L´atletisme tarragoní: resultats i recursos

Els resultats dels atletes de Tarragona en el campionat d´Espanya absolut disputat a Jerez van ser: tres medalles d´or, una de plata, tres quarts llocs i dos rècords dels campionats. A més a més, enguany hi ha dues atletes que estaran al campionat del món de París. Els clubs tarragonins representats en el campionat es van reduir a un. La meva opinió, com a persona que s´ha dedicat a l´atletisme, primer com a atleta i després com a entrenador i aficionat, sense ser professional de l´esport, és que els resultats que han obtingut els nostres atletes poden considerar-se dels millors, sense oblidar que un altre atleta de nivell internacional com Yusef el Nasri no hi ha pogut participar. Però el nivell de l´atletisme a Tarragona s´ha de mesurar en funció de l´anàlisi de resultats, clubs, instal·lacions, tècnics, recursos i administracions esportives. De tots els atletes de la província, només tres s´entrenen fora, utilitzant instal·lacions, residències i tècnics que no són de Tarragona. La resta utilitza mitjans, instal·lacions, entrenadors, metges, fisioterapeutes, podòlegs, etcètera, d´aquí. Els bons resultats, en canvi, constrasten amb la poca afició a l´atletisme federat que hi ha a Tarragona. En qualsevol cursa o campionat, és difícil veure algun espectador que no tingui res a veure amb l´organització o que no sigui part de l´esdeveniment -atleta, entrenador i família-. Molts cops, la repercussió mediàtica de l´atletisme -i de tots els esports a excepció del futbol i algun més- és petita o passa desapercebuda.| A la província no hi ha cap residència d´esportistes similar a la Blume de Barcelona, la residència de Lleida o la del GEiEG de Girona per garantir l´atenció adequada als atletes que estudien o volen ampliar la seva preparació. De tota la representació territorial en l´estatal -10 atletes-, només una va córrer amb la samarreta d´un club d´aquí -Judit Barberà, del Reus Ploms-, mentre que la resta van competir amb clubs de fora: JA Sabadell, AA Catalunya, Adidas, Puma Chapín de Jerez, Integra2. Les ajudes són insuficients i, en molts casos, d´eficàcia dubtosa. Amb el plantejament que existeix actualment, sols aquell atleta que ha arribat a un nivell d´elit, entre els 20 primers del món, pot disposar d´una beca que li permeti dedicar una jornada completa a la seva preparació física -entrenaments, metges i fisioterapeutes i descans-. En l´actualitat només hi ha dos tipus de beques, ADO o de la federació espanyola, amb la quantitat suficient per cobrir aquest propòsit. L´atleta que no arriba a aquell nivell difícilment podrà arribar-hi si no està disposat a assumir -ell i la seva família- el risc de deixar els estudis i endarrerir l´entrada en el món laboral. No ens enganyem. Cada vegada hi ha menys nois i noies disposats a fer un esport tan exigent, en què l´única recompensa és personal i en què la majoria dels que ens hi dediquem ho fem restant hores i recursos a la nostra vida personal i familiar. MIGUEL ESCALONA EXPÓSITO ENTRENADOR ESTATAL D´ATLETISME I DE L´ATLETA TARRAGONINA NATÀLIA RODRÍGUEZ.