Com sabeu del dia 21 al dia 30 de gener s\’ha disputat el Campionat del Món a la ciutat Neozelandesa de Cristchurrch

0
19

al ser hemisferi sud s\’ha disputat al gener i passara a la història per ser el primer i veient els resultats de l\’esdeveniment dubto que es torni a disputar un altre campionat en aquestes dates tan dolentes per a la majoria de països de l\’hemisferi nord, són els que manen.
La veritat que pensava que seria un estiu desitjable però per res a estat així, molt fred, pluja i sobretot un gran vent, la veritat que la proximitat de té l\’illa amb l\’Antàrtida s\’esperava això però nosaltres entenem l\’estiu a pantalons curt i mànega de tirants. | Entrant en matèria i ja a casa després d\’un dur viatge ja em trobo capacitat per explicar el que ha passat a Nova Zelanda. Vaig participar en els 5000 mts i a la marato. Els 5.000 metres van ser el dilluns 24 amb 3 sèries que classificaven als 3 primers de cada ronda més el millor temps de les tres, vaig ser setè de la meva sèrie i una mica lluny de la meva marca però entre que va ser la sèrie més ràpida de les disputades, el fort vent i el cap posat en el marató no vaig fer-ho millor del que havia de fer i encara que sóc conscient del resultat em donaria un suspens. La marato i el gran objectiu es va disputar el diumenge 30 a les 8 del matí, la veritat que el dia abans i just de la sortida no es sabia si arribaria disputar donat a la incompetència dels organitzadors que a 24 hores ens comunicaven que la cursa seria oberta al trànsit! increïble d\’assimilar ja que a sobre no es feien càrrec del qualsevol accident, hi va haver uns quants, Canada i UK es van negar a córrer i van ser els més encertats i valents veient el que ha passat. El seleccionador Juan Carlos ens va deixar triar si córrer o no, un gran detall per la seva banda, els tres atletes vam decidir que si. S\’està investigant el cas i crec que hauran alguna dimissió i acomiadament al respecte. Pel que fa a l\’esportiu i sabent el problema que s\’acostava no vaig voler tenir problemes i em vaig sitar els primers 5 quilometres entre els 5 primers i aqui va estar l\’error que acabaria pagant al final, no volia tenir accidents ja que en el darrer mundial i paralimpiades vaig acabar a terra i volia acabar un campionat amb la selecció sense problemes. Com éra d´esperar la cursa va sortir a ritme elevat comanda per l\’armada japonesa, des de l\’inici sempre es va anar quedant gent despenjada i ja al quilomete 5 ja vaig començar a tenir problemes per seguir el ritme i veia que m\’anava avançant els rivals però sempre aconseguia col.locar a roda de l\’últim que entrava al grup que més endavant es formaria, cap al km 8 jo i Saul Mendoza de Mèxic ens varem quedar despenjats del grup, una mica més tard s\’uniria l\’altre mexicà Aron Gordian, els francesos Denis Lemeunier i Alain Fuss, el polonès Tomasz Hamerlak i el japones Higuchi que formarien el segon grup del marato que anava de la plaça 9 al 15. Cap al quilòmetre 14 es va unir el tercer grup amb 9 atletes més i entre ells l\’espanyol Jordi Madera però aquests es tornaria a quedar més tard i un d\’ells, l\’australià Brett va de tenir d\’abandonar ja que va colosionar davant meu amb un con mal ficat per part de l\’organització, per poc no li vaig donar per darrera! La carrera sempre va ser molt alta de ritme i algun atac que un altre que va caure gràcia a la bona col laboració del grup, cal destacar que sempre algun que li agrada xuclar rodes i després en l\’esprint t\’ho disputa però bé és normal en aquest esport encara que no sigui molt ètic i més quan t\’han portat 42 km. La veritat que mai vaig saber les posicions però sabia que anava en el grup segon i que com a pitjor resultat estaria al voltant del 15. Al final en l\’esprint no vaig tenir opcions amb atletes més ràpids i algun xucla rodes per mig heheheh, durant l\’esprint hi va haver un accident entre el francès Denis i el japones Higuchi. Em vaig haver de conformar amb el 13, tenia el dorsal 1313, però estic super content d\’aquest resultat! un 13 és un resultat bo ja que aquí estan els millors i encara que fos agradat ser top ten em conformo amb aquest, això em donarà més motivació per als propers campionats. L\’experiència ha estat bonissima en els meus segons Campionats del Món i els meus sisens amb la selecció nacional, bon rotllo entre l\’equip, els tècnics, cos mèdic i sobretot una gran admiració per part meva cap als esportistes Jose Martinez Morote i Angel Perez Galan. Ara a descansar una setmana! que me la mereixo i en la setmana que ve a reprendre els entrenaments a Lanzarote preparant les maratons de primavera.

COMPARTIR
SalvaPou
Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d'atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari