8ª etapa: Solsona-Berga

23 de juny.- Superat l’ensurt de la setena etapa, quan semblava que el repte havia de trontollar per la lesió al menisc, l’aventura del Carlos continua. La vigília de Sant Joan, la vuitena etapa l’ha de portar des de Solsona fins a Berga. Torna a ser dissabte, el que vol dir que el Bcn press – repte 500 arriba al seu segon cap de setmana. Avui, com en altres etapes, compta amb la companyia de la Cristina, que l’acompanya des del cotxe. Avui, a més, s’afegiran altres amics i familiars per donar-li ànims en aquest darrer terç del repte. L’etapa comença cap a les set del matí. El perfil és una mica més planer que en l’etapa anterior, afortundament! Malgrat tot, les molèsties al menisc del genoll dret han decidit no fer vacances, i el Carlos ho passa malament per tirar endavant. Com que ja comença a veure la meta de Girona en l’horitzó, prefereix no pensar en abandonar. De moment, aquesta serà una paraula prohibida. Més endavant… el temps dirà. Per pal·liar l’efecte del dolor, opta per prolongar una mica més del normal les parades d’hidratació. “Ha estat molt dur, la veritat”, explica. “Cada tres quilòmetres he hagut de fer parades de deu minuts per deixar descansar el genoll i aplicar fred per alleugerir el dolor”.| Vist des de fora, de vegades ens consta entendre per què cal aguantar aquesta situació. No seria més lògic deixar-ho córrer i tornar a intentar-ho l’any vinent? Durant les converses dels dinars i sopars, aquest és un dels temes de conversa. No cal fer-se mal, recordem al Carlos. Però els que ja hem fet proves d’ultrafons entenem també els seus arguments. En primer lloc, ja sabíem que això seria dur, per això precisament és un repte! En segon lloc, i després de parlar amb la fisio, arribem a la conclusió que, en el pitjor dels casos, el genoll quedarà bloquejat per córrer, el que vol dir que obligatòriament haurà de deixar-ho i que necessitarà unes setmanes de recuperació (tenint en compte que aquest repte és l’objectiu atlètic del Carlos per a l’any, es pot considerar un mal menor). En tercer lloc, per què ens costa tant entendre el patiment d’un corredor de fons i, en canvi, acceptem amb naturalitat les lesions greus dels futbolistes que s’extralimiten setmana rere setmana? Per què ens sembla tan normal que juguin ‘infiltrats’? Finalment, el Carlos considera que els riscos que pot córrer com a conseqüència d’una lesió són insignificants comparats amb la il·lusió de completar els 500 km del repte. Amb tots aquests pensaments en ment, la sessió de la tarda es fa una mica més amable, i a més compta amb el suport d’un altre acompanyant: el Juan, que avui s’ha animat i corre amb el Carlos durant 14 km per comprovar què és això de l’atletisme de fons. Tenint en compte que no és un habitual del running, es pot dir que passa amb bona nota la seva primera incursió! L’etapa d’avui finalitza a la capital del Berguedà. Demà tornarem a canviar de comarca: el repte s’aventura al Ripollès. Entrarem de ple en l’últim terç del Bcn press-repte 500…