Joan Carles Castellà, president del Team Calella Triathlon

0
25

–Aquest cap de setmana els membres del Team Calella tenen un nou repte: El half Challenge Costa BCN-Maresme. Com ho afrontes tu i la resta de membres de l’equip? Si parlem del Team Calella, i del conjunt del tots els seus membres, l’afrontem amb il·lusió però també amb els nervis, el respecte i l’expectativa que es viu abans de les grans ocasions…han estat mesos de treball intens per mirar d’arribar a la sortida en la millor forma…per mirar de gaudir d’aquesta festa major del triatló i de l’esport.| Personalment l’afronto amb una mica de resignació, donat que no em recupero de la lesió reproduïda durant el Challenge de Roth l’estiu passat, i que ja em va impedir participar al Challenge del 2011.  En tot cas, aquesta situació em permetrà fer un seguiment més intens i proper de tots els nostres membres.  Desafortunadament no sóc l’únic que hauré de viure la prova des de fora. Molts ànims tots els que per un o altre motiu no podran participar-hi!!! La propera edició de la Half us espera!!!  –Quants membres del Team Calella participaran al Half? Superarem la xifra del 2011 arribant als gairebé 70 participants. Com era d’esperar i amb diferència, el club esportiu amb més participants en aquesta edició 2012 del Half Challenge.   –Com han estat els mesos de preparació? Ha estat un hivern intens, setmanes i mesos amb poca competició, però amb molta càrrega de treball. Entrenaments diaris, de dilluns a diumenge, amb hores i hores d’esforç… sempre amb la mirada fixada en el 27 de maig, per a molts l’objectiu més important de la temporada. Aquesta és la segona temporada amb en Santi Pellejero com entrenador. Els diferents test que hem anat fent al llarg d’aquests mesos, ens mostren un salt qualitatiu notable en el conjunt dels membres, i en alguns casos concrets una evolució espectacular. És el cas de l’Anna Rovira, candidata a ocupar plaça d’honor en la categoria PRO FEM. En homes està més repartit el protagonisme. En John Galindo, en Joan Gras, l’Isam Mounir, en Jordi Royes, en Pep Carreras…són només alguns dels candidats a fer-ho molt bé. –El half és la prova més especial pel fet de fer-se a casa? Els ànims de la família, de la gent…. Clarament per tots els membres del Team Calella, participar a la Half Challenge és córrer a casa…estem acostumats a participar en proves arreu del territori, així com de l’estranger…però enlloc ens sentim com aquí, son les nostres aigües les que nedem, les nostres carreteres per on entrenem, i el nostre passeig per on correm a diari…però el més important es poder comptar amb l’ànim dels que ens coneixen i ens estimen. Aquest és el fet determinant que fa que la nostra participació a la Half sigui tan i tan especial. Cal dir que, si bé per a nosaltres la Half és molt especial, també ho és pels que vénen de fora; en pocs llocs es poden trobar amb una organització d’excel.lent nivell com al Challenge…i en pocs llocs es poden trobar amb una afició disposada a perdre la veu animant a tots els participants, del primer a l’últim.  –Ja fa uns mesos que és el president del Team Calella. Com prova l’experiència? Com era d’esperar és un càrrec i una tasca plenament gratificant. Tot i que formalment en sóc president del Team Calella Triathlon des del desembre passat, no estic fent més que donar continuïtat al treball iniciat al 2010. Al marge d’un parell d’incorporacions, la Junta Directiva actual és en gran mesura la mateixa que dirigia la secció de triatló del Club d’Atletisme Calella fins al moment de la seva escissió.   –Quins són els reptes de l’entitat esportiva? Les línies de treball? Consolidar el que portem fent durant més de dos anys…és a dir, democratitzar i popularitzar la pràctica del triatló, així com de qualsevol de les especialitats esportives associades. El nostre principal objectiu és aconseguir que tothom, del més gran al més petit, del més ràpid al més lent,  gaudeixi entrenant, competint i superant reptes personals, no oblidant mai de fer-ho en el millor ambient, amb la millor companyia i evitant de caure lesionat. –Quants membres són actualment? Actualment tenim 105 membres actius, 15 de les quals són noies. –L’increment de la pràctica esportiva en general a què es deu? volem cuidar-nos i fer salut? La pràctica esportiva en general i el triatló en particular viuen temps d’expansió. Concretament el triatló viu uns anys de fort creixement, tant pel nombre de proves, com sobretot de practicants i federats. Molta gent està descobrint el gran atractiu del triatló pel fet de combinar tres disciplines esportives. A Calella en concret, molta de la culpa d’aquesta febre per l’esport ve provocada pel Challenge. Són molts els que, estant a les grades animant als participants han trobat la motivació i s’han dit “m’agradaria intentar-ho”. D’aquí a començar a entrenar per aconseguir-ho hi va molt poc. El perfil més repetit de gent que ens arriba al Team Calella és el de home/dona d’entre 30-40 anys, que al llarg dels anys ha estat practicant d’altres esports, i que ara se sent motivat per tastar el triatló…i sobretot per participar i completar una Half i/o una Challenge. –En el sentit positiu…. crea addició això de practicar esports i concretament córrer, nedar, fer bici…. En certa forma si…crea una certa addicció…quan més el practiques més en vols. El fet d’anar superant cada cop distàncies més llargues, en menys temps, són els reptes que serveixen per seguir endavant, entrenant i competint.   –Quines són les sensacions que et passen pel cap quan estàs competint? I quan acabes? Poder-se plantejar la participació en un triatló de mitja o llarga distància és un luxe per qualsevol esportista…fer-ho, és un bany d’emocions una darrera l’altre. Dies i setmanes a bans de la prova ja comences a viure quelcom especial… és el famós pessigolleig a l’estómac, les pors, les incerteses…però tot això desapareix en el moment que es dóna el tret de sortida. És aleshores, i quan ja comença la competició, quan comences a barrejar els sentiments de gaudi, amb els de patiment, els moments d’eufòria amb els que ho passes més malament, …són proves molts llargues on et dona temps per a tot. Sense cap mena de dubte, el millor sempre és l’arribada…on normalment reps la felicitació de tots els que t’esperen, i on la satisfacció i l’orgull es multipliquen. Si la cosa ha anat bé, l’endemà mateix ja tens ganes de tornar-hi…si no has tingut tanta sort, potser trigues una mica més, però ben aviat et planteges nous reptes!!!

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari