Marathon Catalunya envia una carta Oberta a Joan Clos Alcalde de Barcelona

Excm. Sr. Joan Clos Alcalde AJUNTAMENT DE BARCELONA Pl. Sant Jaume, s/n 08002 BARCELONA Excm. Sr., Em permeto adreçar-me a vostè en la meva condició de President de l’Associació Esportiva Marathon Catalunya, modesta associació, però plena de vitalitat, la qual va crear i ve organitzant la prova esportiva MARATÓ DE BARCELONA, des de l’any 1978; amb l’objectiu d’exposar-li el sentiment de tristor que ha ocasionat en la nostra associació i en tot el món atlètic català, la decisió adoptada pel seu Director General d’Esports, Sr. Albert Soler Sicilia, el qual de manera unilateral i penso que personal, ha decidit prohibir l’organització d’aquesta prova atlètica l’any 2005. Les raons que exposa el seu Director General Sr. Soler Sicilia, segons nota apareguda al diari El Periódico de Catalunya, en data 23 de juny d’enguany, són “No és una qüestió econòmica sinó de rendiment ciutadà”. “També és un tema d’equilibri de pressió sobre la ciutat que ja suporta moles esdeveniments. Hem rebut moltes crítiques per tallar els carrers durant sis hores, per una cursa que està lluny dels objectius marcats”.| No arribo a comprendre el significat del terme rendiment ciutadà, però si això significa que la celebració de la Marató no produeix rendiment a la ciutat de Barcelona, s’està negant la transcendència social, econòmica i de prestigi que un esdeveniment esportiu d’aquest tipus significa per a la ciutat. Només s’ha de pensar que enguany han participat més de 2.000 atletes procedents de tot el món, la majoria dels quals van venir acompanyats de familiars; Aixa mateix, han acudit molts corredors de la resta de l’estat espanyol, i tot això ha permès que hagin hagut força ingressos econòmics als sectors de l’hostaleria, el comerç i a d’altres sectors que formen el teixit econòmic de la ciutat. Així mateix, tots aquests corredors de fora i les seves famílies han pogut conèixer, alguns d’ells per primer cop, la ciutat de Barcelona, i d’altres han tornat a visitar aquesta ciutat meravellosa de la qual tots ens sentim orgullosos. Quant a la pressió que la celebració de la Marató pot suposar pels habitants de Barcelona, entenc que la celebració de la cursa, amb tot el que comporta i els beneficis que de la mateixa es deriven, justifiquen els perjudicis que poden representar aturar la circulació de vehicles en certs carrers de la ciutat, en especial tractant-se d’un festiu i tenint en compte que l’hora d’inici és a les 8,30 del mati. ,,//.. ..//.. A més, cal considerar que la queixa de molts ciutadans ve motivada, no tant pel fet que es tallin carrers, sinó per la insuficient difusió que es fa de la celebració de la prova. El ciutadà de Barcelona ha demostrat sempre el seu compromís amb la ciutat i el seu suport a l’esport, i no acceptem que se’l pugui posar com excusa per a no celebrar la Marató. Encara avui recordo el dia en que Barcelona va ser escollida seu olímpica per l’any 1992. Aquest dia tots els barcelonins, catalans i espanyols ens vam sentir realment contents i satisfets; i és per això que no comprenc que ara, la prova més important i emblemàtica d’uns Jocs Olímpics, com és la Marató, amb la qual es tanquen precisament aquests jocs, es vulgui suprimir. I més tenint en compte que la Marató de Barcelona és la més antiga de l’estat espanyol i la segona en nombre de participants. Una altra de les raons invocades pel seu Director General per a suprimir la Marató és que no s’han assolit els objectius que ell mateix s’havia marcat en el que es refereix al nombre de participants. Objectius totalment desconeguts donat que mai s’havien plantejat. El que sí es cert és que als últim tres anys s’ha vingut incrementant la participació en la Marató de Barcelona fins arribar, en l’edició d’aquest any, als 6.300 participants aproximadament, xifra aquesta que suposa la segona participació més nombrosa desprès de la Marató Popular celebrada l’any 1992 prèvia a la de l’Olimpíada. Vull posar al seu coneixement que, davant les manifestacions del seu Director General, Sr. Soler Sicilia, s’ha generat un clamor popular en el món atlètic, tant de la ciutat com de tota Catalunya, protestant per una decisió tan arbitrària i demanant la seva intervenció per a corregir tan lamentable i intolerable actitud. Senyor Alcalde, vostè té l’última paraula. Atentament, Rafael Salinas Parra President Barcelona, 25 de juny de 2004