HIGUERO I ESTÉVEZ TORNEN A ENFRONTAR-SE ALS 1.500 A BARCELONA

0
18

6-6 als seus enfrontaments en competicions oficials a l’aire lliure fins el dia d’avui
Reyes Estévez – Juan Carlos Higuero, un dels enfrontaments estel—lars del Míting Ciutat de Barcelona . Tot i que l’atleta català no ha trepitjat un podi del Campionat d’Espanya a l’aire lliure de 2005 i no acudeix a una gran competició internacional des del Campionat del món de Helsinki, la seva preparació d’aquest estiu amb l’aproximació dels Jocs Olímpics ha tornat a convertir-lo en un atleta fortament competitiu que discutirà la seva plaça per a Beijing a qualsevol dels aspirants dels 1.500 metres.| El duel entre l’ex campió d’Europa i el seu delfí és un dels grans atractius de la prova reina del migfons a la reunió de Montjuïc. Fa molt de temps que no es veuen les cares als 1.500 metres – el seu darrer enfrontament va ser l’estiu passat al Campionat d’Espanya celebrat a Sant Sebastià, amb victòria per Higuero- i només han coincidit en una cursa durant el present estiu, als 3.000 metres del Míting de Saragossa, on també va guanyar Juan Carlos Higuero (7:43.97). Higuero té la millor marca espanyola de l’any amb els 3:32.57 de la seva espectacular cursa a Roma del passat divendres a la nit, i Estévez, que va camí dels 32 anys a primers d’agost, té un crono de 3:36.33 realitzat a Huelva. Higuero és avui en dia el més fort i segur, molt més després de la marca de gran categoria de la Golden Gala, però mentre que Estévez continui a la pista ningú no pot descartar-lo. El Míting Ciutat de Barcelona proposa aquest espectacular dol a la millor de les distàncies. La classe insuperable de Reyes Estévez davant del geni de Juan Carlos Higuero. Hi haurà a la cursa molts més atletes, però aquests dos per si sols són suficients per concentrar tota l’atenció. Durant tota la seva carrera, els enfrontaments entre els dos fenòmens dels 1.500 metres s’han multiplicat, especialment a les grans competicions. El seu primer duel va tenir lloc precisament a l’Estadi Olímpic de Barcelona, l’any 2000. Estévez mirava de guanyar-se el bitllet cap a Sydney, però Higuero es va fer amb el títol i li va treure un lloc a la selecció. El corredor de Cornellà no ho ha oblidat. Des d’aleshores, únicament comptant els xocs a l’aire lliure en competicions oficials, 12 curses un davant l’altre amb el resultat d’empat a 6 victòries. Això sí, els tres darrers han acabat tots ells a favor de l’atleta d’Aranda de Duero: a Helsinki 2005 (sisè contra onzè) i als Campionats d’Espanya de 2006 (primer contra sisè) i de 2007 (primer contra quart). Estévez supera el seu adversari pel que fa a la qualitat de les seves marques. A més del seu millor crono de 3:30.57 al Campionat del món de Sevilla, l’any 1999 –segon millor de tota la història a Espanya-, posseeix una marca de 3:31.34 a Montecarlo (1998) i una de 3:31.97 a Zurich (1999). Higuero no l’atrapa. Els seus millors registres són tots molt similars: 3:31.57 a Roma, l’any 2006, 3:31.61 a Brussel—les, l’any 2007, i 3:32.18 a Roma, l’any 2007. La flaire olímpica ha canviat la mentalitat i motivació del veterà Estévez, que sap que es troba davant la seva darrera oportunitat olímpica. Ha canviat de ciutat i d’entrenador, i es juga les seves darreres bases a aquesta part de la temporada que tots els atletes estimen crucial. Posseeix la mínima olímpica, però a les tres places dels 1.500 metres aspiren, malauradament per a ell, molts atletes a Espanya. Higuero és avui en dia el més fort i segur, molt més després de la marca de gran categoria de la Golden Gala, però mentre que Estévez continui a la pista ningú no pot descartar-lo.

COMPARTIR
SalvaPou

Atleta. Corredor de fons. Maratonià. Fotògraf. Editor de la web d’atletisme www.atletisme.cat.

Deixa un comentari