XXI Ronda del Carançà a Prats de Balaguer

Dissabte vaig corre a Terrassa per fer un escalfament abans de viatjar al Coflent per participar en la XXI Ronda del Carançà a Prats de Balaguer. La Marta i en Josep volen eliminar-me d’aquest món i m’han proposat fer La Porta del Cel a principis d’agost en menys de 24 hores … (:-/) De fet, tots dos, mentre jo viatjava direcció Fontpedrosa, corrien la Núria-Queralt per entrar en calor, i això em va fer veure que si no em moc faré el pena el dia de la “quedada”. La setmana passada vaig poder assabentar-me de la meva condició física després de dos anys en pana al baguejar a la cursa del Pedraforca i vull afrontar una altra fita semblant encara que un pèl menys exigent, però amb tiretes arrossegades encara de Saldes. No em trobo gairebé ningú en tot el trajecte i l’espessa boira que jeu abans d’arribar a Puigcerdà m’ha refreda encara més les meves amortides ganes de posar-me a córrer en pocs minuts. He dormit poc i encara que la cursa del dia abans fos un passeig les meves cames no em deien el mateix i així assoleixo la primera fita d’arribar a Fontpedrosa. | La sortida encara resta a un parell i mig de quilòmetres i més concretament a Prats de Balaguer on hi ha els Banys de Sant Tomàs . Arribo dels primers, per no perdre el costum i faig la inscripció. 10€ i em donem una samarreta i uns guants, a més un tiquet per la fideuà de cloenda. Demano una butlleta informativa de la Ronda i tot llegint m’he n’adono que està en francès i Català ! Hi ha poc ambient. A les 8 sortim els competidors, a les 8:30 els randonneurs i més tard una cursa infantil. De corredors en serem una vuitantena a ull generós que restem a la sortida. Particularment m’encanta córrer a França. Tenen una altra filosofia i això és nota amb la tranquil·litat en que s’ho agafen tot plegat. Esdevé una cursa casolana on pràcticament tot el poble hi participa amb un caire festívol i simpàtic que t’arrossega emotivament. Unes darreres notes informatives per megafonia i conpte enrere a la veu de “Vous partir” ! Tot i el desnivell no és una cursa tècnica i si hom està una mica preparat pot fer-se ràpida, dintre de l’esforç que requereix un desnivell positiu de 1625 m. Els quatre primers quilòmetres pugem uns 700 metres de desnivell. El recorregut és força entretingut . Cal remarcar els avituallament, un cada 2 quilòmetres, que degut a la calorada que cau no estan de més. A Collets demano que em facin una foto amb la càmara que porto i que vaig captant las peculiaritats del circuit.. A partir d’ací la cosa s’empina força i l’objectiu és arribar per primera vegada al Coll Mitjà, cosa que assoleixo arrossegant-me. Com he dit abans duc una càmara de fotos a sobre. Fa tres anys que corro gairebé sempre amb una, això de les digitals… Per primera vegada aprofito la cursa per fer uns mini-videos i la cosa ha resultat ser molt il·lustrativa a l’hora d’explicar-la. Mentre camino o corro vaig contant el que faig i on he d’anar a petar. M’imagino que deu pensar la resta quan hem veuen arribar xerrant tot sol quan no deixo d’esbufegar pel cansament. A partir del Coll Mitjà iniciem la conquesta del cim Redoun i punt més elevat de la cursa de 2677 metres i la qual cosa la gravo en directe. Després de pujar moltes muntanyes per fi tinc una mostra de com assoleixo l’objectiu. Un cop recuperat i feta la foto corresponent inicio el descens amb molta cura i càmara en mà. Encara resto al quilòmetre 7. De nou el Col Mitjà per iniciar la segona fita i és coronar el cim Gallinas, aquest de 2.600 m i un pèl de dificultat més accentuat que el Redoun. Vaig dels darrers. Potser tinc al darrera no més de 20 atletes. Jo vaig a lo meu i estic força animat. Lo de menys és el temps que trigaré i lo més important és el fet de poder repitzar de nou l’alta muntanya. Pas a pas , per fi, arribo a la Gallinas. Recupero fores i demano que em facin una foto. Li pregunto a un organitzador si sempre fan el mateix recorregut. Tinc el francès molt rovellat i costa d’explicar-me fins que el sento dir una paraula en català. A partir de llavors tot canvia i e corredor que ve al meu darrere resulta ser fill de la Fuliola. Parlar català amb francesos de la Catalunya Nord em fa molta il·lusió. Inicio el descens definitiu i continu fins l’arribada. Dels 2600 metres del qm 8 torno a passar pel Coll Mitjà un qm després a 2.300 m. Ara la baixada és més fàcil tot i haver d’anar amb cura i efectivament ensopego i dono un parell de giravolts pel terra, però no deixo anar la càmara tot i els cops que rebo a la mà. No ha estat res i sol resta fer els darrers 6 quilòmetres pel mateix lloc d’ascensió tot encreuant-nos amb els randonneurs que encara pugen. Els dos darrers quilòmetres són de camí amb forta pendent fins que veiem Prats. A l’arribada força animació, cosa que he d’agrair per les 3hores i 35 minuts que he trigat en fer la cursa. M’ha tocat el sol de ple i estic acalorat. No trobo cap ombra i l’angúnia és insuportable. He tornat a parlar més d’un cop amb Català fins que mentre ens recuperem amb xoriç , botifarra negra i refrescos un grup de sis o set persones es preparen per amenitzar l’ocasió. La meva sorpresa va ser que totes les cançons eren en Català ! Va arribar l’hora de la fideuà i desprès de fer una mica de cua i amb les cançons, algunes conegudes com el meu avi, etc i d’altres de la terra com Parlem Català o Som Catalans vaig allunyar-me, emocionat de Prats tot i tenir l’entrada gratuïta als Banys de Sant Tomàs. Resten molts quilòmetres fins a Mollerussa i fa molta calor. Una cursa que de ben segur la tornaré a fer.