3ª etapa: Altafulla-Montblanc

La tercera etapa del Bcn press – Repte 500 tenia un component psicològic important: un cop finalitzada, ja en quedaven menys de 10, i d’altra banda representava la continuïtat de l’aventura més enllà dels dos primers dies. Òbviament, encara queden molts quilòmetres per endavant, però ja se sap: la primera etapa és entusiasme, la segona costa avançar… i la tercera indica que tot funciona com ha de funcionar.
En Carlos va sortir d’Altafulla ben aviat, cap a les set del matí, com és costum en ell. En principi, l’elecció d’aquesta hora té a veure amb les altes temperatures, però el cert és que el temps acompanya, un cop més, en l’etapa d’avui, amb el cel tapat i una humitat suportable tenint en compte que gairebé ja som a l’estiu. La tercera ha transcorregut al principi per la N-340 i, després, per la N-240, i ha sigut una mica més llarga pel que fa al quilometratge, ja que sumava un total de 44 km. Això respon a què no totes les etapes sumen la distància d’una marató exactament, i les etapes que són una mica més llargues van compensant les que es queden en 38-40 km. Durant el matí, en Carlos ha deixat enrere Altafulla passant per Cala Romana en direcció a Tarragona. No obstant, abans d’entrar a la capital s’ha desviat cap a l’interior, passant per Sant Salvador, Perefort i Vallmoll, amb destí Valls. L’etapa s’ha completat a la tarda passant per Valls, Fontscaldes, Lilla i, finalment, Montblanc. “Ha estat una etapa realment dura”, explica el protagonista del Repte. “Les molèsties al genoll no han estat especialment intenses, però tampoc han desaparegut, i muscularment m’ha costat una mica més del que m’esperava”. Anècdotes en forma d’ensurt L’etapa ha vingut farcida d’anècdotes, amb ensurt inclòs. Al matí, uns gossos situats al voral de la carretera han estat a punt de provocar un ensurt després de veure com el Carlos s’aprovava a ells. “Afortunadament, en aquell moment passava el cotxe de suport pel costat i he pogut evitar els gossos, que venien cap a mi amb cara de pocs amics”, explica. Certament, no seria el primer corredor que pateix un atac de gossos! Ja a la tarda, l’enemic va ser la deshidratació, ja que unes obres en la carretera van provocar l’aturada del cotxe durant més temps del previst i en Carlos va haver de córrer 12 km sense beure aigua. “Si fos un entrenament normal no passaria res, però en una prova com aquesta, no hidratar cada 4 o 5 km es nota molt”, explica en Carlos.