Comentari de la Cursa d´Orrius per Marta Oliveró

Dissabte passat vaig participar un altre any a la cursa d´Orrius. És una cursa popular de la festa major que cada vegada l´he disfrutada. És una cursa d´11 quilòmetres, la major part per pista forestal amb una pujada forteta al principi i desnivells despres que la fan interessant. A més a més la organització és molt bona, et sents ben cuidat. Aquest any vam decidir fer-la juntes amb la meva bona amiga Marta Casas i el Quim Boixet la faria caminant per recuperar-se de les lesions al genoll i l´esquena. Vam arribar cap a les 6 de la tarda a Orrius per anar tranquilament i ja estaven a punt els organitzadors amb el Capi dels Maimakansu al cap. Les inscripcions són gratuites i les vam fer sense cap problema. Em va semblar que hi havia més gent que altres anys, entre corredores i marxaires. Vaig poder saludar molts corredors, alguns feia temps que no els veia i d´altres em recorden bones estones com les meves companyes de l´equip de la marató per relleus. L´ambient és de festa. Feia calor però va anar refrescant una mica. A les 7:00 es va donar la sortida dels marxaires i a les 7:30 la dels corredors. Són a la vora de 3 qm de pujada per carretera i llavors s´agafa una pista a ma esquerra on hi ha un primer avituallament amb un aigua fresquíssima que anava molt bé. Amb pujadetes i baixadetes s´arriba al segon avituallament mentres anavem trobant caminants. En Ferran Rey em va dutxar amb una ampolla d´aigua fresquíssima que em va anar d´alló més bé. La pista és ample i ningú es fa nosa. Hi ha molts nens que la fan, tant a peu com emb cotxet. Em va sorprendre especialment la Miriam Moreno que sembla seguir les passes dels seus pare i germà, va camí de ser tota una campiona. És molt agradable córrer pel bosc. Hi ha un moment on comença la baixada, força estona i al final s´arriba un altre cop al poble on hi ha pujades pels carrers per acabar amb una pujada més forta. Llavors, actimel, síndria, préssec i de record una bossa, vitamines i una planta. Sóc un desastre amb les plantes i no logro que em visquin gaire però em fan il.lusió. Hi havia servei de dutxes encara que no el vaig utilitzar.| Es pot gaudir tant si vols anar ràpid com si vols anar a menys ritme per poder xerrar com vam fer la Marta i jo. Espero que no es cansin de seguir-la organitzant, es nota que hi ha una feinada al darrera.