Carta oberta d´en Tomas Barris, vicepresident de la Federació Catalana d´Atletisme fins la setmana anterior

<b> ELS MOTIUS DE LA MEVA DIMISSIÓ, Perquè vaig apostar per Romà Cuyàs </b> <br> Després d´un primer mandat de la FCA veig la presidència d´en Romà Cuyàs, on es va fer, segons la meva opinió, un treball molt positiu i esperançador i, per tant, no era de rebut intentar canviar la Federació. No es pot canviar una nova federació després del seu primer mandat, perquè crec que després de posar fonaments sòlids a un projecte ha d´haver-hi una segona etapa per consolidar tots els objectius previstos. Aquesta raó i no d ´altres va ser el motiu pel qual vaig treballar per defendre la seva candidatura, quan el president va decidir a última hora continuar.| Campanya i discurs electoral Donada la manca de temps d´en Romà Cuyàs, vaig haver que conformar un programa electoral de pressa i corrent, al qual ell va donar el seu vist-i-plau, i fer-ho arribar a tots els clubs de Catalunya amb dret de vot, tant per correu com per porta a porta, amb infinitat de desplaçaments per gairebé tots els àmbits atlètics catalans. Aquest projecte d´actuació federativa era molt breu i molt clar. Sense descuidar cap col·lectiu atlètic, el fet prioritari era prestar una atenció molt acurada als següents temes: – Procurar que els ajuts als clubs i entrenadors fossin el més ampli possible. – Enfortir l´atletisme de promoció escolar. – Consolidar la "Fundació Atletisme Català". – Reorganitzar l´àrea tècnica amb una nova estructura. Quan em plantejo la meva dimissió Quan veus que tu has parlat i has convençut els clubs, de canvis de criteris i actuació de la federació en aquest segon mandat, i veus que no se´n treu res a canvi, que tot continua igual o pitjor; quan veus que desapareix la "Fundació Atletisme Català" després de la seva constitució, que s´elimina la trobada dels "4 Motors per Europa", que s´anul·la el "Circuit Català de Cros"; quan veus que l´àrea tècnica continua amb un criteri totalment equivocat per l´atletisme que ara tenim a Catalunya, quan es diu que desapareix la trobada Internacional de la Selecció Catalana, quan veus que un secretari general porta més d´un any esperant dia i hora per parlar amb el president per coordinar les seves tasques de feina, tot i que ja ho diuen molt clar els nostres Estatuts; quan també veus que un adjunt a la Presidència, com l´emblemàtica Carme Valero, mai ha rebut una sola trucada del president en tot aquest mandat per dir-li quines són les seves funcions; quan veus que les portes del CAR de Sant Cugat són tancades per l´accés dels nostres atletes per sol·licitar serveis externs per manca de pagament, quan igualment veus que es comença l´organització del "Simposi de l´Atletisme Català", el somni d´en Romà Cuyàs, involucrant totes les Institucions de Barcelona, i després de veure com perds dies de feina, de cop desapareix tot sense saber perquè.; quan també veus que els atletes catalans d´èlit encara esperen una resposta del tipus que sigui per part de la FCA, quan veus que després d´un any encara no hi ha a la Junta de FCA un representant de la Comissió d´atletes per suplir el lloc que va ocupar Carme Blai en l´anterior mandat, quan veus que els delegats territorials de Tarragona, Lleida i Girona fa més d´un any que encara estan en funcions, esperant la trucada del president per confirmar-los la seva o no continuïtat (no han vingut en aquest mandat a cap reunió de junta). No vull continuar perquè no sé quan acabaria amb aquest seguit de despropòsits del que hauria de ser i no és, i dubto que ho pugui ser algun dia, si l´actual president no canvia de criteris i dóna a aquesta directiva més pluralitat i més llibertat per decidir de forma col·lectiva els greus problemes que s´acosten, perquè a part dels esportius, segons paraules del propi tresorer, en aquests moments ja hi ha un cert dèficit econòmic. Em reservo per un altre dia el parlar amb tot detall de l´actual Àrea Tècnica, si encara hi continua, perquè després del desastre de la última trobada internacional de Montjuïc en quant a la previsió, planificació i improvisació portades a terme, així com la de la selecció dels atletes catalans, que va ser patètica, vergonyosa i impròpia d´una federació tan històrica com la nostra, crec que aquest projecte atlètic ja està obsolet. Sort hem tingut, com també sempre han tingut les anteriors federacions, del personal administratiu de la FCA, impecable en la seva feina, que un cop més ha sabut reconduir tot l´aldarull provocat per la negligència dels responsables d´aquest esdeveniment, com anteriorment d´altres. Crec que tots hem d´agrair-los la seva capacitat i la seva professionalitat. Reflexions finals Crec que la meva dimissió està més que justificada. No s´ha acomplit amb el que vaig prometre a la campanya electoral i me n´he d´anar. Sóc conscient de com s´ha de conduir una federació, tot i que en dues vegades en aquest mandat Romà Cuyàs va dir-me molt clarament que ell era el president i que no estava disposat a donar competències i responsabilitats a cap membre de la seva junta i que continuaria amb la seva filosofia de sempre. Sóc conscient que ell pensava que tenia dominada, en certa manera, a la persona que li va regalar aquesta presidència i que difícilment podria contradir la seva manera de governar la FCA, ja que quan treballes per a ell en unes eleccions que pràcticament tenia perdudes i el fas arribar al cel, després no pots enviar-lo a l´infern. Però es va tornar a equivocar. Reconec que em vaig equivocar. Demano disculpes a tothom que hagi pogut sentir-se defraudat, però jo sóc així i sempre estaré disposat a sacrificar-me i treballar pel meu esport i poder, d´alguna manera, retornar-li tot el que de molt i de bo he rebut d´ell. Si una cosa tinc molt clar és que ni ara, ni demà, ni mai, em presentaré a unes eleccions a la presidència. Una altre cosa seria si hi hauria un consens general dels clubs catalans que m´ho demanessin.