Rosa Morató: “Encara pensava que podria ser als Jocs”

0
16

L’Atleta del València Terra i Mar. La fondista bagenca ha estat set vegades campiona d’Espanya de 3.000 metres obstacles, prova gràcies a la qual ha estat en dos mundials, dos europeus i els Jocs Olímpics de Pequín. També va ser dos cops subcampiona europea de cros, els anys 2007 i 2009. Després del Campionat d’Europa de Barcelona 2010, no ha pogut tornar a competir per una lesió de tendó als isquiotibials de la cama esquerra| Trenta-un anys de sort amb les lesions i els dos darrers de problemes. La carrera de Rosa Morató va quedar interrompuda fa un any i mig per culpa d’una lesió a l’isquiotibial de la cama esquerra per la desinserció d’un tendó. Les molèsties ja venien de lluny i, com que no marxaven, va haver de ser operada l’estiu passat a Finlàndia, a càrrec del prestigiós doctor Sakari Orava. L’afectació, però, no és de les que es recuperen ràpidament. Les molèsties, segons sembla habituals en casos així, s’han mantingut i fa pocs dies s’hi va afegir una fractura per estrès a la part superior de la tíbia de la cama dreta, la bona. Tot i haver hagut de renunciar totalment al somni, que encara tenia, d’anar als Jocs Olímpics, Morató espera poder girar full aviat de tanta mala fortuna junta. Després de tants mesos sense competir, fins fa pocs dies encara es plantejava anar als Jocs Olímpics Londres? Era difícil, però no impossible. Tal com estava entrenant-me setmanes enrere ho veia factible. Però amb totes aquestes complicacions que he tingut, ara sí que ja no pot ser. La seva lesió actual és una fractura per estrès a la tíbia dreta. Com es va produir? Les molèsties a la cama dreta, la que no està operada, van començar a final d’abril. Quan vaig començar a córrer poc a poc no va passar res, però quan vaig intensificar l’entrenament i vaig començar a córrer més de punta, se’m van carregar les tíbies. Se’m va diagnosticar una periostitis, però es va anar complicant de manera molt ràpida fins que em van dir que hi havia la fractura, un cop fetes les proves. Quin període de recuperació té? Els metges intenten animar-me. Jo ho entenc. Em diuen que potser podré córrer d’aquí a quatre setmanes, però jo els dic que fa molts anys que sóc en aquest esport, conec a molta gent que ha tingut fissures i anar de pressa és absurd. Si no se’t cura bé, tornes a recaure i encara és pitjor. Té algun objectiu, per a la reaparició? Cada desembre hi ha un europeu de cros i em fa molta il·lusió poder competir a Budapest. No era segur anar als Jocs Olímpics, hauria estat molt complicat arribar-hi i ja me n’havia fet a la idea, tot i que últimament pensava que encara era factible. Ara mateix estic fent manteniment i no sé què passarà amb la temporada d’estiu. Si necessito vuit o deu setmanes per recuperar-me i em planto a mig agost sense haver competit, ja no em quedaran proves per afrontar, potser dues Diamond League i no hi puc anar sense haver corregut abans. L’única possibilitat seria els Campionats d’Espanya, que seran a final d’agost, un cop passats els europeus i els Jocs. Com s’ha comportat, el seu club, el València Terra i Mar, durant aquest temps? L’equip compta amb mi i té d’altres lesionades, com Ana Torrijos o Gema Barrachina. Són conscients que no puc competir i no els puc ajudar. Els sap greu, però més me’n sap a mi. És cert que es gasten diners amb nosaltres i després no els ho pots tornar. En quina situació es troba el seu contracte amb el club? Renovem any a any, i més ara, amb tota la situació econòmica. L’any passat estava lesionada i em van renovar, cap a setembre. Quan tenim una lesió, una part del nostre sou arriba per bonificacions. Ells et paguen uns diners i la resta arriba per resultats. Evidentment, si no pots competir, només cobres la meitat del que podries guanyar estant bé. També succeeix el mateix amb les beques, que també se’t redueixen, i jo ho entenc. En tinc una de la federació espanyola i me la mantenen, però suposo que si m’estic dos anys més sense córrer, potser em diran alguna cosa. I després de tot això, vostè com es troba, mentalment? Estic bé. Quan em van comunicar això de la fractura va ser un contratemps. De tota manera, com no era seguir anar als Jocs, tampoc no va ser com si tingués la marca mínima i estigués a pocs dies de competir-hi. Quan ho vaig passar pitjor va ser abans de l’europeu de cros del 2010, a Portugal, quan estava a punt de viatjar i vaig haver de renunciar-hi. Li han recomanat, canviar de prova i deixar els obstacles, a causa de tanta lesió? Ningú no m’ho ha dit. És com si a un atleta de tanques té una lesió i li diuen que no faci més tanques, és com matar-lo. És cert que jo puc fer més proves. Sí que penses, però, interiorment, que els obstacles són durs. El 2010 vaig fer la preparació per a Barcelona sense entrenar-los perquè ja tenia molèsties i no aguantava. Tenia al cap intentar d’altres distàncies superiors. Encara hi pensa? Sí, però he tingut una part final de la meva carrera als obstacles una mica amarga. No vull que el meu final en aquesta prova sigui així. Vull poder continuar fent obstacles i compaginar-ho amb d’altres distàncies. Ha estat la meva prova durant molts anys, vaig ser set cops campiona d’Espanya i hi voldria tornar a competir sense cap molèstia i decidir jo quan paro. Diuen que allò que no et mata et fa més fort, i jo espero que en aquest cas també sigui així.
Entrevista completa al Regió 7.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari