Els nostres atletes, avui Manel Vicente entrevistat pel diari Maresme

Manel Vicente és un calellenc que sent una gran passió per l\’esport i per l\’ensenyament. Actualment, desenvolupa la seva tasca professional com a mestre d\’Educació Física, és President del Club d\’Atletisme Calella i, a més, és directiu de la Federació Catalana d\’Atletisme. Els que coneixem a Vicente el considerem una persona d\’empenta, treballadora i compromesa amb tot el que fa i creu.| A què es dedica professionalment? La meva professió és mestre d\’Educació Física, estic a l\’Escola Freta de Calella amb nens i nenes de 5 a 12 anys. I què li agrada més de la seva feina? M’agrada molt el contacte amb el món de l’esport, i concretament, gaudeixo moltíssim a l’ensenyament. Però en el meu temps lliure, m’he anat introduint en el món de la gestió esportiva per el que sento una passió especial. Des del 2002 sóc el President del Club d’Atletisme Calella, actualment a Primera, i directiu de la Federació Catalana d’Atletisme des del 2006. Aquestes aficions s’han convertit en una segona feina, això si, no remunerada. I menys? A l’escola avaluar, haver de posar una nota als alumnes encara que es tinguin en compte un munt de valoracions que s’han fet de manera contínua. I al Club, la manca de temps per poder donar resposta al gran creixement que ha sofert en els darrers anys. Però la seva afecció, en realitat, és… Viatjar per conèixer món i fer esport per estar en forma. També m’agrada molt el cinema, si es tracta d’una bona pel·lícula. Com a persona, com es definiria? Una persona amb empenta. Si hagués de posar-me qualificatius suposo que en trobaria molts, però n’hi ha cinc que crec que sobresurten: col·laborador, treballador, altruista, perfeccionista i ambiciós. Llibre, pel·lícula i música preferida? Com a llibre, el darrer que m’he llegit, me’l va regalar la meva dona per Sant Jordi, \”La sort del meu destí\” d’Isidre Esteve. Com a pel·lícula, una que perdurarà en el temps per la seva vinculació amb l’olimpisme, “Carros de fuego”. I pel que a la música, de més jovenet vaig ser un amant del Rock Català, però ara em declino més per a qualsevol dels bons grups Pop que hi ha. L’esport que li agrada més és… El que practico regularment, l\’atletisme, base de tots els esports i esport rei dels Jocs Olímpics. Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria? A nivell local, establiria un conveni entre les regidories d’Educació i Esport per la promoció i dinamització de l’Esport Base a les escoles. També, unificaria algunes entitats del poble. Sota el meu punt de vista, una ciutat com Calella no es pot permetre subvencionar a dues o més entitats d’un mateix esport. A nivell autonòmic, aprovar una llei que obligui a governar, en qualsevol poble català, qui hagi guanyat les eleccions i que no permetés aquest ball de pactes que menyspreen els votants. I a nivell estatal, donar més autonomia a qui la demana, com ara Catalunya. I si fos milionari, en què es gastaria els diners? En projectes propis d’Educació i Esport, com a suport de desenvolupament en indrets necessitats d’arreu del món. Un fet històric que l’hagi impressionat especialment? Els Jocs Olímpics de Barcelona ’92, van transformar la ciutat de Barcelona i van passar a ser els primers, i de moment únics, d’Espanya. Només tenia 14 anys i em van marcar molt, els vaig viure amb molta intensitat i proximitat. Qui és el seu heroi o la seva heroïna? Més que heroi, una persona per la que sento admiració. En Johan Cruyff, un home que ha viscut i gaudit de l’esport, i posteriorment n’ha fet gaudir a la gent com ningú, transmetent passió. A més, s’ha comportat sempre com un senyor, de manera exemplar, en un esport en el que sovint hi ha massa agressivitat i violència. En una amistat què és el que valora més? Caminar junts, que hi siguin quan els necessites. Ésser comprès tot i els diferents punts de vista. I en una parella? El recolzament i comprensió en allò que cadascú fa per redescobrir-se i seguir essent un mateix. I sobretot, saber aprofitar, gaudint, del temps que es comparteix i dels moments que es viuen en comú, sempre sentint-se estimat. Per què li agrada viure al Maresme? Tenir a tocar mar i muntanya, i tot un conjunt de serveis, és un gran privilegi. A aquests trets diferencials se’ls suma la proximitat i bona comunicació amb Girona i Barcelona, i els seus respectius aeroports. I què hi troba a faltar? Més carrils bicicleta, tot i que hi ha municipis que ja ho van tenint en compte.