Disputada la V Zegam-Aizkorri Mendi Maratoia, segona prova del Buff Skyrruner Wordl Series

<b> Sort diversa pels corredors catalans. <*b><br> Amb un temps explendit, es diria que inusual, i amb una participació de 417 corredors, es va celebrar la cita anual de la marató de Zegama, sens dubte la cursa del Circuit Mundial, que arrossega més públic a la muntanya i que en l’edició d’enguany va comptar amb un “cartell” de luxe. La cursa va tenir dos guanyadors indiscutibles, el mexicà Ricardo Mejia i l’escocesa Angela Mudge, si be van ser dues curses molt diferents.| En categoria d’homes, la cursa va tenir un primer incident només començar, quan encara no es portava un minut de cursa, el mexicà i favorit, Ricardo Mejia, va caure als carrers de Zegama, fent-se una ferida a l’espatlla i a la cara. Aquest inconvenient, no va ser obstacle, per afegir-se ben aviat al capdavant de la cursa, que en aquells moment comandava el corredor de la Selecció d’Euskadi Ionut Zinca. Als pocs quilòmetres de cursa, tot pujant al cim d’Aratz, Mejia ja anava sol, formant-se dos grups de perseguidors, que al cap i a la fi, serien els que després ocuparien els primers llocs de la cursa. El primer grup estava format pel corredor de la Selecció Catalana, Agustí Roc (a última hora es va decidir que participés a la cursa) i l’italià Jean Pellissier, i més endarrera un grup format pels corredors italians Fabio Bonfanti, Fulvio Dapit, Marco Rusconi i els anglesos Rob Jebb, Nick Sharp i Simon Booth. Cal destacar que fins el cim de l’Aizkorri, a prop d’aquests corredors va estar el també corredor català Jessed Hernández. En aquesta primera selecció de corredors van cada fora de tota possibilitat, corredors de la talla de Bruno Brunod, Mario Polleti (va acabar abandonant), Carlo Belleti, Javier Olabarria, etc. Pel cim de l’Aizkorri va passar primer Mejia i a uns tres minuts, Agustí Roc i Jean Pellissier. Més endavant en el quilòmetre 27, Agustí Roc es va veure obligat a abandonar per molèsties a un turmell, fruit d’una torçada que es va fer ens els primers quilòmetres. En aquests descens Jessed Hernández va començar a perdre pistonada, mentre que el també corredor de la Selecció Catalana, Xavi Cadena (un experimentat corredor de maratons de muntanya), anava remuntant posicions. Als darrers quilòmetres de la cursa van ser molt emocionants, ja que Ricardo Mejia va veure com els seus perseguidors reduïen la seva avantatge de més de 4 minuts (“He baixat molt confiat i quan m’he donat compte ja els tenia al damunt i aleshores no he baixat bé”, va manifestar el corredor mexicà). Jean Pellissier, sense la companyia d’Agustí Roc, va perdre pistonada, Rob Jebb, va atrapar al Mexicà i Fabio Bonfanti, va estar a punt de atrapar-los. Finalment es va imposar Ricardo Mejia (4:03:41) amb tant sols 4 segons d’avantatge sobre l’anglès (4:03:45) i menys d’un minut, sobre Fabio Bonfanti (4:04:36). Els corredors de la Selecció Catalana finalment, van ser Xavi Cadena 16è, Jessed Hernández 24è, Xavi Guinovart 34è., Jordi Sánchez 36è (tots ells entrant a sumar punts. Objectiu primordial que tenien en aquesta cursa). Finalment també va participar a la cursa Enric Llonch, que finalitzar 47è. La cursa de les noies va ser una altra història, ben aviat l’escocesa Angela Mudge, va marxa sola i a mesura que van avançar els quilòmetres, va anar guanyant minuts, sobre les seves perseguidores, la francesa Corinne Favre (actual campiona del món) i la corredora de la Selecció Catalana, Ester Hernández. Aquestes posicions es van mantenir fins els final. Darrera d’elles l’única que va mantenir la talla va ser l’italiana Daniela Vasalli. Fora de tota opció van quedar corredores com Emmanuela Brizio (finalment sisena), l’anglesa Sharon Taylor (setena), la veneçolana Tanya Pacheco(desena) o la corredora de la Selecció d’Euskadi, Marta Vidal (onzena). Per la seva part Anna Serra, es va veure obligada a abandonar al cim de l’Aizkorri, ja que feina estona que no es trobava bé. La cursa no va tenir més història, només destacar que les tres primeres classificades van batre l’anterior record de la cursa, la guanyadora amb a prop d’onze minuts. El resultat final va ser, primer ala corredora Angela Mudge (4:43:04), segona Corinne Favre (4:52:21) tercera la catalana Ester Hernández (4:55:02). Cal destacar la presència a la cursa de diversos corredors catalans (destacar el 13è lloc de Sergi Rodríguez), que han comptat en tot moment amb el recolzament de nombrós públic vingut de Catalunya que els han animat amb crits i senyeres en diversos punts de la cursa. De part de tots els corredors de la Selecció, i crec que no m’equivoco en afirmar, que de la resta també, gràcies a tots ells. Després d’aquesta segona cursa del Campionat, Ricardo Mejia és el líder indiscutible amb 200 punts (dos victòries de dues curses) i es preveu que és el favorit per a guanyar en aquesta edició del 2006. Mentre que en noies la líder és Daniela Vassalli, 144 punts, al portar disputades dues curses. Per equips, Catalunya segueix al primer lloc de la classificació, al poder aguantar la sotregada, dels corredors italians de la Vall d’Aosta i dels anglesos del Saab-Salomon, però molt hauran de lluitar en les properes curses, per aconseguir aguantar en aquesta posició. La propera cita, serà el 11 de juny, a Suïssa amb la disputa de la Valmalenco-Valposchiavo, que es presenta molt disputada i veurem si l’esforç i els desgast fet ahir a Zegama, no passa factura a més d’un corredor/a. .