La cursa de 10 quilòmetres més famosa del món en cadira de rodes

0
15

La Peachtree Road Race es celebra cada any el 4 de juliol, dia del país, a la ciutat d\’Atlanta. Aquest any va comptar amb 60.000 corredors a peu i 62 en cadira de rodes. Per a nosaltres era la 30 edició de la categoria. Després de competir en Cedartown tan sols 4 dies abans i amb una sensacions pèssimes i una motivació per terra durant un parell de dies vaig decidir centrar-me en fer-ho en el millor que podia ja que era la última cursa abans de les meves merescudes vacances i no volia anar-me\’n amb un mal sabor de boca. Menjar bé, descansar i dormir molt, el dia abans em vaig passar al llit de les 20:30 a les 11:45 i dormint més de 11 hores va ser la meva rutina en els últims quatre dies. | El dia de la cursa i com és habitual vaig sortir el primer a escalfar. Per un dels carrers principals d\’Atlanta en plena matinada, 5:20 del matí, i amb algun cotxe que altre ja que encara no estava tancada la carretera vaig fer el meu habitual escalfament de 15 minuts suaus, ceck-in, altres 15 minuts més lleugers, estirar de mentre parlava amb Aaron Gordian de Mèxic i uns 10 minuts més forts per arribar al màxim a la sortida. Una sortida molt lenta que va fer que semblés que l\’havien fet expressament per a mi, surto fatal, això va fer que em posés bé en el grup i passés el primer quilòmetre amb una mica de pendent cap amunt una bona ubicació per la llarga baixada de 2 milles i on es arriben a una velocitats molt elevades, jo 60.54, i això que aquest any el vent va ser sempre de cara. A principi de la baixada vaig fer un atac i me\’n vaig anar uns metres però ja ràpidament em va agafar el grup, em vaig situar de nou a la cua del grup i més endavant quan em vaig adonar els atletes més lleugers es van quedar tallats i vaig intentar anar-me\’n cap a endavant però ja no vaig poder arribar a contactar amb el primer grup al final de la baixada. A partir d\’aquí ja va ser una contrarellotge ja que sempre vaig ser sol encara que vaig tenir a la vista un atleta i això va fer que tingués un punt més de motivació. Al final setè i amb una bona marca de 21:25 i tercera millor marca de sempre. Guanyador el Sud-africà Krige Schabort, Aaron de Mèxic segon i Joshua George dels Estats Units tercer. Ara 10 dies de vacances al Sands Beach de Lanzarote per ja després començar a entrenar al Club La Santa. Gràcies a Running For Free per col.laborar amb aquesta gira americana.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari