La teva cara em sona

El titular de la entrevista ho diu tot. A la nostra “Veïna del primer segona” d’aquest mes ens la podem trobar a pràcticament totes les curses que es fan arreu del territori català, ja que cada cap de setmana acudeix –com a mínim- a una d’elles… però no per córrer! La Eva Fontecha és una barcelonina de 27 anys que s’autodefineix com a un “cul inquiet” i a la qual podem veure a qualsevol competició atlètica, especialment al seu lloc preferit: solucionar les incidències dels atletes, i moltes vegades ho fa de forma totalment altruïsta. – Com comença la teva vinculació amb el món de l’esport? Jo feia pista quan era petita a La Bàscula, a la Zona Franca, a la instal·lació que tenia el Club Natació Montjuïc, a més de les que feiem al col·legi. A partir d’aleshores començo a fer molt d’esport als Escolapis de Sant Antoni, bàsquet, voleibol… una mica de tot. – I purament com a voluntària esportiva? Va ser amb l’associació Voluntaris 2000 i a la organització dels Jocs Mundials de Policies i Bombers l’any 2003, que va ser el que certament em va enganxar. Em vaig passar tots els dies al volei-platja, a la Nova Icària. Llavors em vaig adonar que el que a mi m’agradaven eren les curses i vaig començar a mirar calendaris atlètics en diferents webs i vaig enviar mails als organitzadors oferint-me. Amb el pas del temps, en moltes d’elles ja he passat de ser voluntària a treballar purament per a ells i a fer diverses accions durant la resta de l’any.| – I tot va venir pels Policies i Bombers? Sí, tot va ser gràcies a allò. Em va agradar moltíssim l’ambient que vaig viure allà, i com que Barcelona se’m quedava petita, doncs volia fer més coses dedicades a l’esport. Vaig decantar-me per l’atletisme perquè ja coneixia a gent que corria i sense voler vas entrant en aquesta roda. – A l’estiu de 2003 comença el non-stop de curses. Quines bogeries has arribat a fer el mateix cap de setmana? Doncs començar a fer coses un dimecres per la Cursa de Bombers, anar dissabte a la Cursa Científica del Sant Pau i diumenge tornar a Bombers. Intentar-me dividir per fer diverses competicions en un mateix cap de setmana, tot i que de vegades és impossible. També recordo un cap de setmana que un dissabte vaig fer de voluntària, diumenge al matí vaig estar a la cursa de Belulla Montytenis i després anar al cros de Calldetenes. – Suposo que el més difícil és anar la primera vegada… Sí. Una vegada has anat, ja veuen com treballes i et truquen per cada any. I de cursa en cursa de vegades es passen el meu contacte perquè els hi faci un cop de mà. També fa molt que treballi de vegades amb l’Andreu Ballbé de Championchip. – Quina va ser la primera cursa de fora a la que vas anar? Em sembla recordar que va ser la Sant Silvestre del Masnou. Perquè el meu cap d’any és espectacular. La nit del 30 corro la d’Andorra, i després baixo a casa per fer de voluntària a El Masnou i a la tarda a la de Barcelona. L’any passat, en canvi, vaig anar a Madrid directament per gaudir-la. – I mai no has dit “on m’he ficat”? No, perquè fins i tot les curses més petites són bones. Fa uns mesos vaig estar a la Mitja Marató de Berga, on només va haver-hi 140 persones, però m’ho vaig passar molt bé. Era molt familiar. I tant gaudeixo en una cursa gran com els Bombers o la Marató de Madrid on hi ha molts participants com ara a aquelles on hi ha poqueta gent. – Tens alguna cursa especial? La de Mar i Murtra, de Blanes. No té ni xip ni res, però l’any passat va aplegar a més de 800 participants. Allà m’han donat el títol de la “Primera voluntària mundial de la Cursa Mar i Murtra”, em van fer el diploma i tot. Bé, i també la Milla de Cornellà, ja que allà m’encarrego d’anar a recollir als atletes a l’aeroport i fer-los de xòfers. Bé, i