NÚRIA-QUERALT, per en Tete Porté

Hom creu que després de 24 anys corrent, fent més de 1050 curses de les quals més de la meitat són diferents en més de 350 pobles de Catalunya i fent-ho en totes les modalitats possibles i distàncies, ja ho hem vist tot,,, Nor ! Sempre hi ha quelcom que ens sorprèn; Allò que no esperem i de cop descobrim que estem molt errats Sol puc dir-vos que tot i el meu currículum soc un iniciat en aquest món, i tinc la gran sort de poder-me emocionar en situacions extremes, en paratges encisadors i de l´estimació de persones que es volquen per tirar endavant una il·lusió compartida entre organitzadors, participants, espectadors, familiars… Fa temps que volia participar en aquesta marxa, talment ho vaig fer als 100 quilòmetres en pista de Terrassa (hola Pep ). I ja les tinc al pot. Aquest any me’n surto del pacte particular amb mi mateix; 3 marathons – Barna, Madrid i l´Alpina també de Madrid, 1 de 100 quilòmetres Mollerussa – Montserrat, El Balcon de Belledonne als Alps de 65 Km., i la marxa dels Castell a Cervera de 52. I això que estem al Juny. Estic bé i no vull perdre l´oportunitat. Potser l´any vinent serà impossible. Aquesta marxa és viu molt de temps abans. Al menys és el que he sentit jo. Estic nerviós fins el dia anterior. Del divendres al dissabte treballo molt tranquil. Finalitzo la feina molt d’hora, Soc el jefe i tinc l’horari A les sis em poso al llit i dormo fins dos quarts d´11. Mitja hora més tard, via eixos, ( Grans invents aquests) arribo a Berga en menys d´hora i mitja i topo amb la sortida dels autocars. Faig la darrera revisió del material que porto en dues ronyoneres: Un kangur, una samarreta mànega llarga, un buff, un lot frontal, vaselina, caramels, tiretes, glucosa i una ampolleta d´aigua de 500 ml. Ah, una cinta de cabell per minvar la pressió i escalfor del frontal encès. Surto en el darrer autocar i el viatge se´m fa horrible. Més d´una hora per la carretera amb giravolts. Suo a dojo. Per fi arribem a Ribes i esperem 30 minuts per agafar el cremallera. Fa fred i baixa la boira. Per primer cop pujo aquest trenet. La boira i el fred augmenten amb l´arribada a Núria on hem d´esperar una altra mitja hora per poder fer la sortida. Són les cinc. Davant l´ermita de Sant Gil tot just hem començat a córrer en pujada. No veig cap mena de senyalització i temo el pitjor, però al cap d´una estona unes ratlles blanques em tranquil·litzen força. Ummm ! No les tinc totes. Seguim el camí de Fontalba fins les fonts, la Roca del quatresons i el riu Tossa. Hem arribat al primer control a Jaça del Ginestar. Ja són 11 els fets amb una hora i 15 ´. Bé. De sobte la pujada fins el pas dels lladres o Coll de Queralbs a més de 2500 metres. 500 metres en 2 quilòmetres… Uf. Fort descens de 700 metres entre filats i vèrtex geogràfics, ara creua a la dreta, ara a l´esquerra… Fa boira i vaig amb dos nois de Madrid, l´Alfredo i el Pablo. Fa tres anys que venen a fer aquesta marxa i sembla que en coneixen el circuit. Anem ràpids i força . Anem passant gent. El 2 control, Collada de Tosses i quilòmetre 25 ho assolim amb 3 h i 39´. El sol ja decau per ponent Agafem la carretera asfaltada direcció La Molina fins la cruïlla direcció Castellar del N´Hug. Després d´agafar una pista del Telecadira Torrent Negre arribem al 3r control. Som al km. 33 i 4 hores de marxa. Sortim direcció Coll de Pal i 300 metres de pujada i 1000 de baixada. Comença la senyalització amb cintes i cartolines. No veig res. Les cartolines estan doblegades ja manca la llum solar i no serveix de res, encara, fer servir els lots. A mitja baixada ens trobem amb el 4t control. Som al refugi del Rebost i hem d’encendre els frontals. Portem 40 km en 5 hores i 22´. Un cop refets continuem el descens. Creuem la carretera de Coll de pal fins la cruïlla de Créixer on jeu el control 5 . Km 45 i 6h 24´. Increïble ! Seguim la pista fins a Créixer i fins al Coll de d´Escriu. En 5 quilòmetres hem pujar 500 metres de desnivell passant pel Torrent del Pendís. Per dintre del torrent i a la llum dels frontals. Les pedres rellisquen força i de res serveis intentar no mullar-se. Tard o d´hora fas cap dempeus al rierol, cosa que s´agraeix per l´escalfor als peus. Hem fet un descens de 500 metres i arribem al 6è control. Ja és l´una i 10 de la matinada i ‘portem 55 quilòmetres. Anem com a motos. Tots sis partim escopetejats a la recerca de la propera fita, parlan parlan i després de pujar altres 500 metres de desnivell desapareixen les ratlles blanques de sobte. Fem una petita reunió de veïns i truquem a l´organització pel mòbil. Contestador ! Decidim tornar enrera. Hem fet més de 5 quilòmetres de pujada i ara toca refer el camí. A mig descens ens trobem un altre penjat, en Joan que no pot assimilar la situació i seu a terra desfet. PLEGO, ens diu. Truquem a la seva dona i ens fa cinc cèntims de la situació. Hem agafat l´antic circuit i ens espera a baix. Fem més de 600 metres en cotxe fins arribar de nou al control 6. Hem fet més de 10 quilòmetres de més i hem perdut 2 hores i 15´. Tots estan desfets. Jo no. Em sap greu perquè anàvem a fer menys de 14 hores, però la meva única finalitat és aquesta, finalitzar sigui com sigui. A partir d´aquí vaig sol. Torno a pujar els 500 metres de nou, ara pel camí bo fins el Coll d´Escriga. Segueixo fins la font de Gisclareny i el Coll de Llúria. El control 7 és troba al Molí de cal Ferrer. Per fer aquests darrers 10 quilòmetres he trigat 4 hores i mitja!!! M´agafem l´hora, tanco el frontal, bec aigua i endavant. Tant sols en manquen 27 quilòmetres. Finalitza la senyalització amb cintes i retornem a les marques blanques. Ja no hi ha boira. El dia es fa de nou. Porto 13 hores seguides corrent, grimpant, pujant… estic bé, tant sols tinc els peus… Estic eufòric. No perdo un segon en els controls. El just per saludar, marcar i omplir l’ampolleta d´aigua. Vaig per la pista tot just abans d´arribar a una carretera. Sé que estic aprop del però… Miro a la dreta d´on s´eleva una paret impressionant, Serà el massís? Tot creuar la carretera, la qual em sona força, miro al davant i cap amunt i… L´Ensija !!! Allò és la Gallina Pelada ! Doncs… Faig mitja volta i veig el Predaforca nu de núvols, net, il·luminat pels primers raigs del sol que tot just em saluda. Camino d´esquena fitant-la. Estic emocionat. Quants records al peu del Pedraforca ara fa 7 anys… Justs els mateixos dies, a principis de juliol… No puc deixar de reullar-lo. Estic tremolant i revivint vells moments. M´acomiado amb llàgrimes als ulls. Això no té preu ! Sol per això ha valgut la pena. Durant la resta de la marxa no podré esborrar aquella postal. A cal Sisquet tot desapareix. Corro com puc per les pistes de Coll de Pradell, Ca la Pona i Camí de la Soleia on reparo forses en el 8è control. Km 73 en 14 hores i 18 minuts. Un pensament em ve al cap. JA HI FORE !!!! Faig el cor fort. Ja està fet, dic als avitualladors, m´acomiado i per una pista molt bona vaig pujant pel Grau de Valcebre i l´explotació de carbó cel obert fins al coll de Fumanya i Coll de la Creu de Fumanya on trobo el control 9è. Vaig amb una noia molt simpàtica i agradable. Anem plegats fins el final. No m´enrecordo com és diu ara … Passem les mines i riu de Peguera, pugem fins la baga de Nou Comes, casa de l´Estany, Coll de l´Orelles i descens fins Espinalbet. Darrer control. Manquen 5 quilòmetres i tinc els peus degradats. No puc fer una passa més, però ara no desistiré en donar el darrer do de pit ( Peu ). Creuem la carretera de Rasos de Peguera per agafar el camí de l´Aigua. Això no finalitza mai. Per postres fem escalada i espeleologia, Grimpem per escales de fusta i ferros a la paret… No puc més. Darreres escales i per fi el Santuari de Queralt. Són les 9 hores i 36 minuts. He trigat 17 hores i 20 minuts en fer els 92 quilòmetres segons l´organització, 103 segons jo i 12 segons el govern. ( 8.100 metres de desnivell segons l´organització, 9.100 jo i 13´46 i mig el gobierno ). Tinc el peu dret umflat. Per lo demés… Record de la prova masculí i femení Joan Cunill amb 11 hores 8´ i Teresa Roca 14 hores i 10 ´, arribant la Teresa en tercer lloc de la general. Estic més content que un xinxo ! Les seqüeles… Qui pensa ara en això? D´aquí un parell de setmanes Galarleiz. Manel Porté ( Encara… )