1000 hores consecutives

Sis ultrafondistes britànics s’enfronten al repte de córrer una milla cada hora durant 1 000 hores consecutives i protagonitzaran un dels esdeveniments atlètics més espectaculars del pròxim any a Gran Bretanya perquè s’enfrontaran al repte de córrer una milla cada hora durant 1 000 hores consecutives, un aventura, idea de l’organització de la marató de Londres, que intenta reproduir el fet aconseguit fa gairebé 200 anys per un llegendari esportista, Robert Barclay. La carrera dels sis valents, entre els quals s’inclou Sharon Gayter, l’atleta d’ultrafons nombre un a Anglaterra amb una millor marca de 217,5 quilòmetres en una carrera de 24 hores, deuria concloure a les 8:15 hores del diumenge 13 d’abril de 2003, el mateix matí en la qual es disputarà la pròpia marató de Londres. La competició començarà el 2 de març i els atletes trigaran sis setmanes a concretar les 1 000 milles en 1 000 hores consecutives. Durant aquest període viuran en un autobús d’alta tecnologia, on els ajudants tindran com principal missió despertar als atletes. La idea va sorgir després que David Bedford, ex plusmarquista mundial de 10.000 metres i director de la marató, llegís una publicació sobre Barclay de l’escriptor Peter Radford, i pensés per què no podia fer la prova. Cadascun dels participants rebrà sis lliures per cada milla que completin, 1.000 lliures si conclouen la prova, i un plus d’altres 1.000 lliures per a cada atleta que corri posteriorment la marató per sota de set hores. Qualsevol que no completi la milla serà desqualificat. Sharon Gayter va apuntar que la clau serà "combatre el somni". "Per això el pla per a la majoria de nosaltres serà probablememte començar una milla prop del final d’una hora i córrer la segona a continuació en la pròxima hora per a tenir una oportunitat de descansar", va manifestar.