primer és el que corre més ràpid i ha de ser el vencedor, això és inqüestionable, però no és menys cert que l’edat és un condicionament fonamental perquè sigui així…i si una prova popular admet participants de totes les edats, és just que es consideri aquesta circumstància. En certa manera les diferències són pal·liades pels premis per categories -si n’hi ha, que no sempre és així- però no és el mateix que el que permet valorar la Taula en qüestió. En una proba popular es pot donar el cas -difícil però no impossible- que un corredor o corredora que dobli en edat al primer o primera, obtingui més punts que aquest o aquesta mitjançant la compensació admesa; és a dir que el seu temps “sigui de més qualitat” que el dels guanyadors, i no obstant, no aconsegueixi el més mínim reconeixement. Benvinguda sigui doncs la proposta de la Marató del Mediterrani. Si més no per ajudar a elevar l’autoestima dels atletes veterans. I si és un fet que cada vegada és més alta l’edat dels que han entrat en el món del córrer ¿per a quan fer extensiva la nova mesura a totes les curses populars?