La pitjor marató de la meva vida!

0
122

Ahir diumenge vaig disputar la marató de Los Angeles entre fred, pluja i vent, sens dubte serà molt difícil d\’oblidar les 26.2 milles.
Tot començava a menys d\’un quilòmetre i deixava darrera meu l\’estadi dels Dodgers quan en un petit deforme de l\’asfalt feia que la meva roda esquerra es mogués de la seva graduació i comencés a tocar la roda amb el xassís, ja en el quilòmetre 2 les dones m\’atrapaven en baixada ja que per més que empenyia al cèrcol no es movia de lloc. | Cap al quilòmetre 7 vaig decidir amb l\’ajuda del meu amic Edwin, va punxa la roda davantera, baixar-me de la cadira per veure si havia solució però com era d\’esperar sense eines no es podia fer res. Vaig decidir arrencar i acabar com fos. Se m\’oblidava! passava el km 10 en 54 minuts, 34 més de la meva marca personal!!! El pitjor estava per arribar quan en el quilòmetre 11 o 12 va començar a ploure amb una força terrible. El fred, el vent i que era impossible agafar el cèrcol van fer que els 42.195 km fossin eterns. El temps ho diu tot 2h38.48 … 1h26 més de la meva marca personal i 24 minuts pitjor de la meva pitjor marca realitzada mai. La medalla de finisher i el acabar em va saber a glòria, ara realment he viscut el patiment dels 42 km ja que en acabar entre la petita hipotèrmia i el cansament va fer que per primera vegada necessités ajuda per poder baixar-me d\’una cadira. Avui canvi de plans, llit i llit ja que estic destrossat i demà si el meu cos em deixa anire ha entrenar i després ha gaudir de Disneyland.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada