Vasco: \”El seleccionador Josep Marín encara no m\’ha felicitat per la meva medalla\”

La marxadora barcelonina María Vasco, medalla de bronze als 20 quilòmetres marxa del recent finalitzat Campionat del Món d\’Osaka (Japó), ha arribat avui a la Ciutat Comtal amb l\’alegria de l\’èxit aconseguit, però amb la tristesa del tracte rebut a nivell tècnic, ja que ha declarat que encara espera \”que Josep Marín, seleccionador nacional de marxa atlètica, em feliciti per la medalla\”. \”En teoria és el meu cap i ni tan sols ha vingut a parlar amb mi per a res\”, ha lamentat Vasco, que ha arribat a primera hora de la tarda a l\’aeroport de Barcelona, procedent de Zuric, on ha estat rebuda per un nombrós grup de familiars i amics, entre els quals es trobava la seva mare Adelina, el seu marit, el també marxador José Antonio González Cobacho, el seu entrenador Rafael \’Fali\’ Sánchez i Tomás Barris, president del club A.E. Blanc i Blau al qual pertany actualment l\’atleta. La veterana marxadora de 31 anys, nascuda a Viladecans i resident ara a Santa Margarida de Montbui, no ha pogut evitar llàgrimes d\’emoció i alegria per la rebuda. \”No m\’ho esperava i aquí veig els que m\’estimen de veritat. Ara és quan puc assimilar una mica la importància del que he aconseguit. Esperava arribar a casa per adonar-me que sóc tercera del món i que ho he pogut aconseguir gràcies al meu esforç i al dels que encara han seguit creient en mi\”.| La medallista mundial ha remarcat que quan l\’any passat va decidir no retirar-se \”va ser per estar davant i no en un segon terme. He estat entrenant molts anys i aquesta medalla no és fruit només d\’aquest any i per a mi és un nou començament de la meva carrera\”. Vasco s\’ha convertit en la segona marxadora espanyola que ha aconseguit una medalla en un Mundial, després de l\’aconseguida, també bronze, a Stuttgart 93, per Encarna Granados als 10 quilòmetres. La catalana ha destacat a més que segueix sent l\’\”única atleta espanyola que té una medalla olímpica\” i ha comentat que \”després de set anys\” del seu bronze a Sidney, \”aconseguir una medalla en un Mundial significa que allò no va ser una mera casualitat\”. \”En aquests set anys he estat entrenant-me dur, he estat quarta del món (Hèlsinki, 2005), cinquena (Edmonton, 2001) i he estat també tercera a la Copa del Món (Naumburg, 2005), però sembla que aquí si no aconsegueixes medalles, no ets res\”. De les tres medalles aconseguides per l\’equip espanyol a Osaka, dues han estat en marxa atlètica i María Vasco considera que \”els marxadors sempre estem aquí i cada any aconseguim medalles; aquest any, a més de la masculina, també se n\’ha aconseguit una de femenina, però encara seguim sent l\’\’aneguet lleig\’ de l\’atletisme espanyol i crec que això no canviarà. Nosaltres seguim aquí, sempre estant a dalt i demostrant que hi ha molta marxa en aquest país\”. Vasco ha lamentat no haver tingut el seu entrenador, Rafael Sánchez, al seu costat a Osaka i ha revelat que li ha pagat al seu tècnic \”dos anys consecutius el viatge al Mundial d\’Hèlsinki (2005) i a l\’Europeu de Göteborg (2006) i crec que això hauria de ser alguna cosa que pagués la Federació Espanyola, però com que ell no té contracte amb la Federació, no pot ser\”. \”Ara no em ficaré amb això perquè és un tema pel qual he lluitat molt i el que és sorprenent és que guanyis una medalla i no puguis tenir el teu entrenador al teu costat en el campionat. Jo diria que això no passa ni als països tercermundistes, però aquí sí\”. \”Ja tinc la meva plaça per als Jocs de Pequín\”, ha recordat Vasco, ambiciosa en els seus objectius amb vista a la capital xinesa: \”serà la meva última Olimpíada i no aspiro a quedar cinquena o quarta perquè això ja no em val: vull estar a dalt\”. Considera que aquest any és el millor de tota la seva carrera, especialment perquè el 2006, la mort del seu pare Manuel i els mals resultats la van portar a pensar en la seva retirada. Ella ho reconeix perquè \”sempre es diu que després d\’alguna cosa dolenta arriba alguna cosa bona. Jo no canviaré per res aquest any que estic vivint. Malgrat tenir una medalla olímpica aquest ha estat el meu millor any a nivell personal i professional i crec que ja m\’ho mereixia després de molts anys entrenant i patint\”. Sobre el futur, ha revelat que \”a Osaka ha començat una altra carrera esportiva per a María Vasco. A partir d\’aquí hi ha una altra marxadora nova; ho tinc claríssim. El meu objectiu últim són els Europeus del 2010 de Barcelona, sempre que arribi bé. Si aconseguís una medalla, intentaria continuar. Evidentment em poso el 2010 perquè, com a dona, vull ser mare i els anys passen\”. La plusmarquista espanyola de totes les distàncies no oculta que \”seria una passada estar a Pequín\” al costat del seu marit. \”Vam estar junts a Atenes i jo li intento ajudar en tot moment encara que els 50 Km. són una distància molt dura. Aquesta medalla se la dec a ell perquè ha patit tant o més que jo i m\’ha estat repetint que no havia d\’abandonar, que havia de seguir lluitant\”. \”Una gran part de la meva medalla se la dec a ell i l\’altra al meu pare Manuel, que encara que no estigui físicament al meu costat, es que està sempre amb mi\”, ha conclòs.