No m\’ho puc creure……. cinquè a Boston amb 1h25,14! la meva tercera millor marca de sempre.

0
20

Amb un dia assolellat però amb una mica de fred i un vent destacat però favorable he disputat la prestigiosa Marato de Boston, la tercera mes important del món i la mes rapida de totes.
Tot va comencar com em habia imaginat, Van Dyk es va anar i jo em quedaria en el segon grup, mes adavant atraparia al primer grup però aquest any no va ser axi, vaig poder aconseguir atrapar al quilometre 8 a Kurt Fearnley i Krige Schabort però al segon classificat, el japones Soejima imposible.| El grup era de 5 atletes Kurt d\’Austràlia, Aron de Mexico, Krige de Sudafrica, Adam Bleakney d\’Estats Units i jo. Nomesn vaig poder aconseguir atraparlos i en un terreny favorable em vaig posar a tirar de gom a gom per veure si podia despenjar algun atleta però unic que va passar que arribés la pujada i Kurt s\’anessin com si d\’un joc es tractés, per això és el millor escalador del món, Krige va intentar agafar-ho però li vaig poder agafar bé la roda i el grup es quedaria en 4, mes adavant vaig fer un atac i ens vam anar Adam i jo. El pas del mitjà marato espectacular, 39:59, primer espanyol a baixar de 40 minuts, Krige vènia solament a uns 50 segon respecte a Adam i jo, a partir del 25 comença lo bo amb les dures pujades i sobretot esperant cap al 30 la famosa trencacors. Aqui on es veu la diferència dels atletes que tenen abdominals i lumbars al que solament tira de biceps com és el meu cas, Krige que vènia ben lluny em va passar a una velocitat increible, potser jo anava a 10 km/h i em passaria a 16 o aixi. Vaig intentar seguir-li però era impossible i solament pensava que arribés la baixada per poder aconseguir-ho però quan m\’apropava de nou una altra pujada duríssima que va fer que ja ho perdés de vista en els ultims 10 qilometres. Al final he quedat cinquè a 40 segon de Schabort. Primer el japones Masazumi Soejima seguit de Kurt Fearnley d\’Austràlia i tercer el sud-africà Ernst Van Dyk. A la tarda he anat a la cerimònia de premis ja que nomes és pels cinc primers, en les dues anteriors edicions em vaig tenir que conformar amb la sisena posicio, preciós trofeu i enorme emocio quan nomenava el meu poble i curriculum davant una sala abarrotada. Estic mes content que mai doncs a part del resultat la marca ha estat espectacular, ara a descansar, Compex, viatjar demà dimarts a la nit i arribar el dimecres al migdia i ja el divendres iniciar els entrenaments en handbike per donar descans al cos. El dia 5 de maig tornare a competir a Seul per competir en la marato de la ciutat el dia 8 encara que amb la ment i com a objectiu el dia 18 de juny a Duluth, Minnesota.

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari