S’HA CELEBRAT L’HOMENATGE A RAMON OLIU

<b> Com estava previst, aquest divendres i dissabte ha tingut lloc l’homenatge pòstum – cultural i esportiu – a qui ha estat el referent més important de l’atletisme popular català, en Ramon Oliu i Carol, mort a Hamilton (EUA) el passat 3 d’abril a l’edat de 82 anys. </b> <br> El divendres per la tarda a Barcelona, en una sala d’actes de la Federació Catalana d’Atletisme abarrotada d’assistents – des de destacades personalitats de l’esport fins a una munió d’atletes anònims – que volien retre-li un reconeixement a l’homenatjat, es va celebra un Taula Rodona moderada per en Josep Ma. Antentas| , en la que dotze personatges del món del córrer van glossar la figura del desaparegut. Des del mateix Antentas, que va parlar de l’arribada d’en Ramon Oliu de Estats Units a Catalunya, fins a l’Enric Masllorens, que va explicar com va ser la primera marató que és va fer a Catalunya i a tot l’Estat, la de Palafrugell l’any 1978, passant per en Domingo Catalán, sobre la primera marató a Barcelona l’any 1980; en Raimon Vancells, de l’etapa d’en Ramon Oliu al front de la Comissió Marathon Catalunya; en Pere Pujol, sobre els aspectes mèdics de les maratons; l’Adolf Torruella de la marató més multitudinària de quantes s’han celebrat a casa nostra, la de Barcelona l’any 1992; en Rafael Nogueras, del equip enviat per l’homenatjat a la marató de Nova York representant a Catalunya; en Miquel Pucurull de la influència que va representar l’Oliu en el moviment popular; la Myrna Mates dels equips de voluntaris a les maratons en l’època de l’Oliu; l’Andreu Ballbé de la incorporació de la informàtica a la marató de Barcelona; l’Arcadi Alibés de l’evolució de la marató a Catalunya, i l’Albert Soler del futur de la marató a Barcelona, creada per l’homenatjat.| I ahir dissabte amb sortida i arribada a Cantonigros (Osona), es va fer una Cursa Atlètica en el seu honor, de 10 quilòmetres i en un paratge excepcional com és el Collsacabra. La carrera va aplegar a 141 atletes – entre els quals tres dels fills de l’homenatjat, vinguts especialment d’Estats Units on resideixen, per participar-hi – formant una lluïda amalgama de corredors il·lustres i populars. Lúdica com va ser, la prova no estava dotada de cap trofeu per a ningú, ni per als primers classificats (els tres primers homes van ser Jaume Aragones, Pep Riera i Pere Ocaña, i les tres primeres dones, Joaquima Casas, Marta Vila i Dora Dogafot), ni per l’últim corredor. El premi per tots i cadascú dels arribats va se una flor, que més tard, i en un emotiu acte de cloenda on darrera uns breus parlaments i lliurament de plaques a la família es va escoltar “El cant dels ocells” interpretat al violoncel, van dipositar damunt d’una senyera estesa a la porta de la casa on va néixer l’homenatjat. Es podria dir que aquest reconeixement de l’atletisme català a la singular figura d’en Ramon Oliu ha estat format per dues activitats que li eren pròpies: la del diàleg, com es va fer el divendres, i la del córrer per tan sols el goig de córrer, com es va fer ahir dissabte. Descansi en pau.