No m\’ho puc creure……. cinquè a Boston amb 1h25,14! la meva tercera millor marca de sempre.

0
33

Amb un dia assolellat però amb una mica de fred i un vent destacat però favorable he disputat la prestigiosa Marato de Boston, la tercera mes important del món i la mes rapida de totes.
Tot va comencar com em habia imaginat, Van Dyk es va anar i jo em quedaria en el segon grup, mes adavant atraparia al primer grup però aquest any no va ser axi, vaig poder aconseguir atrapar al quilometre 8 a Kurt Fearnley i Krige Schabort però al segon classificat, el japones Soejima imposible.| El grup era de 5 atletes Kurt d\’Austràlia, Aron de Mexico, Krige de Sudafrica, Adam Bleakney d\’Estats Units i jo. Nomesn vaig poder aconseguir atraparlos i en un terreny favorable em vaig posar a tirar de gom a gom per veure si podia despenjar algun atleta però unic que va passar que arribés la pujada i Kurt s\’anessin com si d\’un joc es tractés, per això és el millor escalador del món, Krige va intentar agafar-ho però li vaig poder agafar bé la roda i el grup es quedaria en 4, mes adavant vaig fer un atac i ens vam anar Adam i jo. El pas del mitjà marato espectacular, 39:59, primer espanyol a baixar de 40 minuts, Krige vènia solament a uns 50 segon respecte a Adam i jo, a partir del 25 comença lo bo amb les dures pujades i sobretot esperant cap al 30 la famosa trencacors. Aqui on es veu la diferència dels atletes que tenen abdominals i lumbars al que solament tira de biceps com és el meu cas, Krige que vènia ben lluny em va passar a una velocitat increible, potser jo anava a 10 km/h i em passaria a 16 o aixi. Vaig intentar seguir-li però era impossible i solament pensava que arribés la baixada per poder aconseguir-ho però quan m\’apropava de nou una altra pujada duríssima que va fer que ja ho perdés de vista en els ultims 10 qilometres. Al final he quedat cinquè a 40 segon de Schabort. Primer el japones Masazumi Soejima seguit de Kurt Fearnley d\’Austràlia i tercer el sud-africà Ernst Van Dyk. A la tarda he anat a la cerimònia de premis ja que nomes és pels cinc primers, en les dues anteriors edicions em vaig tenir que conformar amb la sisena posicio, preciós trofeu i enorme emocio quan nomenava el meu poble i curriculum davant una sala abarrotada. Estic mes content que mai doncs a part del resultat la marca ha estat espectacular, ara a descansar, Compex, viatjar demà dimarts a la nit i arribar el dimecres al migdia i ja el divendres iniciar els entrenaments en handbike per donar descans al cos. El dia 5 de maig tornare a competir a Seul per competir en la marato de la ciutat el dia 8 encara que amb la ment i com a objectiu el dia 18 de juny a Duluth, Minnesota.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.