Limone, Piamonte (Italia), 1000 metres d´altitut

Són les 5 del matí del dissabte 5 de juny. L´hotel és ple de corredors i és l´hora d´esmorzar. Entre 2 i 3 quarts de 6, va arribant tothom a la sortida, repas del material i xerrada amb els companys per passar una mica els nervis. A les 6 es dona la sortida. Comença una pujada per una pista d´esquí, no sé si els primers corren però la gran majoria caminem, és un bosc precios. Amb pocs troços planers i algunes baixades anem fins al qm 15 a 2254 m. Ara toca baixar fins l´avituallament del qm 23. Aquí cal menjar i beure bé i omplir el camelback perque entrarem a un parc natural i no hi ha cap avituallament fins el qm 50 perque és parc natural protegit. Un baixadeta per carretera i comença una pujada "en serio" per senderols i per on puc cal pujar més de 1000 metres en 7 qm per arribar al cim del Cromanyó a 2516 m, és el qm 34. El dia és bo, no hi sol i no fa calor. Estic al mig d´un parc natural des d´on només veig muntanyes i boscos i fins i tot hi ha una mica de neu. Paro, bec, menjo i agafo forces per continuar fins al control, falten 16 qm però no m´imaginava que es farien tant llargs. Baixades i pujades, llacs, una mica de neu i fang, corriols i camp a traves i finalment arribo a l´avituallament de Camp d´Argent. És el qm 50, fa 11 hores que he començat.| Aquí em poso roba seca, menjo sopa, arros, pollastre … una mica de tot encara que no tinc gaire gana. Hi ha servei de massatges però prefereixo que no em toquin les cames perque de moment no es queixen. Veig gent amb bona cara però també molta feta pols. Abandona moltíssima gent. És millor que segueix aviat endevant, és un moment crític. Una baixadeta, una pujada molt forta però curta i la pista cap a baix, bastants quilòmetres. Arribo a l´avituallament del qm 68 encara amb llum de dia però desprès del te i la sopa ja em poso el frontal. Ara toquen 10 qm de pujades i baixades. És de nit, es veuen molts estels, no fa fred i aviat sortirà la lluna que és quasi plena. Em sento feliç, no penso si em fa mal res, només penso en gaudir del que estic fent i seguir avançant com puc. Camino molt, tant ràpid com puc i intento córrer suaument les baixades. La lluna fa companyia i en algun moment veig el mar i llums de la costa, deu ser Niza. A un quart d´una de la nit sóc a l´avituallament del qm 78. Hi ha lliteres amb gent estirada, d´altres seuen i s´ho prenen amb calma. Poso piles noves al frontal, més te i sopa, fruits secs i un pa d´olives que boníssim, tres vasos de beguda de cola (una marca rara, no era bona però funcionava) i torne´m-hi. M´estudio una mica el llibre de ruta i cap a munt per la pista i després més a munt per una carretereta. Arribo a un senderol que puja i baixa i ja sóc a l´avituallament del qm 88. Per la nit amb la tensió de buscar les marques per no perdre´m, aquest tram s´em ha passat molt bé. A l´avituallament hi ha un foc molt agradable, menjo sopa i te com sempre i també formatge brie amb pa. Agafo forces perque el llibre de ruta diu que ve una pujada forta, són 600 metres en 2 qm. Doncs cap a munt i … quina pujada, no se si hi havia camí però a mi no m´ho semblava, m´havia d´agrafar a les branques i fer servir les mans per donar algunes passes, em guiaven algunes llums d´altres corredors que anavem pel devant. Vaig estar una mica més d´una hora pujant així fins que veig una llumeta, és el control i veig les llums de Mònaco al fons. Vol dir que "només" falta baixar. Són dos quarts de 5. No necessitaré gaire més temps el frontal. Em llegeixen el xip que duc al canell i m´animo pensant amb la baixada. Però aquesta gent no posa res senzill, la baixada és un camí amb pedres i rellisca i les cames no responen gaire, suposo que el cap tampoc. Vaig un parell de cops per terra sense més conseqüències. És un quilòmetre i mig per baixar 340 metres, s´em fa llarg i també s´em fa de dia. I torne-m´hi que no ha estat res, un altre cop pujar fins les antenes que veia de lluny, un control i a baixar, baixar, baixar fins al poble de La Turbie. Arribo a l´avituallament, és el qm 101 a 479 metres d´altitud. Miro el mar a baix i només penso en baixar, ja no menjo res, sento que tinc pressa. Encara cal fer alguna pujadeta però quasi tot és baixada, corro tant com puc, trec totes les forces que em queden, el nivell d´adrenalina deu ser el més alt de la meva vida. Després de carrerons i escaletes i més carrerons i escaletes arribo al passeig a la vora del mar. Ja quasi hi sóc. Veig un parell de corredors i encara faig un sprintada per passar-los. Sóc a la meta. És Cap d´Ail, a Mònaco, a la costa. Ho he aconsseguit! Després de més de 25 hores he fet els 106 qm del Gran Raid del Cromanyó. Em salten les llàgrimes. He entrenat molt però també m´ha costat molt. Em donen un record, una samarreta, una rosa i un diploma. Ho llenço tot a la sorra i em fico al mar. Estic esgotadíssima però també molt feliç. A hores d´ara, ja fa mes de 24 hores i encara no m´ho acabo de creure. Ho repaso mentalment, torno a viure moltes coses. Estic enganxada a les distàncies llargues per la muntanya.