NÚRIA PICAS, UNA TEMPORADA MOLT SATISFACTÒRIA

0
33

Després de completar la temporada de trail, Núria Picas n’ha fet una valoració molt positiva
L’atleta s’havia posat com a gran objectiu de la temporada la Ultra Trail del Mont Blanc, a més d’altres curses per les que sent una estima especial « Estic molt satisfeta de com ha anat tot. La temporada és molt llarga i hi ha un munt de proves, totes elles molt dures, i en cap he baixat del podi. I el més important de tot, és que no he perdut la motivació ni la il.lusió per competir, i això és el que realment compta per mi», comentava Núria Picas | Núria Picas va finalitzar la temporada aquest passat cap de setmana amb una victòria al Grand Raid des Templiers. Amb aquesta cursa completava una temporada repleta d’èxits i d’emocions, en la que ha estat la seva segona temporada a l’èlit del trail running. « Estic molt satisfeta de com ha anat tot. La temporada és molt llarga i hi ha un munt de proves, totes elles molt dures, i en cap he baixat del podi. I el més important de tot, és que no he perdut la motivació ni la il.lusió per competir, i això és el que realment compta per mi», comentava Núria Picas En aquesta temporada, l’atleta va decidir no competir en la Copa del Món que ja havia guanyat el 2012 i centrar-se en preparar una cursa que feia temps que li cridava l’atenció, la popular Ultra Trail del Mont Blanc. A partir d’aquí, va construir el seu calendari per acudir al Campionat d’Europa i el Campionat d’Espanya, a més de proves que sempre li han agradat i en les que li agrada competir i tornar-hi: “La temporada girava al voltant de la UTMB, una prova de 168K, i a partir d’aquí vem anar encaixant les altres curses. Estava clar que volia disputar curses emblemàtiques com Cavalls del Vent, encara que no formessin part del circuit de la Copa del Món. També tenia moltes ganes de repetir a Zegama i Transvulcània, i el Campionat d’Europa d’Ultratrails a Itàlia, era gairebé obligat anar-hi.» Al final, 9 curses escampades arreu d’Europa en les que Picas ha obtingut grans resultats, consolidant-se com una de les atletes més en forma del circuit de trail running. La temporada ha tingut moments molt bons, com comentava l’atleta: “És difícil escollir un únic record, ja que la temporada està plena d’imatges i moments especials. També n’hi ha de molt durs, és clar, com els finals de cursa de Transvulcania o Trans d’Havet, però aquests s’esborren de la memòria i sortosament sempre queden els bons. Potser recordo amb especial il·lusió la meva estada al mes d’agost a Chamonix, per preparar la UTMB. Vaig estar uns dies donant la volta al massís del Montblanc corrent amb llibertat, per reconèixer el territori, van ser moments molts feliços.” De cada cursa, la Núria en té records especials, però quan se li demana quina d’elles seria la que li quedarà gravada a la memòria, ho té clar de seguida: “Emmarcaria la Ultra Trail del Montblanc per l’espectacularitat del seu recorregut i per ser la meva primera prova de 168K, però per sobre de tot, em quedo amb Cavalls del Vent, la cursa que em fa vibrar de veritat, la de casa i amb la meva gent ». La temporada de la catalana va començar al mes de maig a l’illa de la Palma, on va disputar la Transvulcania (83km, 4.415D+), i on va arribar en segona posició: “La Palma, “La isla bonita”, és la cursa més maca. Vaig patir una mica a la part final del recorregut però vaig disfrutar molt d’una cursa molt disputada amb l’Emelie”. A aquesta cursa la va seguir la Zegama Aizkorri (42km, 3.835D+), cursa que l’any passat també havia disputat i en la que va gaudir molt: “Genuïna, mítica, el calor de la gent…Una altra gran batalla en què vaig anar de menys a més i vaig aconseguir arrivar segona ». Al mes de juny la Núria va córrer l’Emmona (42km, 4000D+), on va ser la guanyadora absoluta en un marc incomparable: “Espectacular arribada al Santuari de Núria, va ser molt sorprenent quedar primera classificada. Espero que cap noi s’enfadés! ». En aquell mes també es va proclamar Campiona d’Espanya a Vilaller (42km, 6000D+): « Vilaller, una cursa d’alçada, fregant els 3.000 d’alçada, com ha de ser! ». Al mes de juliol, l’atleta es va desplaçar fins a Itàlia on va disputar la Trans d’Havet (80km, 5500mD+), que era també el Campionat d’Europa d’Ultra trail, on s’hi va proclamar subcampiona, en un circuit impressionant a través de túnels utilitzats durant la Segona Guerra Mundial : “Trans d’Havet, la nit i el dia, una prova de contrastos i molta calor! Al final de la prova ho vaig passar malament perquè vaig tenir problemes de deshidratació, però aconseguir la medalla de plata va ser molt especial”. El mes d’agost va servir-li a Picas per preparar a consciència el gran objectiu de la temporada, la Ultra Trail del Mont Blanc (168km, 9600D+). Per això es va desplaçar fins a Chamonix unes setmanes abans per poder preparar bé la prova, coneixent a fons el recorregut, i entrenant-se a la zona. Aquesta era la primera vegada que disputava una cursa tant llarga, i en va quedar subcampiona, batent el rècord de temps que s’hi havia establert uns anys abans : “La UTMB, la cursa que s’ha de fer una vegada a la vida, la volta a tot un massís. Participar per primera vegada en una cursa tant llarga i haver aconseguit aquesta posició és una gran gesta per mi.” Al setembre la Núria no es va voler perdre la prova que la va consagrar com a corredora de muntanya, la Cavalls del Vent (100km, 13.300D+), que va vèncer per tercera vegada consecutiva, i també una de les proves far de l’atleta: “El jardí de casa, la meva gent…la meva cursa, la meva estimada! ». En un principi, Picas havia establert Cavalls com la darrera cursa de la temporada, però animada pel bon moment de forma que estava vivint, va decidir afegir-ne dues més. Als grans resultats recollits durant la temporada hi va sumar una tercera posició a Gorbeia (30km, 1950D+): « Córrer a Euskadi no és només córrer, és ser-hi perquè és especial!!! » i una victòria final a Templiers (73km, 4300D+) : « “La victòria a Tempiers és la cirereta al pastís per acabar la temporada. Estic molt contenta d’haver pogut tornar a guanyar aquí després d’aconseguir la victòria en la Copa del Món l’any passat en una cursa que tant m’agrada” Després de mesos de competicions intenses, Picas ha demostrat un cop més que és una de les grans competidores en la llarga distància. A partir d’ara, l’atleta es prendrà unes setmanes de merescut descans: “M’agrada competir i estic contenta amb el què faig, i això fa que em senti motivada durant tot l’any. De totes maneres, hi ha unes setmanes durant l’any que necessito canviar d’esport, que no vol dir parar. Ara començo a escalar i quan arribi la neu a fer alpinisme i escalada, la qual cosa em servirà per fer una bona base de cara la temporada vinent. »

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari