RONCERO: només farà marató

El passat 8 de juny, Fabián Roncero va disputar a Sevilla la seva última competició en pista Aquell dia va córrer ‘coix’ el 5000 -dissetè amb 13:59 80- "Una setmana abans m’havia començat a doldre la cuixa i el bessó de la cama esquerra" La causa, unes plantilles "Mai les havia utilitzat, me les vaig posar una setmana per a corregir unes molèsties que tenia i ha estat pitjor el remei que la malaltia" El fet és que aquesta fasciïtis impedirà a Roncero acudir al Campionat d’Europa de Munich per a disputar el 10000, prova en la qual l’any passat en els Mundials de Edmonton va acabar cinquè "Es va acabar la pista per a sempre Des d’avui només seré maratonià"- Així de contundent es mostrava l’atleta madrileny després de la ressonància magnètica que li van fer dilluns passat i que va mostrar l’existència d’un edema en l’os del peu esquerre Des de principis de juny, Fabián ha estat tractant-se amb làser, ultrasons, corrents, massatges, etc, però el problema no ha desaparegut "Mai havia tingut una fasciïtis i pensava que desapareixeria El que està clar és que per a recuperar-me calia parar", Fabián duu ja deu dies en el dic sec – "Abans feia natació, bicicleta, però si no corres al final no serveix de res" Aquesta situació li obliga a canviar l’objectiu de la temporada – "Volia lluitar per una medalla en l’Europeu, ja que tampoc vaig poder a Budapest fa quatre anys"- Teodoro Cuñado o Enrique Molina semblen els dos candidats a substituir’l en un equip en el qual ja són fixos José Ríos i Chema Martínez. Fabián ja només pensa en la marató. "Si tot marxa bé a la fi de juliol, ja estaré entrenant i m’agradaria córrer a Nova York. Això si, només ho faré si estic per a guanyar, encara que després pugui ser sisè. És una carrera que m’agrada pel prestigi". El deixeble de Guillermo Ferrero ja ha posat remei als problemes d’enrampades que li van acorralar en les seves últimes actuacions. "Ara faig rodatges més llargs. En comptes d’hora i mitja, estic dues hores i deu o dues hores i vint minuts. El que està clar és que si vull fer-lo molt bé en marató, no puc ser campió de cross, córrer en 7:40 el 3.000 o en 27 minuts el 10.000. És alguna cosa incompatible. Potser només a l’abast de gent com Gebresselassie i ja es va veure a Londres que aquest també pot punxar".