Ricard Noguer va guanyar ahir la 45a edició de la pujada als Àngels, que organitza el GEiEG

El senyorial i pausat nong! (…) nong! (…) nong! (…) de les campanes de la catedral de Girona va tocar les 9 del matí, hora nova. Aleshores, Narcís Caula, històric del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, va arribar amb un maletí que contenia una pistola carregada de bales de salva. La va cedir a l\’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, que la va agafar, va aixecar el braç enlaire, va cridar «preparats!» i va prémer el gallet. Pam. I més de dos-cents van començar a córrer com uns perseguits. Eren exactament els 229 inscrits en la modalitat A, això és la cursa competitiva i amb xip electrònic per controlar que no tirin pel dret ni facin cap mena de drecera. Aquesta gent amb presses per arribar primer tenen molt de nervi. A quarts de nou del matí de l\’hora nova –quarts de vuit de l\’hora vella, i cada any amb canvi d\’hora!– ja estaven inscrits i ja feien escalfament a la plaça de Sant Pere, per la plataforma del Galligants, pels primers trams de la pujada de la Barrufa –cap a Montjuïc–, pels jardins de John Lennon, per Santa Llúcia, cap al Cul de la Lleona i cap als Jurats. Pertot arreu trobaves gent atlètica, del ram de la muntanya i de l\’atletisme.| N\’hi havia de més tranquils: cap a dos-cents més. Els tenen classificats en la modalitat B, de la marxa popular; ritme tranquil. Aquests que hi pugen suai-suai, hi triguen un parell d\’hores llargues. Els de la modalitat A triguen una hora de mitjana a pujar al santuari dels Àngels. Dels de la modalitat A, el més ràpid va ser Ricard Noguer, d\’Esports Parra, campió absolut amb 37 minuts i 15 segons per fer el recorregut. En segon lloc hi va arribar Jordi Bes Ginesta, de Nabes Team, només quatre segons més tard. En dones, la primera va ser Maria Gràcia Coll, que va fer l\’ascensió en 45 minuts i 13 segons, marca que li va servir per marcar el 31è lloc absolut. Mireu si pugen de pressa, que els de la junta del GEiEG aprofiten cada any per anar a fer un cafè després de la sortida i quan arriben al santuari, en cotxe, els primers ja fa estona que hi són. A dalt, el GEiEG els va oferir un esmorzar i els va regalar una samarreta. Al santuari, tothom va poder contemplar el muntatge fotogràfic del GEiEG per celebrar la 45a edició. La pujada acaba amb una missa cantada per la coral del GEiEG, alguns membres de la qual van pujar tranquil·lament a peu fins a dalt, sense haver perdut l\’alè per cantar.