Parlar de Gregori Rojo és parlar de més de 60 anys d´història de l´atletisme espanyol i català, Com a atleta ho va ser tot, Fou Olímpic als Jocs de Londres l´any 1948, Campió i plusmarquista espanyol i Internacional en diferents ocasions. Com a entrenador un dels més grans d´Espanya. La seva gran popularitat va néixer arrel de les seves històriques confrontacions amb un altre gran atleta, Constantino Miranda i que arrossegaven a milers de ciutadans a presenciar els seus duels pels més cèntrics carrers de Barcelona. Gregori Rojo fou un autèntic ídol, acaparant els titulars de tots els mitjans de comunicació. Va despertar l´interès de tots cap al nostre esport i va marcar el camí que haurien de seguir els nous atletes, entre els quals em trobava jo mateix. Personalment, Gregori Rojo fou un referent que admirava i que sempre vaig voler imitar quan en els meus inicis atlètics els èxits no m´apareixien per cap banda. El seu exemple fou l´estímul que necessitava per continuar endavant. Amb el seu adéu voluntari, es tanca una pàgina d´or de la nostra historia atlètica, d´una època inoblidable i difícil marcada per una tràgica postguerra i que gràcies a aquells amants de l´atletisme, entre els quals hi figurava ell, el nostre esport no va deixar d´anar mai cap endavant. Moltes gràcies Gregori per la teva aportació al nostre esport i per ensenyar-nos en camí adequat. Et desitjo de tot cor que siguis molt feliç. Estic segur que a partir d´ara continuarem veient com, des del teu estimat F. C. Barcelona, segueixes aportant la teva experiència i els teus savis consells a aquest atletisme que tant estimes. Una abraçada molt forta,