La pitjor marató de la meva vida!

0
59

Ahir diumenge vaig disputar la marató de Los Angeles entre fred, pluja i vent, sens dubte serà molt difícil d\’oblidar les 26.2 milles.
Tot començava a menys d\’un quilòmetre i deixava darrera meu l\’estadi dels Dodgers quan en un petit deforme de l\’asfalt feia que la meva roda esquerra es mogués de la seva graduació i comencés a tocar la roda amb el xassís, ja en el quilòmetre 2 les dones m\’atrapaven en baixada ja que per més que empenyia al cèrcol no es movia de lloc. | Cap al quilòmetre 7 vaig decidir amb l\’ajuda del meu amic Edwin, va punxa la roda davantera, baixar-me de la cadira per veure si havia solució però com era d\’esperar sense eines no es podia fer res. Vaig decidir arrencar i acabar com fos. Se m\’oblidava! passava el km 10 en 54 minuts, 34 més de la meva marca personal!!! El pitjor estava per arribar quan en el quilòmetre 11 o 12 va començar a ploure amb una força terrible. El fred, el vent i que era impossible agafar el cèrcol van fer que els 42.195 km fossin eterns. El temps ho diu tot 2h38.48 … 1h26 més de la meva marca personal i 24 minuts pitjor de la meva pitjor marca realitzada mai. La medalla de finisher i el acabar em va saber a glòria, ara realment he viscut el patiment dels 42 km ja que en acabar entre la petita hipotèrmia i el cansament va fer que per primera vegada necessités ajuda per poder baixar-me d\’una cadira. Avui canvi de plans, llit i llit ja que estic destrossat i demà si el meu cos em deixa anire ha entrenar i després ha gaudir de Disneyland.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari