Marató: la prova reina del fons compleix 2.500 anys d\’existència

0
14

La cursa de marató (42.195 km) compleix 2.500 anys, ja que el seu origen es troba en una sèrie d\’històries llegendàries al voltant de la batalla de Marathon de l\’any 490 abans de la nostra era. Aquesta batalla va tenir lloc als camps de la ciutat de Marathon, a pocs quilòmetres d\’Atenes, i va enfrontar el rei persa Darius I i els atenencs i els seus aliats.
Així, existeixen diverses versions de la història llegendària que va inspirar la marató moderna de 42.195 km. La primera narra que, a la ciutat grega d\’Atenes, les dones esperaven saber si els seus marits guanyaven la batalla a la plana de Marathon, que el general atenenc Milcíades el Jove va manar avisar-les un cop es va assolir la victòria i que el soldat Filípides va tenir que recórrer una distància d\’uns 40 km per donar a conèixer la victòria hel·lena sobre les tropes perses a les citades dones. Però, segons explica la història llegendària, va ser tan gran l\’esforç que va fer Filípides amb la seva carrera que, en arribar al seu destí, va caure esgotat, va dir “Nike” (nom de la deessa de la Victòria) i va morir.| Una altra versió d\’aquesta història llegendària, però, afirma que Filípides va ser enviat cap a Esparta per demanar assistència militar i poder repel·lir la invasió dels perses i que va córrer des d\’Atenes a Esparta en dos dies, fent uns 240 km. Els fundadors del C.O.I. (Comitè Olímpic Internacional) van agafar la primera versió i van fixar la distància de la cursa de marató pels Jocs Olímpics en 42.195 km, encara que existeix una cursa anual en homenatge a la gesta que narra la segona versió de la història llegendària de la marató denominada Espartatló (Spartathlon), que recorre la distància des d\’Atenes fins a Esparta. Als primers Jocs Olímpics d\’Atenes 1896, el gran heroi de la marató va ser un pastor grec anomenat Spiridion Louis, seleccionat per un oficial de l\’exèrcit grec. Abans de la sortida va estar-se dos dies fent oració i dejú i, al final, va entrar en solitari per la meta davant el deliri dels seus compatriotes, salvant així l\’honor grec, ja que va ser l\’únic triomf grec en una prova d\’atletisme en els primers Jocs Olímpics de l\’era moderna. La marató olímpica, des d\’aquella data, ha conegut en els seus 114 anys a altres herois com el pastor grec que van aconseguir triomfs èpics. Entre els homes, són dignes de recordar els argentins Juan Carlos Zabala (Los Ángeles 1932) y Delfo Cabrera (Londres 1948); Emil Zatopek (Helsinki 1952); l\’etíop doble campió olímpic Abebe Bikila (Roma 1960 i Tòquio 1964); l\’únic home què ha igualat la gesta de l\’etíop, l\’alemany Waldemar Cierpinski (Montreal 1976 i Moscou 1980); el portuguès Carlos Lopes (Los Ángeles 1984); els italians Gelindo Bordin (Seül 1988) i Stefano Baldini (Atenes 2004); el kenyà Samuel Wanjiru (Pequín 2008)… Entre les dones que van triomfar a la marató dels Jocs Olímpics de l\’era moderna, mereixen igualment un record especial la nord-americana Joan Benoit (Los Ángeles 1984), la portuguesa Rosa Mota (Seül 1988), l\’etíop Fatuma Roba (Atlanta 1996), les japoneses Naoko Takahashi (Sidney 2000) i Mizuki Noguchi (Atenes 2004)… Més enllà dels Jocs i de campions olímpics, la marató ha tingut altres noms il·lustres des del seu restabliment a finals dels segle XIX. Podem recordar noms com els de Paul Tergat, Haile Gebreselassie, Alberto Salazar, Robert De Castella, Ron Hill, Derek Clayton, Paula Radcliffe, Grete Waitz, Ingrid Kristiansen… En qualsevol cas, en aquest 2.500 aniversari de la marató, tots aquells què s\’estimen la distància i què l\’han corregut algun cop mereixen el record i el reconeixement, o al menys compartir el protagonisme amb el mític Filípides.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari