Enric Llonch desè al Tour du Mont-Blanc

Resultat magnífic del corredor de la Selecció de Catalunya, a la cinquena edició del The North Face Ultra-Trail Tour du Mont-Blanc, cursa de 158 quilòmetres de distància i 8.500 metres de desnivells positius. (un trail ve a ser, la vessant competitiva de les Marxes de Resistència que es fan a Catalunya). Sens dubte el tour du Mont-Blanc, és el trail més dur i prestigiós que es fan a Europa. Amb una participació de 2.500 corredors, de 25 països i molts més que van quedar en llista d’espera per si es produïa una baixa. La Selecció de Catalunya, hi participava per primer cop i d’una forma un tant experimental, per si l’experiència era positiva, iniciar la seva participació, en aquest tipus de proves. Per així va comptar amb dos corredors, Enric Llonch (C. E. Torelló), especialista en marxes de resistència i Xavi Cadena (U.E. Urgellenca) especialista en maratons de muntanya. 24 hores abans de la sortida, a Chamonix (França), ja es vivia un ambient de competició i la quasi perfecta organització, s’afanyava al repartiment de pitralls i a ultimar els darrers detalls. Però la gran festa esportiva es va iniciar divendres a la tarda, amb el inici de la competició. | El pronòstic per la cursa era de mal temps el dissabte a la tarda i les temperatures a la nit, en els punts alts i mitjos de la cursa, van estar per sota els zero graus. A les 19 hores en punt es va donar el tret de sortida del centre de Chamonix. Els primers 8 quilòmetres, fins a Les Houches, amb lleugera baixada, van ser de pur tràmit i “escalfament”. A partir d’aquest punt s’iniciava la primera pujada fins el Col de Voza (1653 metres) i on ja els favorits van posar-se al capdavant. Així al pas per Les Contamines, primer poble important per on passava la cursa (quilòmetre 24) i avituallament important, la cursa ja era liderada pel posseïdor del record i líder local, el francès Vincent Delabarre. Per la seva part els nostres corredors, Enric i Xavi, van passar en els llocs 48 i 49 i per tant s’integraven en els considerats grups capdavanters. Al quilòmetre 44, al pas per Les Chapieux, darrera població francesa, abans d’entrar en territori italià i després de passar pel Refugi de la Croix du Bonhomme, el corredor francès seguia líder. Els corredors catalans avançaven posicions, així Xavi Cadena era 15è i Enric Llonch 20è. En aquest punt s’iniciava el tram més dur psicològicament, de la nit. Passat el refugi Elisabetta (quilòmetre 60), els quadriceps de Xavi Cadena, van dir prou, quan el corredor català seguia lluitant per estar entre els primers, i per tant va abandonar. Al pas per Courmayeur (Itàlia), al quilòmetre 72 (únic lloc on l’organització ha de millorar i molt el seu tracta en vers corredors), la posició del davant seguia encapçalada pel francès Vincent Delabarre, però seguit de molt a prop pel corredor hongarès Csava Nemeth i l’italià Marco Olmo (tercer l’any passat i actual recordman del Trail de Cromagnon). Per la seva part el guanyador de l’any passat el suïs Cristophe Jaquerod, que va arribar en quarta posició, però va abandonar en aquest punt. Enric Llonch, seguia remuntant posicions i ja era 12è. A la pujada al Grand Col Ferret (punt més alt de la cursa amb 2.537 metres) i ja amb llum de dia, Enric Llonch passava en 10ena. Posició i en el descens fins a La Fouly (Suïssa), quilòmetre 102, es va col·locar en 9ena. posició. Pels llocs capdavanters, no hi havia canvis de posicions, però si augment de diferències. A partir d’aquest punt, al capdavant de la cursa es produeix una lluita aferrissada, que provoca a partir del quilòmetre 117, Champex Lac, un canvi, que al final seria definitiu, al capdavant de la cursa, es col·loca líder el veterà corredor italià Marco Olmo (58 anys), segon el corredor hongarès i Delabarre, baixa fins a la tercera posició. Per la seva part Enric Llonch, manté una lluita forta amb el corredor de la illa Reunión Wilfrid Ouledi, els corredors francesos Nicolàs Mermoud i Stephane Grivel, per poder estar en el top ten de la cursa. Enric començava a patir el sobrecarregament muscular, que obligava a ser atès a tots els controls possibles, pel fisioterapeuta de la Selecció. Els darrers 26 quilòmetres, encara es presentaven més durs, doncs va fer acta de presència la pluja. Finalment, Enric Llonch entrava a Chamonix en desena posició, sent molt aplaudit pel públic català present (tant acompanyants d’esportistes, com turistes que es trobaven a Chamonix). A la recta final va ser acompanyat per un grup d’espectadors amb senyera inclosa. Enric Llonch que es mostrava feliç, d’haver finalitzat la cursa, ja pensa en una propera edició: “ha estat una bona experiència, ara ja ser el que és i com és i com he de preparar-la per una altra ocasió”. Cal dir que el resultat d’Enric Llonch (23:53:02), és dels pocs que baixen de les 24 hores i és el millor resultat i temps, que mai un corredor català (i estatal) hagi aconseguit en aquesta prova.