La carta als Reis

En la meva Carta (atlètica) als Reis, els hi demano únicament una cosa: que facin el necessari per a que no pugin els preus de les inscripcions de les curses de la manera que pugen cada any. L’altre dia em vaig apuntar a una mitja, i em vaig quedar de pasta de moniato al veure el preu de l’inscripció: 15 euros en lloc dels 13 que costava l’any 2007. És a dir, que havia augmentat més d’un 15% en dos anys. La inflació en dos anys no puja un 15%, ni pensar-ho. S’organitzaria una de bona. En canvi, les inscripcions de les curses anomenades populars, pugen molt d’un any a l’altre, sense que ningú digui res.| Bé, sí que es diuen coses en els fòrums d’atletisme de tant en tant, però seguim acceptant l’escalada de preus, com si tal cosa. Diuen que és la llei del mercat: quan hi ha demanda d’un producte, els preus pugen i el consumidor ho accepta. Pues estem arreglats. Sé que muntar una cursa popular suposa moltes despeses per als organitzadors, i més encara sí ho volen fer sota l’auspici de la federació -què ja em direu de què serveix per als populars que les correm- però els augments de preu dels dorsals són, com es diu ara, insostenibles. Es pot admetre que pugin, perquè tot puja, però no més del que és normal, entenent per normal l’increment de l’IPC. (En el fons, una inscripció a una prova atlètica no deixa de ser un producte més). No és comprensible i s’escapa de tota lògica, que passi el que sol passar en la majoria de les curses de pagament, en les quals, augmenta el preu del dorsal un percentatge molt més alt que, per posar un exemple, el del pernil, el del formatge o el de les patates. Tindran prou influència els Reis d’Orient per resoldre-ho? Miquel Pucurull