“Fang-tàstica” nova edició de la clàssica Matagalls-Montserrat

El passat 16 i 17 de setembre, el <A HREF="http://www.cegracia.cat">Club Excta. de Gràcia </A> ens va brindar la 27a edició del que per molts suposa la prova reina d’aquesta disciplina, les Caminades de Resistència, potser per la seva història, pel seu tarannà o per la seva popularitat, que va reunir 2.800 inscrits. Es temia el temps, doncs les tempestes de la setmana prèvia, van ser de dimensions considerables arreu del nostre país, i a la ment de tots hi era l’hiper-xàfeg que ens va remullar durant unes bones hores, abans i durant la sortida de l’edició de la temporada passada. Però les “novenes” a la Mare de Deu de Montserrat, que ens van confessar que havien posat alguns voluntaris de la organització, varen funcionar. Malgrat això, a les hores prèvies a la sortida a Coll Formic, ni plovia ni deixava de ploure, ara quatre gotes grans, ara quatre petites, però l’incesable caravana de participants anava treient el cap, sense pausa per treure el seu minut de sortida. Com ja ve sent habitual, els majors de 65 anys sortien els primers, i a dos quarts de sis, cada minut 25 participants, entre ells, enguany dos diputats, l’Albert Batlle, habitual d’aquesta prova, i en Josep Maldonado, antic secretari general d’esports de la Generalitat que assumía el repte d’arribar fins a Aiguafreda.| Semblava un empat tècnic inscripcions entre el Club Excursionista Esparreguera i el Club Excta. UECAnoia, encara que hi havia molta gent del Club Excta.Teià i del Centre Excta. Parets. Terra humida i fang van ser el legat de les plujes dels últims dies, i no estranyava veure participants enfangats fins les orelles, doncs van haver diverses patinades a la baixada d’Aiguafreda. La pujada al Pla de la Garga es va variar respecte als itineraris d’edicions pasades i en comptes d’anar per un corriolet estret per ascendir al grau, s’anava per una pista, fet que van agrair els particpants més ràpids, doncs ja no existien els clàssics embussos d’aquesta zona, tot i que alguns altres participants comentaven que la magia del corriol té un esperit més muntanyenc, i els embussos provoquen converses i relacions que donen un bon ambient. La nit va ser força freda i humida, cosa que no convidava gens a descansar o dormitar uns minuts als avituallaments, provocant que els participants només s’aturessin a hidratar-se i menjar, fent-se unes cues menys dinàmiques que altres anys. Cal destacar, però, les galetetes amb l’estel de xocolata blanc incrustada. El cel, en part ennuvolat, deixava entreveure un mar d’estels, i tot hi no haver una claror com l’edició anterior, vam gaudir d’una interessant i bonica nit, encara que la fresca no convidava gens a la contemplació i es desitjava l’aparició del sol amb la seva escalfor. Com fa habitualment sempre que no hi participa, ens vam trobar el pare espiritual d’aquesta prova, en Carles Albesa, somrient i abrigat, treballant com sempre, al control del Coll de la Grua. El diumenge vam gaudir d’un espectacular dia, lluminós i nítid, que va embellir tot el recorregut i les vistes que permetia veure als primerencs d’on veníem i per on havíem passat. També cal destacar que als avituallaments hi havia algun voluntari de l’organització recollint deixalles del terra, i es que després de les injustes acusacions rebudes l’anterior edició, hem d’intentar conscienciar-nos tots els participants a que per on hem passat no deixem cap rastre. Ens podrem retrobar de nou a la Trenkakames, propera prova de la Copa Catalana de Caminades de Resistència, els propers 30 de setembre i 1 d’octubre. Més fotos de la Caminada: http://www.cegracia.cat