Carta oberta de Miquel Pucurull a Rafael Salinas, president de Marathon Catalunya

Benvolgut senyor Salinas: Em permeto enviar-li aquest escrit en català perquè sabent que l’entén – ho vaig veure en la reunió que vam tenir fa unes setmanes – em facilita expressar millor el que vull dir. Per altra banda, em dirigeixo a vostè sense tutejar-lo a fi i efecte de que la distància sigui en aquest cas l’espai més adequat. | Soc un corredor veterà, que va començar a córrer quan es va crear l’entitat que vostè presideix. Aquesta associació, fundada com sap per en Ramon Oliu, va impulsar la pràctica del córrer a casa nostra i en poc temps va saber convertir-se en una entitat que aglutinava els interessos dels corredors i els representava. De llavors en sa, Marathon Catalunya ha passat per diverses crisis, la penúltima de les quals la que existia quan vostè se’n va fer càrrec. Per moltes raons, he conegut de molt a prop l’entitat, la qual cosa m’autoritza a dir que la situació en la que es troba en l’actualitat, enfrontada com està amb l’estament que té la clau per a que la marató a la nostra ciutat sigui el que volem, supera de llarg tots els límits que fan falta per arribar a un acord. I si bé cal agrair-li la seva arribada en un moment molt delicat en que va aconseguir mantenir-la quan estava en perill de desaparició, ara se li ha de demanar que, en bé del món del córrer i específicament de la marató de Barcelona, dimiteixi del càrrec i es retiri. El d’ahir – no sé si algú li ha dit, sinó li dic jo – titllant de forma tan injuriosa als seus antagonistes qualificant-los entre d’altres coses de “inquisitorials i feixistes”, és l’antítesi del que cal esperar del màxim directiu d’una associació esportiva, que té d’arribar a un pacte amb qui està negociant amb nom de tots els esportistes que representa. Des de que va començar l’afer de la supressió de la marató fins ara, he vingut mantenint que el consistori, juntament amb Marathon Catalunya, son els responsables, de l’esmentada suspensió, i com vostè sap, ajudat per altres companys he tractat d’acostar posicions entre les dues parts implicades en la batussa, però al final – ahir m’ho va confirmar – he acabat per convèncer-me que la possibilitat d’acord és impossible, i estic veient que la marató de Barcelona – la marató que he corregut 22 vegades i per la que per molts motius en guardo uns records inesborrables – està cada vegada més tocada de mort. I és per això que si abans li deia que la seva entitat havia estat la institució que m’ha representat, ara, després de l’espectacle d’ahir, no vull que em segueixi representant. I tot i que he estat com sap un dels impulsors del moviment reivindicatiu per la tornada de la marató a Barcelona, no vull que torni a qualsevol preu, i menys a aquest. De tal manera, que si al final el jutge que porta el cas –lamentable tenir que parlar en aquest termes – dictamina definitivament que la d’aquest any 2005 s’ha de celebrar i ha d’estar auspiciada per Marathon Catalunya, no la correré. Amb tots els respectes, li ho demano senyor president de Marathon Catalunya, vagi’s. Per bé de la nostra marató, vagi’s. Miquel Pucurull i Fontova PD/ Sàpiga que per informació dels membres i seguidors de la “Plataforma Marató a Barcelona” penjaré una copia d’aquest escrit en el fòrum 10 de 1000 en un lloc diferent a l’habitual del de la PMAB, perquè com ha vist li ho envio a títol personal i no representant en aquest cas a l’esmentada associació.