Excm. Sr. Joan Clos Alcalde AJUNTAMENT DE BARCELONA Pl. Sant Jaume, s/n 08002 BARCELONA Excm. Sr., Em permeto adreçar-me a vostè en la meva condició de President de lAssociació Esportiva Marathon Catalunya, modesta associació, però plena de vitalitat, la qual va crear i ve organitzant la prova esportiva MARATÓ DE BARCELONA, des de lany 1978; amb lobjectiu dexposar-li el sentiment de tristor que ha ocasionat en la nostra associació i en tot el món atlètic català, la decisió adoptada pel seu Director General dEsports, Sr. Albert Soler Sicilia, el qual de manera unilateral i penso que personal, ha decidit prohibir lorganització daquesta prova atlètica lany 2005. Les raons que exposa el seu Director General Sr. Soler Sicilia, segons nota apareguda al diari El Periódico de Catalunya, en data 23 de juny denguany, són No és una qüestió econòmica sinó de rendiment ciutadà. També és un tema dequilibri de pressió sobre la ciutat que ja suporta moles esdeveniments. Hem rebut moltes crítiques per tallar els carrers durant sis hores, per una cursa que està lluny dels objectius marcats.| No arribo a comprendre el significat del terme rendiment ciutadà, però si això significa que la celebració de la Marató no produeix rendiment a la ciutat de Barcelona, sestà negant la transcendència social, econòmica i de prestigi que un esdeveniment esportiu daquest tipus significa per a la ciutat. Només sha de pensar que enguany han participat més de 2.000 atletes procedents de tot el món, la majoria dels quals van venir acompanyats de familiars; Aixa mateix, han acudit molts corredors de la resta de lestat espanyol, i tot això ha permès que hagin hagut força ingressos econòmics als sectors de lhostaleria, el comerç i a daltres sectors que formen el teixit econòmic de la ciutat. Així mateix, tots aquests corredors de fora i les seves famílies han pogut conèixer, alguns dells per primer cop, la ciutat de Barcelona, i daltres han tornat a visitar aquesta ciutat meravellosa de la qual tots ens sentim orgullosos. Quant a la pressió que la celebració de la Marató pot suposar pels habitants de Barcelona, entenc que la celebració de la cursa, amb tot el que comporta i els beneficis que de la mateixa es deriven, justifiquen els perjudicis que poden representar aturar la circulació de vehicles en certs carrers de la ciutat, en especial tractant-se dun festiu i tenint en compte que lhora dinici és a les 8,30 del mati. ,,//.. ..//.. A més, cal considerar que la queixa de molts ciutadans ve motivada, no tant pel fet que es tallin carrers, sinó per la insuficient difusió que es fa de la celebració de la prova. El ciutadà de Barcelona ha demostrat sempre el seu compromís amb la ciutat i el seu suport a lesport, i no acceptem que sel pugui posar com excusa per a no celebrar la Marató. Encara avui recordo el dia en que Barcelona va ser escollida seu olímpica per lany 1992. Aquest dia tots els barcelonins, catalans i espanyols ens vam sentir realment contents i satisfets; i és per això que no comprenc que ara, la prova més important i emblemàtica duns Jocs Olímpics, com és la Marató, amb la qual es tanquen precisament aquests jocs, es vulgui suprimir. I més tenint en compte que la Marató de Barcelona és la més antiga de lestat espanyol i la segona en nombre de participants. Una altra de les raons invocades pel seu Director General per a suprimir la Marató és que no shan assolit els objectius que ell mateix shavia marcat en el que es refereix al nombre de participants. Objectius totalment desconeguts donat que mai shavien plantejat. El que sí es cert és que als últim tres anys sha vingut incrementant la participació en la Marató de Barcelona fins arribar, en ledició daquest any, als 6.300 participants aproximadament, xifra aquesta que suposa la segona participació més nombrosa desprès de la Marató Popular celebrada lany 1992 prèvia a la de lOlimpíada. Vull posar al seu coneixement que, davant les manifestacions del seu Director General, Sr. Soler Sicilia, sha generat un clamor popular en el món atlètic, tant de la ciutat com de tota Catalunya, protestant per una decisió tan arbitrària i demanant la seva intervenció per a corregir tan lamentable i intolerable actitud. Senyor Alcalde, vostè té lúltima paraula. Atentament, Rafael Salinas Parra President Barcelona, 25 de juny de 2004