Reflexions sobre el doping

0
20

Aquests dies son dies on el mon de l\’atletisme es el protagonista en tots els àmbits i en moltes tertulies, fins i tot en aquells i aquelles on els interlocutors no saben que una pista d\’atletisme te una corda de 400 metres. Jo tambè dirè la meva. Porto des de l\’any 1976 lligat a aquest esport. Primer com a atleta, i mes tard com a tècnic. Sempre he cregut en l\’esforç per aconseguir els objectius. Mai he enganyat als meus atletes quan m\’han demanat les possibilitats que podien tenir en aquest esport. Crec que he tingut atletes de suficient nivell com per poder opinar amb cert coneixement de causa. No hi han \”subidones\” de forma d\’un dia per un altre; ni d\’una setmana per un altre. S\’aconsegueix la forma en un atleta si hi ha una programació adequada, però sempre de forma progressiva. Es a dir, si avui faig \”6\” anant a un 100% del moment de forma que tinc, al cap de 10 dies no farè \”10\”. | A l\’any 2003 vaig contemplar una situació que em va fer veure que alguna cosa \”extranya\” succeîa. Una atleta no pot \”arrastrar-se\” en un milqui fent 4\’16\”49, i al cap de 16 dies fer 14\’48\”33 en un 5000, controlant en una semifinal d\’un Campionat del Mon. A partir de llavors, mai mes vaig tornar a aplaudir a aquesta atleta, per molts titols que ha aconseguit i per moltes \”excel.lents\” actuacions que ha dut a terme. Aquest mateix 2003, un atleta va fer un 22 de febrer uns estratosferics 7\’32\”98 en un 3000 indoor. Jo estava a Ortuella. L\’endemà, aquest mateix atleta, amb menys de 16 hores de diferència, es va \”passejar\” de forma fins i tot escandalosa al llarg dels 12140 metres de l\’estatal de cros per a clubs. Jo vaig ser dels pocs que no el van aplaudir. Mes ben dit, vaig xiular-lo. Cadasqú que es suposi el que cregui oportù del perquè vaig xiular, i no vaig aplaudir com va fer la majoria dels presents en aquell esdeveniment. En una empresa, qui mana u te el poder de manar, es el suposat \”gerent\”, \”president\”, \”director general\”, u qualsevol altre qualificatiu que se li vulgui posar a la màxima autoritat. Si en aquesta empresa, o lligada a ella, succeix un fet delictiu, un fet negatiu per la marca, un fet desestabilitzador per la dinàmica de futur de l\’empresa, un fet punible. De ben segur, el consell directiu de la mateixa pendrà la decisió -encertada segurament en un 99% de les ocasions- de prescindir d\’aquella persona que estava al capdamunt de l\’empresa. La RFEA podriem dir que es una empresa publica de gestió esportiva, fonamentant el seu pressupost en un percentatge molt gran amb diners publics. Una directiva d\’alt rang d\’aquesta empresa es veu implicada en afers pocs legitims. Però alhora aquesta directiva rep diners publics d\’aquesta mateixa empresa en forma de beques o premis com a conseqüència de les seves activitats personals, lligades intrinsicament al mon d\’aquesta empresa que es l\’atletisme. I ho rep des de fa anys. L\’empresa dona aquests premis u beques com a conseqüència d\’uns resultats. Però l\’empresa, per no caure en l\’error de la desidia, hauria d\’haver seguit un sistema de qualitat per tal de controlar la legitimitat de l\’otorgament d\’aquests premis. No solsament mirant els resultats aconseguits. Potser l\’empresa hauria d\’haver destinat els esforços en controlar els mètodes per aconseguir aquests resultats. I aqui es on surt un altre personatge, un professional extern 1, que des de fa treinta anys te una imatge dins l\’opinió pùblica molt negativa. I un altre personatge, un altre professional que formava part d\’un comitè tècnic dins aquesta empresa, que tambè te un perfil poc clar en un àmbit que limita amb la legalitat. El professional extern 1 porta el control en un aspecte fonamental per el rendiment de la directiva en questió des de fa anys (GRAVISSIM ERROR DE CONTROL I GESTIÓ PER PART DEL MÀXIM DIRIGENT DE L\’EMPRESA: si l\’error va estar per desconeixement, o be encara major error si es tenia coneixement de la rel.lació entre ambdos). L\’altre personatge -el que forma part del comitè tècnic- està lligat amb el professional extern 1 per objectius propis i d\’alguns dels seus deixebles. Això gràcies a l\’excel.lent treball de recerca d\’un equip d\’investigació surt a la llum. En un pais desenvolupat, no duraria ni un minut el alt directiu de l\’empresa en el seu lloc. En una \”republica bananera\” aquest mateix directiu es pot arrivar a creure la possibilitat de fer creure a l\’opinió que ell es una victima de la situació, i que ell ha portat a terme una exquisita gestió. Estem davant una situació inversemblant. La d\’aquell dirigent (i aqui podriem situar-ho en qualsevol ambit social, politic, esportiu,…) que es creu \”el mesias\” \”el predestinat\” i \”l\’unic\” capaç de dirigir un pais, una federació, un en social. Jo en tinc el nom per el com el definiria. El poble, en un desgavell politic d\’alt nivell, te la paraula per poder decidir el futur o hauria de tenir la paraula per fer-ho. En el cas d\’aquest tipus d\’empresa de la que estem parlant es la propia assamblea que es celebra de forma anual, la que te l\’opció de poder replantejar el futur. El poble ha de ser valent. L\’assamblea hauria de ser valenta. En cas contrari, el poble estarà perdut i vençut.

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari