<b>3 països – 158 quilòmetres – 8500 m de desnivell positiu i 8500 de negatiu – Menys de 45 hores </b><br> Pel qui s´ha mogut una mica per la muntanya amb veure els 8500 metres de desnivell positiu ja es pot imaginar per on va la cosa. Les muntanyes són excepcionals. Quan arribes a Chamonix i veus les immenses glaceres que baixen del Mont Blanc veus de seguida que allò no hi és al Pirineu. No obstant es camina molt de nit i si a sobra el temps no acompanya com va passar al 2006 les estones de gaudir del paisatge són limitades. A més amb la duresa de la prova és difícil cap al final estar per altres temes que no siguin acabar. El més remarcable d´aquest trail és probablement l´ambient, a la sortida, a l´arribada i a molts punts intermitjos, moltíssima gent animant. A l´arribada, encara que triguis més de 40 hores com nosaltres, hi ha una gentada impressionant els últims 200m estan vallats en pla Tour de France i tot-hom en crida i t´anima. Just abans de la tanca un home va venir corrent cap a mí semblava tan entusiasmat de que la meva arribada que estava convençut que havia de ser algun conegut però mel vaig mirar i no el coneixia de res simplement animava a tot-hom amb aquella energia. Els avituallaments estan bastant bé, no són molt variats i a molts els plàtans ja no hi eren però són bastant decents. Es pot passar sense menjar res o quasi res entre avituallaments. Amb una ampolla de mig litre es pot fer la travessa entre avituallaments si no fa dies de molta calor. Amb bon temps el terreny és bastant amable, fonamentalment camins bons de muntanya, alguna pista i algun enllaç en asfalt. És una mica incòmode la baixada del coll de Bonhome i la pujada a Bovine. Si plou com ens va passar a nosaltres el camins s´enfanguen i els fan bastant penosos, tant de pujada com de baixada. La diferència d´alçades, d´hores del dia i de l´estat del temps fa que hi hagi oscil·lacions tèrmiques importants, com ja passa a la majoria de proves llargues en muntanya. Nosaltres vam estar sota zero i amb glaç a la nit al Coll de Bonhome i al de la Seigne i amb calor a Courmayeur. La nit dura de les 9 de la nit a les 6:15 de la matinada aproximadament. Hi ha un nombre molt alt de no arribats. Al 2005 van arribar 700 de 2000 i als 2006 1100 de 2500. La majoria de no arribats són per fora de control, gent amb el fons una mica just que els fan anar molt lents a les pujades de la segona meitat i que acaben abandonant o donant fora de control. També molta gent preparada que abandona per passar-se de ritme o bé per alguna lesió. Cal tenir en compte que el temps de tall és a la sortida del control, no a l´arribada. Aquest fet va representar la desqualificació de Ricard Bonastre i ??? que van arribar amb quasi una hora de marge a Courmayeur però van sortir tres minuts desprès del tall i no van poder continuar. No crec que ningú abandoni per la son de dos dies sense dormir, vas una mica atontat però el problema són les cames, no la son.