Us explico una anècdota que m\’ha ocorrregut aquest estiu

Dimecres 15 d\’agost. 9 del matí. Llançà. Platja de Cau del Llop. Venia de fer un entrenament d\’una horeta, anar i tornar de Llançà a Port de la Selva pel camí de ronda. Com la majoria de dies, el meu entrenament l\’acabo amb un bany a les fresques aigües d\’aquesta cala de la Costa Brava. Duia la samarreta quatribarrada de Marathon Catalunya, amb la que vaig fer fa un parell d\’anys la Marató de Madrid. M\’estava descordant les sabatilles i se m\’acosten dos paios amb pinta de corredors, una mica més grans que jo, d\’uns 47 o 48 anys. Amb un castellà molt afrancesat, un d\’ells em pregunta on pot comprar una samarreta com la que jo duia. Li responc que jo la vaig comprar al local de Marathon Catalunya a Barcelona i, que jo sàpiga, només es pot comprar allà o a l\’stand que Marathon Catalunya instal·la cada any a la Fira del Corredor de la Marató de Barcelona. Aleshores ens posem a xerrar d\’entrenaments i de marques. M\’explica que ell té una marca de 36 minuts en els 10 kms. Mentre parlem recordo que a casa tinc una altra samarreta igual per estrenar que Marathon Catalunya em va enviar fa poc com a subscriptor que sóc de la seva revista. Total que em trec la samarreta quatribarrada xopa de suor i li regalo. Es posa molt content. Em diu que ell és de la Catalunya Nord però que viu a París i que enyora molt la seva terra. Em diu que la samarreta li alleugerirà aquest enyor. Ens donem la ma i em diu que l\’he fet molt feliç. El que potser no sap és que ha estat ell el que m\’ha fet molt feliç a mi, el que m\’ha donat un instant puntual de felicitat. Mentre m\’endinso en la fresca aigua de la platja de Cau del Llop, penso en les alegries que dona l\’esport en general i el córrer en particular. Si m\’hagués quedat al llit mandrejant en lloc de sortir a córrer, no hagués viscut una anècdota tan agraïda com aquesta.