Manel Vicente és un calellenc que sent una gran passió per l\’esport i per l\’ensenyament. Actualment, desenvolupa la seva tasca professional com a mestre d\’Educació Física, és President del Club d\’Atletisme Calella i, a més, és directiu de la Federació Catalana d\’Atletisme. Els que coneixem a Vicente el considerem una persona d\’empenta, treballadora i compromesa amb tot el que fa i creu.| A què es dedica professionalment? La meva professió és mestre d\’Educació Física, estic a l\’Escola Freta de Calella amb nens i nenes de 5 a 12 anys. I què li agrada més de la seva feina? Magrada molt el contacte amb el món de lesport, i concretament, gaudeixo moltíssim a lensenyament. Però en el meu temps lliure, mhe anat introduint en el món de la gestió esportiva per el que sento una passió especial. Des del 2002 sóc el President del Club dAtletisme Calella, actualment a Primera, i directiu de la Federació Catalana dAtletisme des del 2006. Aquestes aficions shan convertit en una segona feina, això si, no remunerada. I menys? A lescola avaluar, haver de posar una nota als alumnes encara que es tinguin en compte un munt de valoracions que shan fet de manera contínua. I al Club, la manca de temps per poder donar resposta al gran creixement que ha sofert en els darrers anys. Però la seva afecció, en realitat, és… Viatjar per conèixer món i fer esport per estar en forma. També magrada molt el cinema, si es tracta duna bona pel·lícula. Com a persona, com es definiria? Una persona amb empenta. Si hagués de posar-me qualificatius suposo que en trobaria molts, però nhi ha cinc que crec que sobresurten: col·laborador, treballador, altruista, perfeccionista i ambiciós. Llibre, pel·lícula i música preferida? Com a llibre, el darrer que mhe llegit, mel va regalar la meva dona per Sant Jordi, \”La sort del meu destí\” dIsidre Esteve. Com a pel·lícula, una que perdurarà en el temps per la seva vinculació amb lolimpisme, Carros de fuego. I pel que a la música, de més jovenet vaig ser un amant del Rock Català, però ara em declino més per a qualsevol dels bons grups Pop que hi ha. Lesport que li agrada més és… El que practico regularment, l\’atletisme, base de tots els esports i esport rei dels Jocs Olímpics. Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria? A nivell local, establiria un conveni entre les regidories dEducació i Esport per la promoció i dinamització de lEsport Base a les escoles. També, unificaria algunes entitats del poble. Sota el meu punt de vista, una ciutat com Calella no es pot permetre subvencionar a dues o més entitats dun mateix esport. A nivell autonòmic, aprovar una llei que obligui a governar, en qualsevol poble català, qui hagi guanyat les eleccions i que no permetés aquest ball de pactes que menyspreen els votants. I a nivell estatal, donar més autonomia a qui la demana, com ara Catalunya. I si fos milionari, en què es gastaria els diners? En projectes propis dEducació i Esport, com a suport de desenvolupament en indrets necessitats darreu del món. Un fet històric que lhagi impressionat especialment? Els Jocs Olímpics de Barcelona 92, van transformar la ciutat de Barcelona i van passar a ser els primers, i de moment únics, dEspanya. Només tenia 14 anys i em van marcar molt, els vaig viure amb molta intensitat i proximitat. Qui és el seu heroi o la seva heroïna? Més que heroi, una persona per la que sento admiració. En Johan Cruyff, un home que ha viscut i gaudit de lesport, i posteriorment nha fet gaudir a la gent com ningú, transmetent passió. A més, sha comportat sempre com un senyor, de manera exemplar, en un esport en el que sovint hi ha massa agressivitat i violència. En una amistat què és el que valora més? Caminar junts, que hi siguin quan els necessites. Ésser comprès tot i els diferents punts de vista. I en una parella? El recolzament i comprensió en allò que cadascú fa per redescobrir-se i seguir essent un mateix. I sobretot, saber aprofitar, gaudint, del temps que es comparteix i dels moments que es viuen en comú, sempre sentint-se estimat. Per què li agrada viure al Maresme? Tenir a tocar mar i muntanya, i tot un conjunt de serveis, és un gran privilegi. A aquests trets diferencials sels suma la proximitat i bona comunicació amb Girona i Barcelona, i els seus respectius aeroports. I què hi troba a faltar? Més carrils bicicleta, tot i que hi ha municipis que ja ho van tenint en compte.