Marxa Matagalls-Montserrat 2002 - Web original

        Sembla impossible. Tot just avui dimarts, 48 hores després d'acabar, comencem a  pensar en el que ha sigut la nostra primera Matagalls-Montserrat. Molts dies d'anar-ho pensant, forces vegades rumiant si no és massa poc l'entrenament per aquest any però al final el dissabte pel matí vàrem anar de Barcelona cap a Esparraguera per reunir-nos amb els nostres guies, l'Isabel i el Joan. El Xavier va fer l'assistència, començant per portar-nos fins al restaurant a dinar a la 1. Després cap a Coll Formic. Fem la cua per tenir hora i ens donen les 17:59. Aprofitem per reposar una bona estona, quasi dues hores. Trobem uns quant coneguts, entre ells l'Emili Sisquella. Mentrestant el Joan puja fins el Matagalls per fer el recorregut clàssic, per ell serà la 17a MM.

        A les 17:59, amb molta puntualitat sortim. Encara no m'ho crec, ja estem fent la Matagalls-Montserrat. Al principi hi ha molta gent, de moment és camí conegut, de dia, amb forces. Volem arribar a Aiguafreda amb llum de dia si pot ser i de fet podem veure-hi sense frontal fins un tros més enllà. Aixó és una de les novetats per nosaltres, anar amb frontal tota la nit, ens fa respecte però no ens ho pensem gaire.

Joan Llopart (17 MM), José Luis Abreu (1 MM),  Marta Oliveró (1 MM),  Isabel Puig (10 MM)
a la meta després de 15 horas i 40 minuts de marxa.

        La nostra tàctica era senzilla, tots estavem d'acord: caminar les pujades i córrer les baixades si el terreny ho permet i aturar-nos el menys possible als avituallaments. Tots portavem aigua amb un camelback i el Xavier tenia més coses per nosaltres al cotxe.

Xavier va ser un soport excel.lent, portant aigua,
povisions i roba seca a 5 punts del recorregut.

        Vàrem arribar a Aiguafreda (16.5 kims) en 2:15, hi havia el Xavier per primera vegada. Va començar la primera pujada i la foscor. Tots portavem bons frontals i a més a més el Joan portava una llinterna molt potent que ajudava a trobar les marques. La primera pujada és durilla però encara estavem frescos. Al km 21, quan ja portavem més de 3 hores, vàrem trobar el primer avituallament sólid de la organització (sandwitxos i condonyat) i una mica després tronavem a baixar.

        Als 32 kims, al Coll de Poses estava el segon avituallament sólid i també vàrem trobar per segona vegada al Xavier. Portavem ja 5 hores de marxa. Tot anava bé però pensavem que als 32 km en una marató significa que arriba "la paret". Vàrem continuar cap a Sant Llorenç Savall. Al començar la baixada, quan portavem uns 40 kims va ser la part més dura, el terreny era dolent i la nit afectava però ens vàrem anar animant quan vàrem poder començar a córrer i cantar cançons mexicanes... ¡ay, ay ay ay!, ¡canta y no llores!.. fins a Sant Llorenç a les 2 am, tercer avituallament i la tercera trobada amb el Xavier. Ens posem roba seca, fem uns pocs estiraments i el Xavier ens dona povisions del bar. Estem "nous". Abandonar? Ni parlar-ne! Si ja només falten 38 km. Menys quen una marató. Portem 8 hores, potser podrem acabar en menys de 16.

Marta a l'avituallament de Montserrat. Eren las 9:40 am. Hora d'esmorzar.

        El següent tram ens portaria fins la Riera de les Arenes, al cap d'unes altres 3 hores. Si podiem córrer és que era baixada, sino, ves a saber, només avançavem d'esma. Calia fixar-se molr en les marques vermelles i verdes, sort que el Joan estava atent, nosaltres ens haguessim perdut segur.

        Cap a les 5 am, és a dir 11 hores després de la sortida, vàrem arribar a la Riera de Les Arenes, el quart avituallament sólid (donuts) i la nostra 4a trobada amb el Xavier. Portavem ja 61 km amb la pujada al coll Llarg i al Coll de Grua, que deuen estar a prop de La Mola, una pujada duríssima i una baixada en la que teoricament corriem però amb un estil no gaire elegant. 

El José Luis recuperant forces, el Xavier mig adormit, l'Isabel enfredorida i
Joan beguent un refresc a les escales de la plaça de Montserrat.

        Entre la Riera de Les Arenes i Vacarisses vàrem apagar els frontals, hi havia llum encara que també una mica de boirina. Ja era de dia. En comptes de dormir haviem recorregut 50 km amb llum de frontals. Arribavem a l'avituallament de Vacarisses a les 7:20 animats pel sol, sandwitxos i yogourts i vàrem córrer fins l'estació del tren a on estava el Xavier. Un ràpid canvi de roba, deixar frontals i abric i continuar ràpidament pels últims 10 kims. El Joan deia que ja ho teniem però l'Isabel, més prudent, insistía que encara faltava pujar a Montserrat... i efectivament, alló no era pecata minuta.

        De Vacarisses a Monistrol va ser fàcil. Eran les 8:30 am, portavem 78.5 km, 14 hores i mitja i "només" faltaven 4 km però de pujada i quina pujada!, són més de 500 metres de desnivell. Va ser duríssim però ... finalment ... després d'una hora, vàrem treure les darreres forces per pujar ràpidament les escales i arribar a l'últim control per obtenir el nostre trofeu. Eren les 9:39 i estavem a la Plaça de Montserrat, 15 hores i 40 minuts després de la sortida a Coll Formic .

La Marta a Montserrat, sorpresa pel que havia fet.
Hores més tard va venir l'alegria, però aixó va ser més tard.

        Ens ha agradat? La resposta és que pensem repetir l'any que ve.

       Sens dubte no hauriem pogut fer aquesta marxa sense la companyia i la guia de l'Isabel i el Joan i sense el soport del Xavier. Els hi ho agraïm molt. 

Marta i José Luis
17 de Septiembre de 2002.