Récord de participació a la Núria – Queralt

420 inscrits van prendre part el passat dissabte 30 de juny i 1 de juliol a la prova que més punts suma a la Copa Catalana de Caminades de Resistència, la Travessa Núria – Queralt, organitzada per l’Associació de Muntanyencs Berguedans. Ja coneguda com “un caminar sense escrúpols”, la prova, com cada any, sorprenia a molts turistes, de pas per Núria, que contemplaven la gran concentració de marxadors davant l’ermita de Sant Gil. Els membres del control de sortida recordaven les edicions de menys d’un centenar de participants, no fa pas tants anys. Puntualment, a dos quarts de cinc, es va donar la sortida, sota una climatologia favorable, ben al contrari que la passada edició, on els participants sortien sota una pluja persistent. Els embussos dels primers quilòmetres pel camí de la collada de Fontalba, es desfeien com és habitual a la pujada al Pas dels Lladres, després del primer control, a la Jaça del Ginestar (“jaça” es el nom que es dóna a un racó on sol descansar el bestiar). | En aquesta pujada, ja començaven a sentir-se els clàssics crits d’ànim entre els participants, com l’ “Agafeu-lo” impossat pel Club Excta. de Teià. En aquest punt, molts havíem estat superats per un curiós malagueny d’aspecte rústic i d’avançada edat, amb un vestuari més propi de ramader que d’esportista, amb el seu pantaló llarg de pinces, camisa, barret de palla i bastó de fusta, i és que moltes proves estan tenint ressò fora del nostre àmbit geogràfic. Arribats al control de la collada de Toses, sobtava l’abundància i varietat de l’avituallament, així com la possibilitat de comptar amb refresc de cola, reivindicació que havien fet participants en altres edicions, i en altres proves també, com una mostra de la sensibilitat dels organitzadors envers els caminants. Amb el pas de les hores i els quilòmetres, va arribar la foscor de la nit, trencada per una lluna plena, que baixant del coll de Pal ens va premiar amb un formidable joc de colors i ombres a la cara sud de la serra del Moixerò i la Tossa d’Alp. Arribàvem al Refugi del Rebost, control 4, com un oasi al mig de la devallada més llarga de l’itinerari. Allà l’Anna Mañach, guarda del refugi, agraïa als participants el respecte pels seus clients de pernocta i col·laborava tenint obertes i cedint l’ús de les instal·lacions del lavabo. El cafè es va fer necessari a la cruïlla de Grèixer, després de mil metres devallats en deu quilòmetres, i abans d’emprendre la pujada al coll d’Escriu, per després davallar pels Empedrats, on més d’un va mullar el calçat en els trams on el camí passa pel torrent. Per sort, al control de Can Cerdanyola l’organització repartia mitjons nous, pels que havien comès alguna distracció. L’aparició del Pedraforca amb les primeres llums, adornat amb la lluna grogenca que s’acomiadava, deixava una de les postals més atractives de l’itinerari. Sobre les deu del matí el cel va començar a refrescar amb una pluja intermitent, i cada cop més intensa. La sorpresa va ser comprobar que la pista de pujada al coll de Fumanya ha estat asfaltada, un fet que provoca un excés d’asfalt a l’itinerari, encara que això no desmereix en absolut la bellesa i singularitat de la totalitat, amb trams molt tècnics i exigents. Finalment 309 marxadors van acabar la prova. Ara comença el descans estival de proves de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, que no reeempendrà l’activitat fins al setembre amb la Matagalls – Montserrat, però un bon nombre d’asiduus participants catalans tenen una cita internacional al Tour del Montblanc; per tots ells molta sort.