la Marató d’Empúries, on ja he estat quatre anys col·laborant. – Això d’anar de cursa en cursa t’ha d’agradar molt… M’encanta, la veritat. Matino més el cap de setmana. Habitualment entro a treballar a les 9 i a alguna cursa m’ha tocat arribar a les 6 del matí. De vegades els meus amics em diuen que m’ha d’agradar molt per fer això, però el cert és que, com diria aquell, “en dues paraules: m’encanta”. – Suposo que amb el pas del temps has començat a agafar més responsabilitats… Doncs sí, a les primeres curses et toca tallar els carrers, fer la típica funció de tanca o de “cono”. Però a mi el que més m’agrada és el lliurament de dorsals, que hi hagi jaleo i moviment. Incidències és el lloc que més m’agrada perquè perquè no m’agrada estar-me aturada. A les curses hi ha molta gent que ve a ajudar i que no té els coneixements específics que es requereixen per solucionar unes incidències, com ara canvis de noms, de dorsals, de xips… per a tot això s’ha de tenir algú que ho coneixi una mica més i vagi més rodada. Jo ja demano als organitzadors estar a aquest lloc, especialment si és la primera presa de contacte amb ells. Per estar aturada, doncs prefereixo quedar-me a casa. – I la gent que et veu a diverses curses què et diu? Em diu “la teva cara em sona” o “estàs a totes!!”. Hi ha molta gent que es queda amb la meva cara si és que els hi he solucionat alguna cosa. Però fins i tot d’altres em venen reclamant coses d’altres curses, i clar la organització d’una prova no té res a veure amb les altres, tot i que ells em vegin allà. De vegades m’han reclamat copes, la foto que no l’han enviat, el xip que no va funcionar, el temps que no era el que marcava el seu crono… Mil coses!! Jo els hi demano el telèfon o els hi dono el mail perquè m’ho expliquin amb més calma i els intento solucionar igualment. – En quantes curses has col·laborat en un any? Porto el control, la data i el nom de les curses dels anys 2005 i 2006. Durant l’any 2005 vaig estar a la organització a un total de 48 events (seria una mitjana d’una a la setmana si la deixem descansar un mes de vacances a l’estiu) mentre que el 2006 van ser un total de 54 (a mitjana d’una mica més d’una prova a la setmana). – Però això també ho has fet fora de Catalunya, no? I tant. He anat a les maratons de Madrid, Donosti, Sevilla, València, Behobia… També he estat als Jocs Olímpics d’hivern de Torí 2006. A tot arreu on surtin coses de voluntariat esportiu, allà que vaig! Per exemple a Torí ells em van pagar la meitat del viatge, em van buscar una pensió més barateta, però la resta de la manutenció va ser a costa seva. Recordo que vaig marxar en autocar un dijous, i després de 10 hores de viatge em tocava fer de voluntària. – I no només fas coses d’atletisme, llavors… Ara estic apuntada a la Regata de Grans Velers que es farà al juliol al Port de Barcelona, al Mundial de Pista Coberta de València 2008 i al Mundial de Patinatge de Velocitat de Gijón 2008. A llarg termini estic ja inscrita als Jocs Olímpics de Pekín, on ja ho tinc tot lligat, i als de Londres 2012. Allà m’ho pago tot jo. A les meves vacances, enlloc de fer relax, jo vull moviment!! – Quin és el pròxim gran event al que hi aniràs? Estic apuntada a la Marató de Berlín, el pròxim 29 de setembre. Jo correré amb els meus patins dissabte a la tarda la marató i diumenge 30 faré de voluntària. Ja tinc comprat el bitllet i ho tinc tot ja aparaulat amb ells. – A més de fer de voluntària, de vegades també corres… De vegades també m’animo. A mi el que em costa és entrenar. Jo mai no he estat de fons, sinò de velocitat. M’agrada sortir, sobre tot per la muntanya, o anar amb els patins a les curses que em deixen. La majoria de les curses populars curtes de la zona de Girona les he fet corrent.