El dia 5 de desembre tornem a fer la volta a la Mola

La Volteta a la Mola va ser possible gràcies a vosaltres que la veu voler fer. És un entrenament que feia sovint quan preparava llargues distàncies i resulta que vaig tenir la sort de fer-la amb la companyia d’internàutes d’aquesta entranyable llista alhora que amics d’aquesta pràctica esportiva. Ens trobem al qm. 7’2 de la carretera de Talamanca a una bona esplanada tota la colla que apareix a les fotografies i, després d’unes convenients estretides de mans ens dirigim en direcció a Can Robert, on per Nadal es fa la coneguda Pujada a la Mola que organitza el club Muntanyenc i que recomano. Ascendim per la pista fins a Can Poble, on superant una cadena de ferro, anem a buscar el camí dels Monjos, tot serpentejant la muntanya i en direcció al cim. Llavors, no sense fer esforços varis, anem alternant paradetes per anar-nos fotografiant per tenir un bon record. A dalt de tot la compensació d’unes impressionants vistes: Montserrat, Tibidabo, Montseny, els Pirineus, etc, etc, etc, i sense perdre massa temps, tot i que visitem una mica depressa l’església amb un internàuta, baixem en direcció la Cova del Drac, que hi arribem sense parar de baixar. Allà pugem una forta pujada fins al proper trencall que ens durà cap els Òbits i aviat fem parada i fonda a font Flàvia. Allà bevem i altres coses menys dignes, i tornem a pujar un xic fins una esplanada per retornar al corriol, que ens acabarà portant a coll d’Eres, falda del Montcau. Voregem per una pista molt ben conservada tot el Montcau i llavors arribem a Coll d’Estenalles. En aquella ocasió a partir d’aquí vam baixar cap els cotxes un 7 qm. d’asfalt, en canvi, el dia cinc de desembre, sembla que un amic meu a l’hora internàuta, vol que anem cap a la casa de la Mata i baixar en direcció a la font de la Pola, crec, per sortir per l’Alzina del Sal·lari i fer menys carretera.